Connexions des de #Badalona

"Si jo hi sóc i tu també / la terra és meva i és teva." (Joan Argenté)

Eix Besòs: transformacions de fons que no només són urbanístiques

0
Publicat el 1 de març de 2022

[ARTICLE PUBLICAT AL LÍNIA XARXA]

Dues bones notícies recents en clau metropolitana: la primera és que la Generalitat de Catalunya entrarà al Consorci del Besòs i la segona, la constitució d’una coordinadora veïnal per aquest mateix àmbit i que neix amb l’encàrrec de denunciar el dèficit inversor en el territori i la preocupant reincidència dels pitjors indicadors de desigualtat a la zona.

Una i altra notícia subratllen que alguna cosa es comença a moure en aquest gran corredor que articula el Besòs en el seu tram final, i en què es concentren de fa anys alguns dels grans reptes quant a la cohesió social del nostre país. Un espai desarticulat socialment i políticament, sense una veu pròpia, partit tant per grans infraestructures desarrelades com per una persistent desconfiança i inestabilitat política que han impossibilitat que aquest territori pogués jugar la reeixida carta de lobby territorial que, en canvi, sí que ha sabut aprofitar el Baix Llobregat o els Vallesos.

Que el govern del país estigui al Consorci del Besòs és molt positiu, i culmina la feina d’encaix institucional començada entre el 2016 i 2017, quan aquest ens de coordinació territorial –inicialment molt centrat en l’urbanisme– canvia els estatuts per reforçar també les polítiques socials, culturals i de reactivació econòmica; i incorpora una Badalona que en aquell moment exhibia lideratge republicà, en un govern de canvi format per (més…)

Repàs d’urgència: Soler i Amigó, llegat a Badalona

0

Del Joan Soler i Amigó i el seu llegat a Badalona i arreu… Alguns apunts solts:

A banda de l’obituari que vaig publicar a La Vanguardia el 3 de gener aquest dilluns m’entrevistaven a Ràdio Ciutat de Badalona per parlar de la seva petja a la ciutat. Podeu repescar-ho aquí:

D’altra banda, aquests dies, l’Enric Juliana i l’Albert Ibàñez també han escrit sobre en Joan. I finalment, dissabte passat es va fer una cerimònia a l’església de Santa Maria, emotiu i just, del qual podeu revisar-ne alguns moments aquí.

“Trobarem a faltar el teu somriure”: reconeixement a Joan Soler i Amigó

0
Publicat el 3 de gener de 2022

+ Obituari publicat a La Vanguardia de dilluns 3 de gener de 2022; i en aquest altre enllaç un recull de reaccions a les xarxes. També és molt recomanable l’article de Guillem Vidal a El Punt Avui.

“Em cansa una mica parlar molt d’arrels. Penso que hem de pensar més en les llavors. Quin sentit tenen les arrels si l’arbre no creix i no fa fruits i ningú els aprofita?” Una frase punyent que sintetitza la singular manera d’entendre la cultura de Joan Soler i Amigó, escriptor, pedagog i folklorista –com ell encara es reivindicava– i que va morir ahir a Badalona als 80 anys. La cultura popular com una eina per fer país, per fer ciutat… des de les aules, des dels centre cívics o des de les festes populars; la tradició com un acte d’intercanvi, un exercici continu de crear i recrear.

Soler i Amigó va ser guardonat amb diferents reconeixements al llarg de la seva trajectòria: el 2006 va rebre el premi Nacional de Cultura Popular, concedit per la Generalitat de Catalunya pel seu monumental “Tradicionari”, compendi enciclopèdic en 10 volums, un autèntic referent en la matèria; i el 2018 va ser distingit amb (més…)

El (meu) 2021 vist en una mica més d’una dotzena d’articles

0

Un any intens políticament des d’un punt de vista personal. El 6 d’abril passat feia pública la meva renúncia a l’acta de regidor d’ERC a Badalona (aquí podeu recuperar els arguments) després d’un llarg procés de reflexió política amb un allunyament progressiu de la línia política de l’executiva local. El meu compromís republicà agafava una nova derivada uns dos mesos més tard amb la meva incorporació a la direcció nacional d’ERC com a vicesecretari general de comunicació i estratègia electoral.

Hi ha moltes maneres de resumir l’any que acaba… a continuació els 13 articles que he publicat aquests darrers mesos a publicacions com Línia (la majoria), Público o l’Independent. És una bona manera de repassar com he vist les coses en un any en què la inestabilitat política ha continuat (i de quina manera!) a la meva ciutat i en què els grans reptes urbans han mantingut la seva urgència (l’habitatge, la desigualtat, el repte climàtic, el debat metropolità). Aquí els podeu llegir!

