La nit del 15 de juny... ha de passar quelcom insòlit.
No apagueu el llum de l'art. No apagueu el llum de l'ensenyament. No apagueu el llum del futur...
Assistim a una mort lenta, soterrada, però segura del món de l'art i l'ensenyament. Els qui ens mal governen executen retallades brutals, amputacions amagades darrere paraules com ajustament i austeritat i les apliquen fent gala d'una gran incultura o d’un profund cinisme. En la seva petulant ignorància i en la seva insolència descarada giren l'esquena a les arrels de l'antiga saviesa, a la llum de la cultura, de l'ensenyament i de l'art, en una cursa que rendeix vassallatge al veïnatriceuropeu.
Hem de complir uns objectius econòmics i acotar el cap a qualsevol preu, mori qui mori pel camí. Ja no compta la nostra autèntica riquesa, el nostre talent, els nostres altres aliments; ara tot han de ser xifres fredes.
Altres països han afrontat la crisi, potenciant precisament allò que aquí s'ataca, i ja n'han sortit. D'altres com Grècia obeïren els manaments alemanys i ara en fan la collita.
Ha arribat l'hora de fer-nos sentir, no podem quedar aturats menjant el darrer bocí de pa, mentre ells ofeguen la llum, una llum que ens diferencia dels animals, una llum que sempre ens ha fet grans.
Aquesta crida és per a organitzar una protesta,pacífica, civilitzada,però contundent. El propòsit és unir totes les persones relacionades amb el món de l'art, ja sigui música, dansa, arquitectura, teatre, literatura, cinema, escultura, pintura... i tot el col·lectiu dedicat a l'ensenyament, tant mestres com alumnes. I en totes les seves variants: tant pop com clàssica, tant dansa moderna com tradicional, tant manifestacions folklòriques com les més erudites, tant mestres de secundària com universitaris... per una volta tots units creant una sola veu, la veu capaç de sostenir el llum encès dins un món cada cop més entenebrit.
Representam la cultura, som el tresor de qualsevol civilització, per tant la proposta mantindrà un ordre i una estètica dignes de qualsevol obra d'art. Hem de fer un acte original i creatiu (nosaltres ensenyam, nosaltres cream art, aquest és el nostre veritable poder) Això cridarà més l'atenció, tant dels mitjans de comunicació com de la resta de població.
La proposta:
1-La nit del 15 de juny sortirem als carrers de ciutat a les 22h.
2-Ens col·locarem en filera deixant un espai de 2 metres entre cada participant. Els actors i actrius aniran vestits de personatges teatrals i recitaran els seus monòlegs. Els mestres poden llegir textos en veu alta, o poden portar petites pissarres explicant la lliçó. Els músics, vestits de forma impecable, de gala si cal, tocaran els instruments, els pintors pintaran, les ballarines trauran la seva millor roba i ballaran en el seu lloc, els cineastes representaran com millor puguin el seu art... en definitiva mostrarem cada un allò a què ens dedicam.
3-Tendrem un lema comú que mostrarem escrit a la nostra vora, bé sobre tela, bé sobre paper, cartolina o cartó...
“No apagueu el llum de l'art. No apagueu el llum de l'ensenyament. No apagueu el llum del futur...”
4-Tots i cada un portarà un llum que col·locarà també al seu costat. Aquest llum (tot un símbol) pot ser una espelma dins un fanal, de vidre o paper. (un sobre obert amb un poc d'arena és un recipient perfecte i molt fàcil d'elaborar)
5-No es tracta d'armar escàndols, som qui som i representam el que representam. L'actuació s'ha de mantenir completament allunyada de qualsevol color polític─l'art i l'ensenyament estan i han d'estar per sobre de qualsevol legislatura. Farem el que millor sabem fer amb tota l'elegància.
6-A les 00h (hauran passat dues llargues hores ) apagarem les llanternes. La filera romandrà a les fosques.
7-En haver apagat el darrer llum dissoldrem l'acte, de forma tranquil·la i civilitzada.
8-Al dia següent farem arribar un manifest al mitjans de comunicació. (la idea és cridar el màxim l'atenció i intentar que aquest acte transcendeixi cap a tot l'estat espanyol).
