Un petit món
Deixa un comentariSonen endimoniats tambors africans. L’Alex dorm i els nens d’una amiga fan uns xuts amb uns estudiants francesos. Un xic enllà, l’Eva i l’Arlet juguen amb en Nahuatl, un xiquet de dos anys amb un immens nom que ens porta al realisme místic d’en Pere Calders o del bó d’en Tísner.
Aquest indret és així: font de vida plena.
La gespa és curulla de diversitat i l’aire porta mots en les més de 300 llengües dels catalans.
Espigolats d’ací d’allà, algunes garlandes anuncien aniversaris i, de fons, torres modernes i avions que semblen dansar al ritme de la guitarra i les enganxifoses lletres d’uns veïns sucats en la cultura popular occidental.
Què en déu pensar de tot plegat l’alcalde de bigotis frondosos que tot s’ho mira des del passeig? I les bèsties del Zoo? I els militars d’altres temps?
La Ciutadella és festa i descans, és seny i rauxa, és local i global, és món i és persona, és un tot de moviment lent, pausat, barrejat, integrat i reconnectat. És, en un sol mot, llibertat.
Lluís de Taradell