Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

HÀ NÔI – Viêt Nam

Hâ Nói – Ciutat rural o Poble urbà ?

21 de setembre 2006. Després d’organitzar-me a l’hotel, començo a endinsar-me en la Ciutat. Abans, però, he llegit i m’he informat una mica. El Govern del país després de constatar i reconéixer els seus errors, van encetar un sistema de renovació, després de l’unificació del país, que ells anomenen ‘ Doi Moi’. Això va voler dir canvis i més canvis, i Hâ Nói va obrir-se a noves formes de vida. Vaig veure una Ciutat sorollosa, plena de vida, amb milers de negocis i comerç, i és quan pots veure si veritablement es tracta d’una Ciutat rural per la quantitat de pagesos i venedors que veus o un poble urbà per els mateixos ciutadans que sembla vulguin continuar vivint en un poble.
En qualsevol cas, i amb els canvis que es veuen, no crec pas que Hâ Nói perdi el seu caràcter i es converteixi en una típica Ciutat ‘moderna’ asiàtica com Hong Kong, o Shangai, o Singapore. Els esforços de crear una nova economia socialista, no pot evitar la corrupció o la prostitució o les drogues. 

Però tot passejant encuriosida per la Ciutat, en cap moment em vaig sentir insegura, ans el contrari. La vida és al carrer i el cor de la Ciutat es diu : Hâ Nói 36 pho phuong ( Els 36 barris ).
Ningú que visiti la Ciutat s’ha d’estar de perdre’s en aquests ’36 barris’ i fins i tot cercar un hotel, discret, senzill, però net i molt barat. (Recomano reservar les habitacions del darrera !!). Està tocant al llac Hoam Kiem – el de la llegenda de l’espasa retornada -.
Els carrers Hang Be ( on només trobes comerços i artisans que fan barques).
Han Buom ( veles )
Thuoc Bac ( medicina xinesa)
Hang Trong Thuen ( tambors )
Dong Xuan ( mercat )
Hang Bac ( argent i canvi de moneda)
Hang Chien ( catifes )
Hang Non ( capells )
Hang Than ( carbó )
Hang Giay ( Paper )
i així fins a tots els carrers del barri. Curiosament no n’hi a cap que s’anomeni Com – arròs -. Serà perque en trobes arreu.
Les cases són estretes i les façanes no són boniques, però sí absolutament fascinants i en totes elles sempre hi ha una botiga o un comerç o un restaurant al carrer.
Però hi han sorpreses, perque si entres dins d’una d’aquestes cases, la comfortabilitat hi és i són boniques.
En aquests petits barris-carrers, ens trobem amb uns carrerons o passatges estrets i discrets ( ngo ) que conecten amb totes les cases de forma caòtica.
Khan Thien conegut com el carreró de ‘les maisons des chanteuses’ l’any 1930, va ser quasi arrasat per les bombes dels B-52 dels americans l’any 1972. Ara només queden uns 26 d’aquests carrerons. És un veritable laberint en els que en èpoques colonials s’amagàven per anar fumar opi o durant la guerra per amagar-se.
El ‘doi moi’ i la presió dels ciutadans ha impedit però que s’aixequés un hotel de 12 pisos en aquests barris i van obligar a enderrocar-lo fins a cinq pisos.
La Ciutat ara creix per l’oest després del Gran Llac i encara podem disfrutar d’aquest poble urbà i ciutat rural a la vegada.
Passejar amb un cyclo, típic, per aquests barris és una delícia i no us preocupeu si de sobte comença a ploure; tot seguit se’ns dona un impermeable que et cobreix totalment i a continuar …..
Després de passejar que millor que menjar una sopa, el Pho, que ho pots fer al mateix carrer, deliciós i beure amb molt de gust una cervesa en un Bia Hoi. Si menges Pho en un d’aquests restaurants no et serveixen beguda i t’adrecen a la botiga del costat o al davant per anar a comprar la cervesa o el ví d’arròs o aigua mineral. En aquests establiments, el Bia Hoi, sí que et serveixen uns petits plats per acompanyar la cervesa a presió, pilsen, i que refreden amb barres de gel …..
Absolutament esgotada de tant caminar, sentir emocions inèdites, fer un munt de fotografíes, comprar en les botigues, tastar la cuina vietnamita i beure uns bons gots de cervesa, torno a l’hotel, tard i em porta un noi amb un scooter. Discutim el preu i es queda en 23.000 Dongs, és a dir, 1,20 Euros i puc gaudir del caòtic tràfic de la Ciutat
fins a l’hotel. El rally amb scooter per Hâ Nói està més que assegurat !!
Crec que he combatut el ‘jet lag’ perfectament.
Publicat dins de Hà Nôi | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.