El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Tres dies, dos avions, un autocar: Turnfest!

Frankfurt, capital econòmica d’Europa, pàtria de Johann Wolfgang von Goethe… Die Leiden des jungen Werther. Les tribulacions del brau vermell en terra de ludòpates óssos assedegats de diner!!!

Frankfurt potser ha estat el viatge més llunyà pel neguitós casteller que no ha anat més enllà de Sant Martí de Londres. Frankfurt potser ha estat el primer viatge per la joveníssima castellera de pessigolles a la panxa i ulls brillants. Frankfurt potser ha estat un viatge més pel casteller caçador de ciutats i vil·les d’arreu del món. Però tant en avió com en autocar, Frankfurt ha estat una manera diferent de viure castells en vermell en una altra de les parts d’aquesta Europa dinàmica i unida per llur diversitat.

Alemanya i Barcelona sempre han tingut una íntima relació d’amistat. A la taula, tot dinant, n’hi ha que recorden aquella primera gira d’esclop i espardenya pel país dels lands. Enguany, el quarantè aniversari no podia deixar passar la oportunitat de tornar-hi. I la oportunitat s’ha aprofitat per a fer castells en un ferry damunt del Main i per a arrancar aplaudiments a les portes d’una antiga presó i al patí d’una escola gegant que ens ha servit d’aixopluc.

Una escola, un munt de salsitxes, alguna cervesa amb més gas que civada, torres i més torres de la capital de l’Europa dels diners, Goethe i un rodamón compartint parc públic als peus de les torres, quatre cases reconstruïdes després de la bogeria dels anys 40, l’aroma d’uns transports eficients i un festival viscut en vermell.

Tota una experiència que començava i acabava a les portes del Banc d’Europa, una torre massa menuda enmig d’una ciutat on cada banc vol demostrar el seu poder aixecant-se per damunt dels seus companys de batalla.

Allà, de la Willy Branz Platz, l’òpera nova i un parc immens que desemboca a la vella òpera de Frankfurt. I allà, un carrer farcit de bars i botigues, que acaba a la Goethe Platz. Primera nit, Maredo. Frankfurt és el nostre Lloret. Sangria i carn, cervesa i música. Rialles d’amistat i un cambrer mig tronat que no es refia dels catalans, tot i ser del país d’en Messi.

Carn, cerveses, sangria, … massa teca per empassar, bosses de menjar per emportar. A les portes de l’escola passem els darrers minuts abans que soni la corneta. A la una, tots a dins, ni tabac ni cerveses. Escola, Alemanya, normes, em pica la sang.

Dissabte en un vaixell Vermell-am-Main. Pilars a la vora del riu, un assaig, arriben els de l’autocar i dinem dins del vaixell. Migdiada, exercicis, jocs i gent que es para. Que es para i s’ho mira i juguem amb alemanys. Quina manera més bella de fer una Europa gran!

A la tarda, canvio d’ubicació. Massa normes per un anarquista jubilat. Deixo el llit de campanya i m’endinso en un hotel entre prostíbuls, locutoris i fàrum de mascle ardent a les portes d’un bordell.

L’hotel és força justet, però la sensació de poder entrar i sortir a qualsevol hora, beure o fumar encara que no ho acabi fent, bé val la fugida d’una escola que, malgrat les normes, no m’havia pas tractat malament.

Diumenge, una actuació a les portes d’una antiga presó, reconstruïda fa poc, en una font els gats ploren i un conill fa pam-i-pipa als vianants. Després de dos castells i dos pilars, segueixen amb la Turnfest i alguns s’envolen damunt d’una torre, mentres un servidor, amb bona companyia de nou, s’endinsa en la torturadora llar dels amors impossibles: Johann Wolfgang von Goethe… Die Leiden des jungen Werther

Rellotges increïbles, decoracions austeres, una habitació per a titelles, un despatx i una remenuda biblioteca. On són els llits? Dormien en màrfegues de campanya? Història viva de l’Alemanya dolça, dolça i tempestuosa, tempestuosa i impetuosa com una castellera vestida de vermell. L’Alemanya a cor obert. Raig de somnis fets art, art i cultura en un país terriblement penitent. Rammstein cremant bruixes davant les portes d’una vella Vila Franca suturada després de guerres i …

L’exèrcit vermell, en falques disperses, ressegueix la ciutat després dels castells. Alguns en pubs, d’altres en bars, d’altres… Una festa catalana de comiat. Marxa l’autocar i, com si d’una família es tractes, surt el gruix a acomiadar-los. Després…

… vindrà la nit. La nit i el dilluns. Dilluns, Frankfurt plora la marxa dels darrers castellers…

… un cel farcit de núvols deixa veure els grans llacs suïssos, la mar mediterrània i un reguitzell de cales en la costa catalana.

>>BONUS TRACK: Una auca de Frankfurt amb quetshup<<