I des d’un punt de vista cultural, a continuació teniu els meus llistats del més destacat quant a:

Dotze (bons) discos de Nadal

0

Darrera col·laboració de l’any amb el Badalona Matí, del Carles Tornero a Ràdio Ciutat (aquí el podeu recuperar i en aquest enllaç escoltar els àlbums a spotify)… que serveix també de ‘nadala’ hertziana. Vet aquí una selecció d’àlbums nadalencs, personal i, segur, molt eclèctica, i que en tot cas vol anar més enllà de la música de fil musical o de grans magatzems.

  • En sí mateixos tenen sentit. No són una mera recopil·lació.
  • Són coherents amb l’aposta artística de l’autor, van més enllà de l’encàrrec per fer diners… no grinyolen al costat d’altres obres –diguem–normals.
  • Es podrien arribar a escoltar fins i tot fora de temporada.
  • Tenen un bon equilibri de sucres.
  • Contenen peces originals.

1. Songs for Christmas | That was the worst christmas ever | Sufjan Stevens: 5 discos inclosos en una caixa, amb pòster, adhesiu… l’estil dissonant original de Sufjan Stevens presideix aquesta obra magna… amb molta autoironia… i també molta bellesa. Recull cançons que l’autor, un dels referents de la música independent dels darrers anys, gravava de 2001 a 2006 per enviar a amics com felicitacions de nadal i que finalment va recollir el 2006. +info

2. A Charlie Brown Christmas | Linus and Lucy | Vince Guaraldi: Un gran disc de jazz. Vince Guaraldi autor de les bandes sonores dels especials de Charlie Brown. 1965. Un disc inclòs als en el registre de la Library of Congress’s National Recording Registry. +info

3. A gift for you from Phil Spector | I Saw Mommy Kissing Santa Claus | The Ronettes & Phil Spector: Tota la fantasia i barroquisme de Phil Spector… en la veu d’unes (més…)

i etiquetada amb | Deixa un comentari

(Re)voltes en la Catalunya del punt i seguit

0

[ARTICLE PUBLICAT AL DIARI LÍNIA EL 20.12.2021]

“En l’actual transició nacional, allò que en diem l’àrea metropolitana és, per a molts, un territori massa desconegut, vist amb més prevenció que respecte, un ‘problema’ que cal suportar i en tot cas tractar amb una bona tàctica pensada només en clau de ‘sí o no’. (…) Però resulta que els barris que la conformen, tan vius i acolorits, tan diversos, en realitat són ben poc perifèrics; no es conformen a ser objectes del màrqueting polític de torn. Ben al contrari, reclamen avui la seva centralitat en la història recent del país, el seu lloc en el procés constituent actual. (…) Cal trepitjar aquests barris no pas per explicar la bona nova, sinó per entendre una mica millor qui som (i qui serem, especialment quan siguem indepenents).

“(…) No es tracta pas d’alentir ni aigualir res, sinó d’entendre que construir un estat és un procés col·lectiu que per que tingui èxit s’ha de basar en el reconeixement de tots els accents possibles. Per aconseguir-ho, cal empatia, no només eloqüència; saber escoltar, no només recitar el corol·lari de raons; somriure més, insultar menys; explicar on volem anar, no només d’on volem sortir…

“Són històries d’èxit que no cal inventar, sinó ‘tan sols’ reconèixer. Formen part d’un relat de país amb el qual jo em sento més a prop i crec poden ser eines útils per a un procés constituent més profund i enriquidor… i amb més opcions d’èxit.(…) Vegem algunes d’aquestes realitats que o bé oblidem o bé donem alegrement per descomptades:

  • Els pares i mares de Santa Coloma de Gramenet que a principis dels vuitanta van garantir l’èxit del model d’escola catalana amb una sola línia (la immersió) i que malgrat les grans quantitats de diners i recursos abocats a fer néixer un conflicte on no existeix ni existia, continuen mantenint com a absolutament residuals les demandes de doble escolarització.
  • Les famílies castellanoparlants (tants amics meus) que han decidit fer del català la llengua de relació amb els fills… Famílies que han vibrat, vibren (i vibraran) amb la ‘roja’ i que en canvi s’han compromès amb allò més íntim i valuós, la llengua. Són també els avis i les àvies que, ara que per fi tenen una mica de temps, participen en experiències com en Català Llegim i Parlem i que volen aprendre el català per ajudar a fer els deures als seus néts.
  • Els activistes que van manifestar-se a les acaballes de la dictadura, aquells ‘altres catalans’ de Candel que tot desafiant la (més…)

En agraïment a la Sargantana, alguna cosa més que un restaurant

0
L’Ignasi i l’Anna, l’última nit de l’antic local de la Sargantana, a finals de 2008. Al costat, les vinyes a Sant Jeroni, aquesta tardor.

