EL RACO DEL MENUT

També es poden donar altres causes, com rivalitats fraternes entre germans, factors socioculturals i educatius…és un tema bastant complexe que els educadors infantils hem de tenir en compte a l’aula.

A l’escola seria convenient actuar així davant la gelosia:

-No hem d’establir diferències, preferències o comparacions entre els alumnes

-No hem de fer manifestacions d’expectatives acadèmiques com a element negatiu, tant de manera implícita com explicíta.

-Hem de proporcionar una atenció individualitzada a tots els alumnes

-Hem de donar el mateix reforç positiu social a tots els alumnes

-Hem de facilitar canals de comunicació emocional i afectiva

-Hem de proporcionar un context, ambient i clima positiu a l’aula que faciliti unes bones interaccions entre tots els alumnes

-Hem de vetllar per una normalització i integració de tots els alumnes i evitar doncs l’aïllament.

Per això, a l’aula podriem fer la següent activitat:

 EL PROTAGONISTA DE LA SETMANA

Objectius:

 -Fomentar l’autoestima
-Atendre individualment cada infant
-Potenciar la participació i col·laboració dels nens i les nenes

-Potenciar el vincle afectiu famílies-infants
-Potenciar l’empatia
-Fomentar la comunicació oral
-Saber expressar emocions
-Esperar el torn

Desenvolupament:

Convidarem als infants a seure en rotllana i els hi explicarem que cada setmana escollirem un nen/a perquè sigui el protagonista de la setmana següent. L’elecció la podem fer per ordre alfabètic, per sorteig, per la col·locació dins l’aula etcEs recomanable fer l’elecció divendres i així dilluns començaria la seva setmana. És important, a través de l’agenda, fer saber els pares de l’activitat ja que se’ls hi demanarà col·laboració.

Quan el nen/a sigui el protagonista, li podem posar una medalla que ell sempre que vulgui podrà lluir-la.

Durant la setmana, farem activitats que girin entorn al nen/a en qüestió. 

1. Elaborar un llibre. El seu contingut estarà ple de dibuixos que els companys han fet per el nen/a, pot ser un retrat del protagonista, fotografies, anotacions dels pares que facin referència al nen/a. Un cop acabada la seva setmana, el nen/a podrà endur-se el llibre cap a casa.

2. Presencia del pare/mare/avi/àvia del nen a l’aula. Consisteix en que un familair del protagonista prepari una activitat conjunta. Si per exemple l’àvia sap tocar un instrument, que el toqui davant dels nens i nenes, si hi ha un pare policia que ens expliqui la professió…

3. Racó del protagonista. Reservarem un espai per l’infant amb els seus contes, joguines, musiques preferides.

4. Temps dedicat al nen/a. Ens pot explicar qualsevol cosa que vulgui expressar, menjar preferit, alguna vivència…

5. Ser l’encarregat. Estar sota la responsabilitat de diverses tasques com ara , passar llista, mirar el temps…

Exemple d’una portada d’una nena que ha estat protagonista.

ML.

Una rebequeria és una explosió nerviosa abundant més o menys violents, amb crits, cops, insults etc…és especialment freqüent entre els divuit mesos i els quatre anys i se sol donar quan l’infant ha fet una demanda que els seus adults de referència no volen o no poden satisfer.

La rebequeria és una conducta pròpia dels infants petits i que es dóna com a reacció a un estat emocional de ràbia o frustració. L’infant necessita sentir que la rebequeria, la barreja explosiva d’emocions és vàlida, que no la censurem i que l’acompanyem, mostrant-li que l’estimem, que respectem el seu procés, sense intervenir-hi, però sense abandonar-lo. Ens podem quedar al seu costat, observant el seu comportament, més endavant, una abraçada pot servir per fer-li entendre que el seguim estimant i a més servirà de contenció.

Davant de les rebequeries és aconsellar actuar de la següent manera:

-Mirar la criatura i posar-nos a la seva alçada, sense dir-li res, esperant amb paciència que li passi.
-Evitar mal físic que es pugui fer o que pugui fer als altres si el dany potser important
-Quan se la deixi fer, li hem de fer una abraçada
-Li hem de proposar una alternativa, després de la catarsi, necessita aferrar-se a algun èxit
-Si les rebequeries són molt freqüents i massa intentses per l’edat del infant, haurem de consultar a un professional.

