Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

21 d'octubre de 2004
0 comentaris

Adéu, Cachas.

Ho deia ahir La Vanguardia en una nota breu: José Manuel Brabo, el Cachas, va morir el dissabte passat a Barcelona a conseqüència del que eufemísticament es diu “una llarga malaltia”. Tot i que era germà de Pilar Brabo -que va començar la seva carrera política en el PCE de Carrillo i que després, amb el PSOE, durant la dècada dels vuitanta va ser diputada, directora general de Protecció Civil i crec que governadora civil de Castelló- el Cachas va sortir amb vocació de hippie i de músic alternatiu.  (n’hi ha més)

 

A finals dels 60 va venir de Madrid a Barcelona i s’hi va quedar per una temporada llarga. Provenia d’un grup madrileny que es deia “Las Madres del Cordero” i no va tardar gaire a entrar en contacte amb la gent del Grup de Folk i, més concretament, amb el sector del Sisa, el Pau Riba i els germans Batiste, cada vegada més distanciats en aquells moments de la tendència dels Casajoana, Falsterbo 3 i Xesc Boix. El primer fruit d’aquest contacte va ser l’EP “Miniatura”, aparegut el 1969. Quatre cançons per a la història de l'”underground” català: “Miniatura”, del mateix Cachas, “El trist i desconsolat enterrament de la meva esposa”, de Jaume Sisa, “Noia”, d’Albert Batiste, i “Al matí just a trenc d’alba”, de Pau Riba i amb un inspiradíssim acompanyament de Toti Soler.

L’esclat, però, va arribar dotze mesos després amb la creació formal de Música Dispersa i l’enregistrament del disc del mateix títol, al meu parer un dels 8 o 10 més importants fets al nostre país en els darrers quaranta anys. Formaven el grup Jaume Sisa, Albert Batiste, Selene (una enigmàtica noia amb aspecte de fada hippie de la qual no he sabut mai més res) i el Cachas, autor, per cert, del 90 per cent dels temes.

Conta la llegenda que l’LP, editat per Diabolo, va vendre només 375 exemplars i que va desaparèixer de la circulació al cap de pocs mesos. No fa gaires anys es va editar una versió en CD i a principis de 2004 DiscMedi (gràcies Àlex Eslava!) va reeditar-lo restaurat digitalment i amb tota la dignitat que el disc i la seva carpeta mereixia.

La vida de Música Dispersa va ser molt efímera. Jo recordo haver-los vist cap a l’abril de 1970 al Gran Price en un espectacle de Pau Riba titulat “Elèctric Tòxic e Claxon So” i uns mesos després, cap a desembre, en una matinal de diumenge al Saló Iris. Poc després el grup es va dissoldre i cadascú va campar per la seva banda. El Cachas es va retirar a les Illes (Menorca, potser?) i es va dedicar a treballar de fuster.

D’aquí a una estona, en posar-me al llit, agafaré el CD de Música Dispersa i els auriculars. M’adormiré escoltant la música del Cachas…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!