Reflexions finals: Una de les coses que cridaran l'atenció serà el fet de fer-ho de nit. D'aquesta manera també posam en valor la claror de les espelmes amb tota la seva càrrega simbòlica. L'horari s'allunya dels habituals així com dels horaris laborals (no feim una vaga). El posat i la roba, també seran elements exclamatius i diferenciadors. El so no ha de ser ensordidor, però sens dubte crearà una amalgama interessant. La filera humana en si serà una imatge molt comentada. El recorregut: * llocs a destacar per la seva importància dins el recorregut.
El primer personatge es col·locarà davant el Parlament. La filera seguirà pel mateix carrer Conqueridor en direcció a la plaça de la Reina. Llavors pel Born cap al Teatre Principal. La filera continuarà per la Rambla i girarà pel carrer dels Oms fins a la plaça d’Espanya. Des de allà seguirà pel carrer d’Alfons el Magnànim fins que arribi al *Conservatori de música i dansa.
Si hem arribat a aquest punt voldrà dir que la participació haurà estat molt alta. Al voltant de 3.000 persones. Si encara fóssim més, podríem anar fent la tornada per general Riera. A les avingudes giraríem cap als *instituts, després pel passeig Mallorca passant pel *teatre Catalina Valls, baixaria per Jaume III, giraria cap al Born i pujaria pel carrer Conqueridor tancant el cercle. Per cada quilòmetre fan falta 500 participants.
Si estau t'acord amb aquesta iniciativa, apuntau-vos-hi. També poden participar-hi els simpatitzants de les arts i l'ensenyament així com el públic general que vulgui donar suport a l'acció. (sempre seguint les normes proposades).
Si voleu que sigui un èxit és a la vostra mà participar-hi i sobretot fer viatjar aquesta informació per tots els mitjans que tengueu a l'abast.
Si rebeu repetides vegades aquest correu serà senyal que la cosa es mou en la correcta direcció, i que l'acció tendrà gran ressò.
Esperam que tot plegat sigui també un inici d'altres futures accions. Si ens organitzam tendrem el poder. Ells tenen el diners i nosaltres el talent!
El cineasta i locutor de ràdio nord-americà Alex Jones parla sobre el controvertit tema del “Nou Orde Mundial“, de la creació d’un govern mundial baix control de les “elits”.
Descobreix una nova proposta de turisme ciutadà, tot i seguint un recorregut molt documentat pels múltiples punts negres del balafiament i la corrupció en València.
Vine amb nosaltres a realitzar una visita lúdica i guiada, feta per periodistes i activistes ciudadans, que et donarà una visió més completa i real d’aquesta “ciudad de los grandes eventos”.
Un itinerari fet en autobús visitant 15 racons de l’urbe on es troben soterrats més de 15.000 milions d’euros fruit de concessions públiques immorals, saquejos a les Caixes, expansions immobiliàries especulatives, promocions “socials”per a benefici privat, regals i permutes ventajoses, edificis administratius de disseny a totes llums innecessaris i moltes altres meravelles dignes d’un conte de pirates i corsaris que ens obriran els ulls davant la dimensió del “corralito” valencià i el “modus operandi” dels nostres governants locals i autonòmics del Cap i Casal.
Descobreix l’altra cara de València !!!
Reserva la teua plaça o comparteix l’experiència amb els teus amics/gues i companys/es de treball. El recorregut dura 3 hores. L’aportació econòmica és voluntària.