[Article publicat a l’Independent]

Impossible imaginar el compromís i activisme de molts sense el Restaurant La Sargantana, sempre aliat, sempre còmplice. Són més de 25 anys de feina, de molta i bona feina; primer des d’un petit local al carrer de Sant Francesc, a Baix a Mar, després, porta d’entrada a Dalt de la Vila, al carrer de la Costa.

Fa uns pocs dies els seus propietaris feien públic que l’aventura arribava al punt i final, tot i que en realitat, ja ho veureu, el que fa és arribar a un punt i seguit.

Hi ha algunes lliçons que van més enllà de la lògica nostàlgia que genera una notícia com aquesta perquè la Sargantana sempre va ser alguna cosa més que un restaurant.

La primera és que gastronomia és cultura, i no només pel que sembla obvi, que en un restaurant es poden fer xerrades, exposicions o concerts; sinó perquè la cultura es mostra i es gaudeix també en el gust, en la pròpia carta, vaja. És a dir en la curiositat i el respecte per articular una proposta culinària d’alta qualitat (i assequible) amb mirada als Països Catalans (i en especial a Mallorca); o en la cura per anar conreant una carta de vins amb arrels al territori (amb la reivindicació de la DO Alella!). El pop a la badalonina o el bacallà amb anís del mono són plats mítics d’autèntic Km.0. Això que ara és tan normal, no ho era tan fa dues dècades i mitja; i menys a Badalona.

La segona lliçó és que un restaurant, o un espai gastronòmic i cultural, és allò que hi passa, però també la manera com s’enxarxa i connecta. I aquest ha (més…)

Habitatge, la millor inversió (pública)

0


[Article públicat al diari Línia]

En els darrers anys hem anat veient com els temes d’habitatge anaven migrant de les pàgines d’economia dels rotatius a les de societat i, fins i tot, a les de política (atesa la urgent i enrevessada agenda legislativa i deliberativa que el tema ha generat al Parlament o al Congrés). De veure l’habitatge com un factor de transacció (un mer bé econòmic, vaja) hem anat passant a una mirada més real; l’habitatge com a vector en el qual es concentren moltes de les grans problemàtiques que avui afecten els nostres veïns. Quan parlem d’habitatge parlem també de fracàs escolar, de salut mental i física, de seguretat i, fins i tot, de crisi climàtica. Parlem, en definitiva, d’oportunitats i de com construïm una societat més justa i segura. És, el de l’habitatge, un factor estructurant. No és només una comodity, una mera inversió.

L’emergència habitacional d’ara no és un fenomen nou o sorprenent, sinó que, ben al contrari, és la conseqüència de moltes decisions i omissions acordades fa temps. Val la pena preguntar-se per l’impacte de les decisions (i omissions) que estem assumint avui. L’estem encertant? O un mal diagnòstic i una dèbil planificació estratègica –potser disfressada rere bones intencions– ens estan tornant a lligar les mans de cara al futur? Preguntar-se les coses no hauria de ser mai una pèrdua de temps. Ens hi juguem massa.

En tot cas, és una bona notícia la sensibilització (i mobilització) ciutadana i l’expertesa i sofisticada gestió de dades disponibles. En un horitzó de prudent esperança tenim (més…)

Versions que canvien la cançó

0

Segon capítol de la meva col·laboració musical amb el Badalona Matí, el magazine de Ràdio Ciutat de Badalona conduït per Carles Tornero. Vam començar fa una mica més d’un mes amb un repàs a cançons amb segona part, i avui hem continuat amb un llistat de versions de temes famosos del rock que van més enllà d’un nou arranjament (per exemple, més enllà de fer acústica una cançó elèctrica, o de fer lenta una cançó ràpida). És a dir, hem repassat versions que canvien una cançó vol dir versions que canvien l’enfocament de la cançó: és a dir, que mitjançant la versió converteixen una cançó d’amor en una de desamor, que fan un himne polític d’on no hi era, que converteixen una història patètica de fracàs en un triomf, etc.

