Dies enrere vaig anar a veure “Mar adentro”. Vaig sortir del cinema satisfet però amb una indefinible sensació que en algun racó de tot allò que el senyor Amenábar m’acabava d’explicar s’havia colat una certa dosi de trampa. Avui, en el suplement “Presència” d’El Punt trobo un article de l’escriptor gironí Antoni Puigverd titulat “Trampes del nostre temps” en el que veig magníficament descrites les sensacions que vaig experimentar. Per si a algú li és d’utilitat en reprodueixo els fragments que em semblen més significatius. (n’hi ha més)
“L’espectador s’identifica amb aquest tipus tan encantador i llest que, sense moure’s, enamora dues dones (…). La família del malalt és tan entranyable que tothom en voldria una d’igual. És entranyable la pagesívola cunyada (…), ho és l’ancià pare, comprensiu i companyó; ho és el germà sorrut que, de tant que l’estima, no el deixa suicidar a casa; i ho és l’impagable nebot, un deliciós adolescent que li copia els versos a l’ordinador. (…) Tot és bonic, tothom és delicat. Tant, que l’espectador es pregunta: ¿però per què es vol morir aquest home atractiu envoltat d’un ambient tan cordial i entretingut?.”
“En tant que film d’entreteniment, l’encert d’Amenábar és enorme: ha fet diana comercial. Ara bé: les tècniques narratives de què se serveix són exactament les contràries que necessitava la història verídica del malaguanyat Ramón Sampedro. Aquell home volia morir precisament perquè la seva vida era insuportable. (…) Per què Amenábar no intenta explicar l’extrema desgràcia quotidiana de Sampedro? Perquè si ho intentés, els espectadors fugirien en massa. Per guanyar a les taquilles, ha hagut d’amenitzar la vida de Sampedro fins al punt de fer-la atractiva. L’ha falsificada, per tant. Altrament la pel·lícula hauria estat tan insuportablement tediosa com ho era la vida de Sampedro. (…) Per això és un èxit. Perquè en aquest temps nostre, dominat per les imatges, la realitat del món ha estat colonitzada, falsificada per l’amenitat.”
“Trampes del nostre temps”, article d’Antoni Puigverd (Presència, 24/X/04)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!