HÀ NÔI – Viêt Nam
21 de setembre 2006. Després d’organitzar-me a l’hotel, començo a endinsar-me en la Ciutat. Abans, però, he llegit i m’he informat una mica. El Govern del país després de constatar i reconéixer els seus errors, van encetar un sistema de renovació, després de l’unificació del país, que ells anomenen ‘ Doi Moi’. Això va voler dir canvis i més canvis, i Hâ Nói va obrir-se a noves formes de vida. Vaig veure una Ciutat sorollosa, plena de vida, amb milers de negocis i comerç, i és quan pots veure si veritablement es tracta d’una Ciutat rural per la quantitat de pagesos i venedors que veus o un poble urbà per els mateixos ciutadans que sembla vulguin continuar vivint en un poble.
En qualsevol cas, i amb els canvis que es veuen, no crec pas que Hâ Nói perdi el seu caràcter i es converteixi en una típica Ciutat ‘moderna’ asiàtica com Hong Kong, o Shangai, o Singapore. Els esforços de crear una nova economia socialista, no pot evitar la corrupció o la prostitució o les drogues.
Ningú que visiti la Ciutat s’ha d’estar de perdre’s en aquests ’36 barris’ i fins i tot cercar un hotel, discret, senzill, però net i molt barat. (Recomano reservar les habitacions del darrera !!). Està tocant al llac Hoam Kiem – el de la llegenda de l’espasa retornada -.
Els carrers Hang Be ( on només trobes comerços i artisans que fan barques).
Han Buom ( veles )
Thuoc Bac ( medicina xinesa)
Hang Trong Thuen ( tambors )
Dong Xuan ( mercat )
Hang Bac ( argent i canvi de moneda)
Hang Chien ( catifes )
Hang Non ( capells )
Hang Than ( carbó )
Hang Giay ( Paper )
i així fins a tots els carrers del barri. Curiosament no n’hi a cap que s’anomeni Com – arròs -. Serà perque en trobes arreu.
Les cases són estretes i les façanes no són boniques, però sí absolutament fascinants i en totes elles sempre hi ha una botiga o un comerç o un restaurant al carrer.
Però hi han sorpreses, perque si entres dins d’una d’aquestes cases, la comfortabilitat hi és i són boniques.
En aquests petits barris-carrers, ens trobem amb uns carrerons o passatges estrets i discrets ( ngo ) que conecten amb totes les cases de forma caòtica.
Khan Thien conegut com el carreró de ‘les maisons des chanteuses’ l’any 1930, va ser quasi arrasat per les bombes dels B-52 dels americans l’any 1972. Ara només queden uns 26 d’aquests carrerons. És un veritable laberint en els que en èpoques colonials s’amagàven per anar fumar opi o durant la guerra per amagar-se.
El ‘doi moi’ i la presió dels ciutadans ha impedit però que s’aixequés un hotel de 12 pisos en aquests barris i van obligar a enderrocar-lo fins a cinq pisos.
La Ciutat ara creix per l’oest després del Gran Llac i encara podem disfrutar d’aquest poble urbà i ciutat rural a la vegada.
Passejar amb un cyclo, típic, per aquests barris és una delícia i no us preocupeu si de sobte comença a ploure; tot seguit se’ns dona un impermeable que et cobreix totalment i a continuar …..
Després de passejar que millor que menjar una sopa, el Pho, que ho pots fer al mateix carrer, deliciós i beure amb molt de gust una cervesa en un Bia Hoi. Si menges Pho en un d’aquests restaurants no et serveixen beguda i t’adrecen a la botiga del costat o al davant per anar a comprar la cervesa o el ví d’arròs o aigua mineral. En aquests establiments, el Bia Hoi, sí que et serveixen uns petits plats per acompanyar la cervesa a presió, pilsen, i que refreden amb barres de gel …..
Absolutament esgotada de tant caminar, sentir emocions inèdites, fer un munt de fotografíes, comprar en les botigues, tastar la cuina vietnamita i beure uns bons gots de cervesa, torno a l’hotel, tard i em porta un noi amb un scooter. Discutim el preu i es queda en 23.000 Dongs, és a dir, 1,20 Euros i puc gaudir del caòtic tràfic de la Ciutat
fins a l’hotel. El rally amb scooter per Hâ Nói està més que assegurat !!
Crec que he combatut el ‘jet lag’ perfectament.
¿per quin motiu recomanes que demanem una habitacio que no doni als carrers?