Pots trobar l’itinerari complet i més informació a;
Hui em detenia a pensar què gran mestria hem desenrotllat els adults per a fer malabars amb mentides i pilotes daurades de daurada hipocresia. Cada dia, els uns i els altres, ens entretenim, amb major o menor consciència, a fer malabarismes amb les fal·làcies i, sobretot, per a jugar a que no estem col·laborant a crear un món brut i desequilibrat, letal per a uns i ple de benestar per a altres (molt pocs). Ho pensava al contrastar com en les aules –sóc professora- i quasi d’una manera tan “ induïda” que s’ha convertit en una mena de moda, planifiquem el nostre treball docent integrant continguts davall el títol, ampul·lós i hipòcrita, de “gestió de conflictes”. No pose en dubte que, a partir d’haver constatat en la nostra pell que l'alumnat i el món estan en guerra contra tot i tots, i no abans, perquè sembla que si no ens afecten personalment les coses no reaccionem, ens hàgem plantejat la NECESSITAT de fer quelcom per a previndre, gestionar i resoldre els problemes i les situacions conflictives. Ofeguem, en el bon sentit, en les aules als nostres alumnes amb dinàmiques de grup perquè aprenguen a compartir, sensibilitzar-se, aconseguir l’empatia (terme que avorrisc, cansada ja de que ens facen creure que tindre empatia és fingir que es “respecta i s’entén a l’altre, però continuar anant a la nostra) i despertar la seua generositat i la seua solidaritat. Ens omplim la boca amb expressions com a “educació multicultural”; utilitzem eufemismes per a anomenar als que vénen des de lluny, desarrelats, emocional i culturalment, per a “impregnar-se” la nostra cultura i els denominem alumnes d’acollida quan en realitat continuem sentint-los com “eixos altres” i els plantegem dilemes morals, situacions conflictives hipotètiques, davant de les que han de prendre decisions, això sí, imposant-los subtilment criteris i fent-los veure que prendre-les en equip, consensuar, és pràcticament garantia d’encert en la solució seleccionada. Malabars d’hipocresia. Descomunals mentides. Actitud hipòcrita i insincera que s’albira, amb facilitat extraordinària i vergonyant, quan, per exemple, un alumne o un adolescent, o el teu propi fill, et porta contra les cordes de l’ànima i et pregunta per què, llavors, s’està consentint i col·laborant, amb la no acció, a la matança i al goteig de sang a Síria. Sent ganes de tancar els ulls i no alçar ja més la mirada, perquè no servix argumentar que no tinc poder per a fer res, que les meues protestes no valdrien per a molt, que els conflictes són un joc amb tants factors que s’escapen del nostre enteniment o que els Mitjans de comunicació ens enganyen, d’una manera o un altre, convertint-se en tendencioses forces que tracten d’inclinar la balança del nostre criteri cap al seu “costat”. No. No val. No els valen eixes respostes. Hi ha un punt en què les maces i les pilotes daurades, les mentides i autoenganys, llançades a l’aire i joguetejant no servixen més per a tapar la poca consciència que encara tenim.
Per què consentiu la mort a Síria?, pregunta un alumne adolescent, a què acabem de “sermonejar-li” amb el discurs que cal previndre els conflictes i actuar per a aconseguir relacions en què no es done l’axioma guanyar-perdre sinó guanyar-guanyar, en relació a les dos parts del conflicte.
Milers de persones tracten d’abandonar el país mentres que les que romanen a Síria continuen davall la repressió del president Bashar al-Assad. Moren unes 200 persones cada dia. Han mort, assassinats, diversos menors d’edat que participaven en manifestacions i inclús han eixit a la llum gravacions en vídeo de diversos casos d’adolescents morts després de patir palisses i ferides de bala. Els capturats, comptats per centenars, són objecte de tortures DEMOSTRABLES i vexacions i violacions que precedixen, en una agonia que s’eternitza, a una mort que finalment és desitjada pel cos magolat com la millor de la pitjor de les eixides. Les manifestacions per a exigir reformes a Síria van començar al febrer de 2010 i des de mitjans de març les forces de seguretat sirianes han dut a terme una campanya de violència contra els manifestants.Més de 1600 persones han mort, inclosos més de 80 menors d’edat. S’ha detingut a milers de persones, moltes de les quals romanen recloses en règim d’incomunicació, sota un greu risc de ser torturats.
I nosaltres, el món, els que anem amb lliçons magistrals als jóvens que firmen el full de ruta del futur, continuem jugant als malabars de la hipocresia.
El cap de setmana passat, una comissió liderada per Rússia i integrada per Rússia, Xina i els estats de la Lliga àrab es van reunir en el Caire per a acordar un pla per a la resolució del conflicte sirià que incloïa els cinc punts següents:
-Detindre qualsevol tipus de violència.
-Crear un òrgan que vetle per la pau, imparcial i lliure.
-Evitar qualsevol interferència externa.
-Proporcionar ajuda humanitària als ciutadans sirians.
-Recolzar la missió de Kofi Annan per a iniciar el diàleg amb els grups que formen l’oposició síria.
Hi ha diversos fets que no poden oblidar:
Washington, Regne Unit, Israel i França, junt amb alguns estats àrabs, desitgen la guerra i no faran res, realment, ni a propiciar la pau: durant dècades han reclutat, armat, entrenat i finançat a sicaris i grups armats que ara són considerats els “terroristes”, per a desestabilitzar Síria, el benefici econòmic i els plans de desestabilització d’Orient Mitjà per part d’americans i aliats està darrere d’això, i propiciar la intervenció “salvadora” dels bons, en repetició de moviola del que va succeir en Líbia.