Aquí en teniu algunes de les repassades en el programa, encara que a la llista d’spotify associada n’hi ha moltes més!

i etiquetada amb | Deixa un comentari

Les cinc claus del fenomen Garcia Albiol (i una pregunta oberta)

0

[Article publicat al diari Público]

1. La campanya permanent
Xavier García Albiol és, per damunt de tot, un projecte electoral. L’actual alcalde de Badalona –sempre més còmode comunicant que gestionant– ha estat una màquina imbatible a les urnes fins ara, aprofitant un vot dual absolutament inaudit i que, per posar un exemple relativament recent, l’ha convertit en primera força en unes municipals (maig de 2019), mentre que el PP, la marca sota la qual es presentava, quedava en cinquè lloc en les eleccions al Congreso (abril del mateix any). La seva potència comunicativa i la connexió emocional amb l’electorat l’ha portat a desbordar les pròpies sigles (en campanya, quasi invisibles en cartells i anuncis) i a guanyar eleccions des de 2011, millorant els seus resultats en cada convocatòria.

Guanyar el dia de les eleccions, però no al saló de plens. Allà la seva clara majoria en nombre de vots no li ha permès establir aliances duradores per governar amb una mínima estabilitat. El 2023 les eleccions no aniran de qui guanya a Garcia Albiol sinó de si aquest obté o no la majoria absoluta que necessita per governar. Si una cosa sembla clara de l’impacte dels papers de Pandora a aquestes altures segurament és aquesta: el refredament de les seves opcions d’aconseguir-la. Bona notícia, en tot cas.

Veurem ara amb quina força redirigeix la seva lògica de la campanya permanent a la trinxera de l’oposició. S’equivocarà, això sí, qui el doni per acabat.

2. La debilitat del PSC
El lideratge del projecte ‘lepenista’ del PP a Badalona, evident ja a partir del 2007, es desenvolupa sense resistència significativa per part d’un PSC que, en clau local, afegia a la crisi ideològica del partit més general, una guerra intestina que, progressivament, el va anar desconnectant de la ciutadania. El fenomen Garcia Albiol difícilment s’hauria elevat de la manera que ho va acabar (més…)

Tres noves/velles joies del patrimoni arquitectònic a Badalona

0

Badalona ha estat de nou una de les seus destacades del festival d’arquitectura 48h Open House Barcelona. A continuació les tres visites que hi vaig fer el cap de setmana passat, amb ànim de compartir amb tothom que llegeixi aquest apunt la potència del nostre patrimoni arquitectònic. Dins la programacio, però, hi havia moltes opcions per triar i remenar (en aquest enllaç amb una tria personal podeu comprovar-ho).

Comencem?

Preciós viatge a una #Badalona senyorial i rural, suspesa en el temps. Dins la 48h Open House Barcelona, el Mas Boscà (1237) ha mostrat els seus secrets (bodega, capella, dormitoris, jardí…) de la mà de la incombustible Dolors Malet, de la família propietària. Més sobre aquest impressionant element de patrimoni de la ciutat en aquest complet article de la viquipèdia i àlbum complet de fotografies, aquí.

Visita de luxe a la casa Providència, -amb presència dels seus dos autors, els arquitectes Flores y Prats-, una autèntica joia que per segon any s’ha pogut gaudir dins la programació a Badalona. Llargues cues a l’altura d’un projecte de referència en l’arquitectura contemporània al país. Tots els detalls, i una plànols que (més…)

Articles per entendre Badalona avui

0
Il·lustració per a El País | Sciammarella

Fa uns dies vaig parlar amb l’Àngels Piñol d’⁦El País sobre #Badalona. En va sortir això; per cert, xulo compartir veu amb ⁦Carles Sagués⁩. Al voltant de la crisi d’inestabilitat, uns dies abans havia escrit també aquest apunt al Línia Xarxa.

També sobre #Badalona, aquest article de la periodista Sara Muñoz amb molts i bons passadissos a la casa de la Vila… i aquests altres de l’Arturo Puente a eldiario.es i de l’Iu Forn a El Nacional.

Però dues de les contribucions més singulars són les de la Montse Santolino a El Periódico sobre el vell/nou caciquisme i la #desigualtat, motor de tot populisme; i la de Jordi Muñoz a l’Ara, introduint el concepte del col·lapse administratiu.

Trobareu més articles (per exemple, entre d’altres, els de Sergi Sol o Andreu Mas) en aquest enllaç.

(més…)

Set alcaldies i (sempre) un final inesperat

0

Aquest mes acabarà amb un nou ple d’investidura a Badalona. La ciutat n’haurà viscut cinc en els darrers sis anys… No em puc imaginar un indicador més eloqüent de la inestabilitat de la política local i de la precarietat de la gestió administrativa que n’ha acabat derivant. Badalona està des d’almenys fa tres anys en parada tècnica.