Segons la meva experiència professional, m’he trobat casos de rebequeries i he pogut comprovar que és totalment cert que hem de deixar fer a l’infant, que expressi les emocions, que no intervenim – l’infant està bastant capficat i no entendra els motius que li poguem donar – i hem d’esperar a que un cop es calmi, donar-li el nostre afecte, comprensió, que l’entenem i aprofitar per dialogar amb ell. 

 A l’aula, podem elaborar un pla de la intervenció en col·laboració amb els pares:

Quadre d’observació setmanal

1. Només mostra rebequeries amb ordres concretes.
2. En quins moments moments li costa més obeir?
    2.1 A l’inici de la jornada diària
    2.2 En acabar la jornada del matí 
    2.3 Després de la migdiada
    2.4 Quan s’apropa l’hora de la sortida
3. En quin moment de l’activitat li costa més obeir?
    3.1 A l’inici de l’activitat
    3.2 En el trascurs de l’activitat
    3.3 En acabar l’activitat
4. En quines activitats li costa més obeir?
   4.1 Activitats de la vida quotidiana
   4.2 Joc dirigit
   4.3 Joc lliure
   4.4 Racons de joc
   4.5 Rotllana a l’entrada
   4.6 Rotllana a la sortida
5. En quins tipus d’activitat mostra més la seva col·laboració?
   5.1 Activitats de moviment
   5.2 Activitats tranquil·les
6. Com expresso les ordres?
   6.1 Amb exigència excessiva
   6.2 Amb tranquil·litat
   6.3 Amb desafiament
   6.4 Amb claredat
7. Li dono moltes consignes dins d’una mateixa ordre?
8. Com assumeix les ordres?
   8.1 Entén allò que li demano
   8.2 Para atenció al mateix temps que tothom
   8.3 Ignora les meves ordres en el moment en què les verbalitzo
9. Obeeix les ordres quan es troba immers/a en un joc?
10. Obeeix les ordres quan se li fa un elogi quan les acaba de complir?
11. Obeeix les ordres quan se li explica la raó de fer-ho?

 Pla d’actuació conjunt:

-Analitzar amb els pares el quadre d’observació
-Prendre decisions senzilles en un quadre que sigui significatiu per la nena
-Gràfic de decisions
-Què haig de fer avui?
-Comprovar si ha entès les ordres
-Al final del dia comprovar el gràfic amb l’infant
-Felicitar,motivar o amonestar

 ML.

Si fa setmanes vaig escriure sobre el joc simbòlic, en aquest article m’agradaria parlar del joc en grup , de l’esperit d’equip i la cooperació amb els companys.

El joc és l’activitat per excel·lència dels infants, contribueix al desenvolupament integral i els hi proporciona plaer i diversió. La majoria de pedagogs reconeixen el valor educatiu del joc i consideren imprescindible per a l’aprenentatge infantil.

A partir dels 4 anys s’inicia el joc en grup, és quan comença a aparèixer la figura del company preferit i normalment prefereixen jugar nens amb nens i nenes amb nenes però en ocasions també poden arribar a jugar tots junts o inclús amb nens més petits quan els hi interessa (necessita un nen per fer de pare o una nena petita per fer de filla). 

Comencen a sorgir els líders del grup, els que obeeixen, els que no accepten imposicions i formen un subgrup. El joc en grup estableix vincles i s’inicia el sentiment de pertànyer a un grup i que van sorgint les primeres amistats.

Però, que passa quan el joc és competitiu? Des d’un punt de vista educatiu suposa no potenciar l’empatia amb les necessitats i les emocions dels altres i fomenta un model on els valors se supediten als resultats, per promoure la competència i la rivalitat entre els infants, l’educador/a ha de tenir present promoure sentiments de cohesió, de superació, de victòria , d’equip, de respecte al contrari i a les regles del joc, sens dubte un gran repte per els que eduquem. 

Dit això, us adjunto l’enllaç d’un documental anomenat “L’equip petit” té una duració d’uns 9 minuts i val molt la pena de veure’l. Es tracta d’un cas real, de dues escoles de Vilanova i la Geltrú, El Margalló i el Cossetània que s’han unit per fer un projecte en comú: un equip de futbol anomenat “Margatània CF“, l’equip pre-benjamí és el protagonista, un equip de nens de 6-7 anys que sempre perden i mai han marcat un gol, malgrat tot els nens s’ho prenen amb una gran filosofía. Una lliçó de saber perdre.

 https://vimeo.com/25397042

ML.