La primera visita del President de Catalunya a la Moncloa ha tingut uns resultats que, almenys sobre el paper, em semblen positius. El trasllat a Barcelona de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions o la participació en la política exterior, en el Tribunal de Defensa de la Competència o en els consells d’administració d’AENA i de Renfe (entre altres coses més) són melodies inimaginables fa només cinc mesos que sonen bé i que així cal valorar. (n’hi ha més)
L’únic que falta perquè el panorama sigui idíl·lic -o perquè s’esbarrïi tot- és que algú expliqui quin és el paper exacte que se li ha assignat en tot aquest afer al ministre Jordi Sevilla, home entestat (si més no ahir) a abocar uns quants gots d’aigua al vi de l’eufòria del senyor Maragall. De què va, doncs, el senyor Sevilla. ¿De policia dolent? ¿De centinella de les (seves) essències pàtries?
Pel que fa al “Torn de preguntes al President de la Generalitat” que per la nit va emetre TV3 he de confessar que me’n vaig anar a dormir abans que comencés. (Quan en Molina ensenya el gràfic del temps previst pels següents quatre dies ja podeu dir-vos “Ara l’Isern, badall a la boca, ja estarà desparant taula i anant-se’n cap al llit”, i no us equivocareu. Sobretot ara que ja s’ha acabat el Miquimoto.)
No és cap novetat d’ara, m’apresso a dir-ho. Mai, ni en el règim anterior ni en l’actual, no he tingut esma de plantificar-me davant del televisor per escoltar cap missatge institucional, ni declaració pública, ni entrevista a cap senyor o senyora en el poder o amb aspiracions a arribar-hi. En tot cas, quan m’ha convingut, l’endemà he llegit als diaris el resum corresponent i fins avui n’he tingut ben bé prou. (I posats a fer balanç he de dir que tampoc he vist, per tant, ni un sol episodi de Gran Hermano, de Crónicas Marcianas, del Buenafuente o d’Operación Triunfo.)
L’única excepció que em permetia de tant en tant eren els espais gratuïts de propaganda electoral i només quan sortia gent com els del Partido Humanista, de la coalició Ecologia y Familia o caterva similar. Però ara, ni això: només surten els partits grossos i cansa de seguida. Com un TN, vaja.
En fi: que matino molt, jo. I que no és cosa de perdre hores de son així com així…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!