PENSAMENTS I CIRCUMSTÀNCIES: JO

Hui canviaria els meus ulls per dos
espills.

No em sent capaç de mirar la realitat
social sense sentir el vertigen d’una confusión que amaga la
decepció més dura.

Què he sigut fins hui? Qui i què he
sigut per als que manegen els fils invisibles del teatre de guinyol
que és la societat de què em “induïxen formar part?

Mire el meu fill. Sabria què
explicar-li, però no puc argumentar-li les raons que han tintat de
fosc les vides dels ciutadans que no tenen nom. Podria dir-li que hui
ell pot menjar un entrepà i creure en el futur, però que altres com
ell ni tan sols són capaços d’inserir les seues il·lusions en un
present que, senzillament i amb hostilitat, no es dibuixa per a ells,
els exclou.

Sóc una indignada que acumula sobre la
pell i el cor, a estes altures de ma vida intensa, més preguntes que
respostes. La que fou fins ahir la meua rebel·lia és hui tristesa,
creix amb cada colp de fil amb què el poder pretén manejar-me.

Per a quan una veritat que encara que
xicoteta deslligue les mentides amb què ens nodrixen les aus rapaces
que despleguen les seues ales en despatxos recarregats, esglésies
sumptuoses, assemblees de amb noms indefinibles?

Per a quan un sol dia en què els
diners no aconseguisquen infestar-nos el cor i la consciència?

Ja tinc una edat en què hauria d’haver
trobat respostes o mitges certeses, No obstant això, la classe
política corrupta, el nostre càncer, arranca les poques que encara
tinc i enarbora, en el meu nom, banderes absurdes i armes letals que
jo mai empunyaria

Sí, sóc una indignada, en el meu nom
i en el nom dels que malauradament han perdut fins al seu propi nom.