Aquest article defuig volgudament l’imprevisible fil de l’actualitat per fer una mirada enrere: un exercici que, espero, pot ser d’utilitat per entendre present i futur. A continuació, un breu repàs de les diferents alcaldesses i alcaldes des de la recuperació de la democràcia l’any 1979 a Badalona. Un recorregut que permet repassar alguns elements clau que expliquen on som avui.

Màrius Díaz (PSUC | 1979-1983): l’alcalde ‘estimat’, en Mario, el llegat del qual és cobejat avui per diferents organitzacions malgrat que només va tenir la vara un sol mandat, i que va deixar, paradoxalment, en un moment bo de popularitat. Els seus quatre anys van ser els de la gestió de la il·lusió, amb un crèdit del qual ja no disposarà cap altre batlle i que va aprofitar per administrar gestos (com l’enderroc d’un edifici fora de llicència) i, principalment, per començar a construir el nou imaginari de ciutat (reimpuls de les Festes de Maig, reforç dels mitjans locals…).

Joan Blanch (PSC | 1983-1999): … però la transformació urbanística i econòmica acaba recaient en Joan Blanch, l’antítesi d’en Mario. El PSC aprofita el trencament del PSUC per arribar a l’alcaldia, en un relleu que deixarà fondes cicatrius durant anys (dècades, de fet) en l’esquerra badalonina, i una ferida en les confiances necessàries per generar un mínim consens sobre el model de ciutat. És el moment en què molts ajuntaments catalans fan la seva gran transformació i, encara que Badalona aborda temes pendents com la descontaminació de la zona industrial, la progressiva recuperació del front marítim i el desplegament del mapa d’equipaments, s’entrebanca amb grans desavinences al voltant de l’urbanisme (el port, la vall de Betlem, etc.). Joan Blanch articularà el seu govern combinant picades d’ull a (més…)

Les quatre raons per no perdre’s el Filmets 2021

0
El cartell de l’edició d’aquest any de FILMETS Badalona Film Festival es obra de la dissenyadora Alexandra López Tomàs, de 20 anys, il·lustradora que ha estudiat un Grau Superior d’Il·lustració a l’Escola d’Art Superior de Disseny Pau Gargallo de Badalona.

FILMETS presentarà 237 curts en competició entre els dies del 22 al 31 d’octubre. A continuació cinc raons per no perdre’s el festival de cinema:

Perquè Filmets és el primer festival de cinema que es farà amb l’aforament del 100% després de l’aixecament de les mesures restrictives per la Covid19. És més que una casualitat, això. L’any passat, Filmets ja va ser un festival valent i va ser dels pocs que en aquell octubre de tants tancaments obligats va fer un esforç per mantenir el format físic. És difícil imaginar un festival com Filmets atrapat només en la virtualitat; al capdavall estem parlant d’una cita molt present a peu de carrer, amb molta avidesa de donar-se a conèixer i explorar nous camins. El 80% de la programació ja és presencial. El lema del festival d’aquest any és precisament: ‘Això va per llarg’, en aquest cas en el millor dels sentits.

Perquè és un exemple de cultura arrelada a una ciutat, però que es projecta també en clau europea i metropolitana; bon exemple d’això són les subseus habituals de fa un temps a Barcelona (Institut Français) i Sant Boi de Llobregat (cinemes de Can Castellet).

L’edició d’enguany inclou curtmetratges que seran ‘premières’ internacionals, europees i catalanes, i dues pel·lícules que viatjaran als Oscar, així com curts guanyadors o seleccionats en festivals com Sundance, Cannes, Clermont-Ferrand o Tribeca. Dues notícies més de l’ambició de la cita: l’actriu Assumpta Serna rebrà la Venus d’Honor; i, en segon lloc, el fet que des d’aquest juny, Filmets és col·laborador dels premis Goya.

Perquè Filmets és xarxa, compromís i comunitat. Hi ha molts exemples, com les entranyables col·laboracions a les biblioteques de la ciutat i amb les escoles, però aquest any destaquen els acords de col·laboració amb l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona i l’Hosptial Municipal i el Centre Sociosanitari del Carme, amb projeccions destinades a pacients i professionals. D’altra banda, el 22 es presenta el programa Acció>Cinema per un món més just, una aliança entre el Govern de la Generalitat i Catalunya Film Festival per apropar l’audiovisual a la cooperació.

Perquè amplia (retornant a la presencialitat) l’apartat per a professionals, Filmets Pro, doblant les sessions. I perquè reforça l’aposta virtual: totes les pel·lícules es podran veure des de la pantalla personal a www.festivalfilmets.cat) amb un sistema d’endreça inspirat en Filmin que (més…)