És fàcil deduir, després del primer argument, que s’ha teixit una obra de teatre al voltant de la missió de pau d’Annan per a fer creure al món que “es rebutja la intervenció i la guerra”
Rússia i Xina, en clara oposició als EEUUAA, rebutgen i veten qualsevol intervenció externa a Síria, basant-se, precisament en el model d’intervenció imperialista, genocidi és la paraula exacta, que es va permetre en sòl libi.
Ban-Ki-moon, secretari de les Nacions Unides, juga també a fingir que busca la pau quan, en realitat, les seues pretensions, obeïx ordes precises, són tot al contrari: va mantindre tancada la seua neta boca i no va condemnar mai les sancions inacceptables contra Iraq i va ser còmplice, amb la seua organització, sinó agent de la mort allí de més d’un milió i mig de ciutadans indefensos. En esta ocasió, ell mateix ha sigut qui ha demanat a Assad “que es detinga l’assassinat i la mort”, però dies després volava a Qatar per a reunir-se amb l’emir Sheikh Hamad bet Khalifa Al Thani, un altre líder que s’unix a la complicitat imperialista i que va finançar i va recolzar el genocidi en Líbia.
I açò són només unes dades, indicis, de que la guerra, de nou, interessa en si mateixa.
Mentrestant, nosaltres, jugant a llançar malabars de mentides i hipocresies i adoctrinant jóvens i adolescents perquè facen i actuen com NOSALTRES no actuem.
“El diable aconseguix el seu màxim grau diabòlic quan aconseguix ser respectat”
E. B Browning
No estan en cap taules de la llei. No estan al descobert. No s’accepta la seua existència més que “suposadament”, però són i formen part de la relació de falsimandaments, de falsos manaments, que Israel ens entrega perquè li obeïm i engolim les seues mentides i la seua manipulació:
1.En 1996 es va publicar un document, en el que van participar eminents figures dels eeuuaa com a autors, que invocà clarament a unir esforços per a fer retrocedir Síria, com molt tard, al cap de 4 anys, en 200, marcant un pla de treball polític dirigit a espentar els sirians al Líban, per a desviar l’atenció de Damasc mentre s'utilitzava una planificada oposició anti-Siria a Líban, i posteriorment desestabilitzar Síria amb la col·laboració solidària de Jordània i Turquia, la qual cosa ha anat succeint des de 2005 a 2011. A Israel li interessa que oblidem que aquesta va ser la raó fonamental per la qual es va instituir l’AliançaAnti-Síria i el STL (Tribunal Especial pel Líban).
2. Els alts càrrecs polítics americans i israelians, especialment els grans sacerdots Obama i Netanyahu, que suposadament s’ocupen de la suposada seguretat de l’estat i del món ,no són analistes estratègics, ni experts en seguretat sinó més bé tot al contrari: són sacerdots, bisbes i missioners, depenent del seu rang de poder, de la destrucció massiva, especialistes a resar i actuar per a produir la mort a gran escala, en blancs d’una diana que mai se situa prop de casa. Com tots els sacerdots de totes les “sectes ideològiques o versions del sistema”, creen narracions, contes, faules, inventen la història sagrada, com la versió oficial del 11S i construïxen la caracterització i l’atrezzo d’enemics invencibles i eterns, com el “terrorisme fantasmal”, és a dir, l’espectre del terrorisme que, abracadabra, fan aparéixer o desaparéixer, al seu gust i conveniència…”Donem terrorisme als estúpids i crèduls ciutadans” -tenen com a lema-.”Ells ens donaran la seua por i la seua voluntat, enfeblida pel terror a quelcom que només té una silueta, la que nosaltres dibuixem”.
