In&Out
Deixa un comentari
In
Dissabte de cel gris i pesat. Esmorzo i m’ho miro entotsolat i gansoner. Em calço barret i espardenyes, prenc el xubasqueru i, amb pas reposat i sense presses, em fixo la idea de seguir les franges blanques i grogues del Sender de Taradell.
El caminar fa pensar i em tanco en cabòries que es van diluint entre les boires d’un dia trist i apagat.
El paisatge que admiro és proper i bonic com pocs. És en dies com
aquest quan hom es troba sol al bosc, entre arbres i masies velles, que
s’enfila parra amunt i, quan s’en adona, grata els núvols una estona i,
de riure, els fa plorar.
Comença a ploure més enllà del Pujol, l’Enclusa i el Castell. Entre
el degotim, m’intento adaptar al paisatge de les immenses torres que em
separen del Montseny. Suposo que m’hi acabaré acostumant …
Com en tot, cal ser taujà i deixar-se enredar si un no es vol
emmerdar. Quin pensament més miserable! És del tot despreciable, però
no ens han ensenyat a lluitar.
M’agrada sentir-me la roba xopa, tombar la pluja en aquests paratges.
M’agrada fer-ho pel camí agradabe que una mà amiga ha marcat. I és
que, el sender actual, és a prova de forasters. Potser manca una senyal
en el pas de la carretera, allà… passat Can Talaia i el trencant de
Vilacís. Potser en falta un altre en sortir del Pujoló. Però el conjunt
és ben rodó.
Al camp de golf, els malalts de l’esport claven cops sota la pluja.
Jo, un xic menys reflexiu i un polsim més esportiu, venço el Canyet i
prenc el Pujoló.
En arribar a casa, em trec la roba molla i deixo que l’aigua de la pluja s’escoli pell avall en dutxa natural.
Out
Diumenge
en companyia.
Alquímia de
programador
Fòtil per aquí,
cable per allà
L’OpenGeek
comença a treballar!
Hi posa contrasenya,
configura els aparells.
M’ho miro
i m’esparvera!
Jo ja he quedat
enrera
🙁
P’ró somric
amb alegria
per la bona companyia
de qui, de mans,
en fa harmonia
XD
L’harmonia
del programador
que, amb música,
sap alliberar.
Ara surto a les teves poesies! Llastima que no ho acabés de muntar la propera vegada sera pim pam ja ho veuras