Jo no hi entenc gaire d’aquestes coses, ho reconec, però juraria que un dels trets bàsics de la filosofia ecologista és el respecte a la vida. Un respecte entès de manera dual: per una banda a la vida de cada persona considerada en tant que individualitat irrepetible i, per l’altra, a la vida col·lectiva denominada amb eufemismes com “el planeta”, “la natura” o “l’univers”, molt habituals en la propaganda ecologista. (n’hi ha més)
Tanmateix, tal com passa a totes les famílies, en la dels ecologistes hi ha una branca de parentela que em fa la impressió que no coopera gaire en el prestigi de la causa. Em refereixo al “ciclista ecologista del morro fort”. És a dir, aquell individu que circula pels carrers de Barcelona pedalant el seu vehicle de dues rodes i que sol anar equipat amb una mascareta que li protegeix narius i boca en una demostració ben lloable de cura per la pròpia salut. Res a dir, doncs, fins aquí.
El que em posa la mosca sota el nas, però, és que a aquest personatge se li acaba el respecte a la vida -o si més no a la integritat física dels altres conciutadans- quan li dóna per enfilar-se a la vorera amb la seva bicicleta i dedicar-se a esquivar a tota marxa els vianants que caminen tranquil·lament pel lloc on els pertoca. Segur que molta gent té exemples patits en pròpia anatomia del que acabo de dir. Els meus corresponen a episodis recents viscuts a l’avinguda de Gaudí, al passeig de Gràcia i gairebé cada dia a la part baixa de la Rambla.
Per si això no fos suficient, el més patètic de l’assumpte ve quan veiem aquest mateix individu com se la juga quan deixa d’emprenyar per la vorera i, tot circulant per la calçada -que és on li pertoca-, es topa amb un semàfor vermell que li barra el pas. Puc assegurar que en un 90 per cent dels casos aquest emmascarat apòstol de l’amor a la vida i l’harmonia amb el cosmos es passa per l’entrecuix la prudència i tira pel dret així que s’ensuma un forat en el trànsit. Com si això de posar la sandàlia a terra i aturar-se en un vermell que fem el comú dels mortals fos cosa de gent carrinclona, acabada i carca.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!