3. La banca privada global, per a completar l’ardu treball realitzat amb relació a lucrar-se amb els crims contra la humanitat i les guerres, esponsoritzades per ella mateixa, s’amaga darrere la Reserva Federal Americana, el bressol del diable del dòlar, i aconsella, ja des de fa anys, als governs americans i israelià perquè emprenguen la santa croada contra l’enemic terrorista, eixos infidels molestos, llija’s Iraq, Afganistan, Líbia, Síria i Iran. Tots els “instruments” de l’orquestra falsimediática de dos estats assassins, psicòpates que compartixen idèntiques paranoies, Amèrica i Israel, han aprés a tocar la peça de “Disfressem la veritat i alienem al món amb la mentida mediàtica” amb tanta mestria que, actualment, no és fàcil trobar a algú que obertament “no crega” a americans i amics i s’atrevisca a posar en dubte, tan sols pel fet de demanar informació i proves que ho demostren, la malignitat dels infidels, la perillositat desorbitada d’Iran i les seues intencions atòmiques (no tan estranyes en els països occidentals i en especial en els arsenals israelians, secrets i no tan secrets, que Netanyahu oblida sempre citar) L’opinió pública occidental porta desenes d’anys sent ben entrenada, víctima d’un pla fantàstic “d’educació” mental, una programació per a creure el tio sam i als seus familiars pròxims.
4.Gràcies a les perquisicions eterns d’americans i israelians, sabem que el mal existix i que, casualitat de les casualitats, està en sòl àrab…el que pretenen que no vegem és que la Reserva Federal Americana i els seus tentacles, que asfixien l’economia mundial, els governs corruptes occidentals, la bruticia davall l’estora que entapissa el regne unit i francialemania, la CIA, el diabòlic Mossad, el mega-extremista partit LIKUD d’Israel, i altres “xicotets” elements són la verdadera faç de la malignitat pública que, cada dia, ens mira fixament als ulls.
5. Shimon Peres, ja en 2010, en el dia del record de l’holocaust, es va encarregar d’incloure en un moment estratègic del seu discurs en el Bundestag, quant a intenció “d’exaltar i manipular a les masses”, una frase lapidàriament premonitòria:”…no hem d’oblidar-ho: Iran és un verdader perill per al món”
6.Hace un temps, Rose Gottemoeller, una secretària d’estat adjunta i cap negociador de Washington, en temes nuclears, va demanar a Israel que firmara i subscriguera el Tractat de No Proliferació Nuclear. Israel es va negar amb fermesa.
7. L’ONU, un temps després, va procedir de la mateixa manera, constrenyent amb subtilesa i respecte (sempre excessiu, per tractar-se del poderós estat israelià) perquè fóra firmat l’esmentat tractat. Israel, novament, va desoir el suggeriment.
8. L’OIEA (Organisme Oficial de l’Energia Atòmica) va realitzar la mateixa petició a Israel i li va urgir a permetre sotmetre’s a inspeccions del seu declarat arsenal nuclear. Israel, una vegada més, es va negar a ambdós accions. Recordem, al contrari, que Iran ha acceptat, en tots els casos, les inspeccions dels seus temibles - més que les dels oficialment bons amos oficialment acceptats- armes nuclears.
9. L’OIEA, junt amb les 16 agències d’intel·ligència americanes, han afirmat soto voce que no hi ha proves definitives que facen pensar que Iran està construint més armes nuclears que altres països a què se’ls permet tindre, afirmant el seu caràcter defensiu.
10. Ja en 1986, i no hauríem d’oblidar-ho, Vanunu Mordachai, extècnic nuclear israelià que es va encarregar de divulgar amb notable valentia la notícia que Israel posseïx un important arsenal nuclear i que, per este motiu, va ser raptat pel Mossad, jutjat en secret i condemnat a 18 de presó, va fer el senyal d’alarma perquè pogueren prendre’s desenes de fotografies que demostren l’existència de la fàbrica més gran d’armes nuclears d’Israel, davall de les instal·lacions del reactor DIMASSA.
TENEN CLAR, ELS QUE VIUEN EN LA FOSCOR DEL PODER, QUE RETALLANT I MINVANT LA QUALITAT EN L'EDUCACiÓ (MAI NINGÚ NO HA DEIXAT QUE FORA MASSA, PER SI ELS CIUTADANS N'EREN COSCIENTS DE LA SEUA DESCONTRUCCIÓ DE LA NOSTRA REALITAT) MINVEN LES FORCES QUE PODEN ALçAR-SE I FER-LOS FRONT, I PREGUNTAR PER QUÈ? I DIR "NO".... HO TENEN CLAR, MASSA CLAR...
Penjada a YOUTUBE una versió d'una cancó realitzada per un mestre i pare d'un alumne del Camp de Túria preocupat per les retallades als serveis socials a la Comunitat Valenciana. Les imatges pertanyen a diferents manifestacions pels diversos sectors públics: ensenyament, sanitat, bombers, ....
