vendre a comissió, ha de ser com a mínim d'un 25% per poder finançar, la feina, la mobilitat, el manteniment del vehicle, els autòmoms...
- autònom 240 €
- despeses de mobilitat, manteniment vehicle, finaçament i dietes 900 €
- impostos, directes i indirectes .... €
i el què resta és el teu sou.
com a mínim has de girar 12.000 € de vendes mensualment
on s'ha d'extreure el teu percentatge del 25% si és que ho accepten...
un 10 % del teu percentatge, ja són de despeses...
per treure't un sou raonable de 24.000 nets a l'any.
les empreses ofereixen, avui, entre un 5 i un 10 %
resultat treballes per l'empresa, per la benzinera, pel concessionari de cotxes, pel comerciant del calçat, pel de vestit i per la puta de l'estat que et fot un IRPF d'escàndol, ah! i la seguretat social, que a l'hora de jubilar-te et retribuirà només amb el mínim, a part que ara t'han pujat els anys de cotització.
o sigui conclusió treballes pels demés (les putes; l'empresa, els comerciants, les benzineres, els concessionaris, l'estat, la SS... ) i a tu et queda cara d'idiota.
amb més de 25 anys anys que treballo de comercial en diferents sectors econòmics, de formador de venedors, i argumentador de producte... i venda directa, avui, no hi ha un producte que et deixi un marge per poder viure, d'acord amb les condicions d'esclavatge que les empreses proposen.
molta paraula escrita, la realitat és per anar-t'en a l'hort a recollir els fruits de la terra... si pots!
En aquest món de la comunicació, dels blocs, xats, twitters, feisbucs, sovint llegim el títol, què ens proposa, el company, companya, amic, conegut...
Ella la Hipàtia, tu l’aprenent.
Li posem una etiqueta, un apartat, classifiquem, ordenem per orientar de què va l’assumpte, de què es tracta, escrivim, el què sentim, el què pensem, varietats, aspectes, i sovint en l’anonimat o no, deixem el pudor de costat, mostrem el caràcter de cadascú i d’altres en la maranya de metàfores, verbs i paraules, per què endevinis, mostrant lo ocult, el què som o volem mostrar o apuntar el què volem o només jugar amb el lector.
Un és com és a vegades destraler, a vegades sensible, segons les circumstàncies. Som polièdrics i a vegades monotemàtics, mostrem, un cert aspecte de qui som., es igual el comuniquem. Entre aquests vels, que son les paraules, s’hi veu el pensament. Qui hi ha darrera les paraules.
Deixes un comentari a un escrit, n’hi ha que els moderen, dictadura del moderador i aquest pot tenir conseqüències. Fas com en un xat, un apart que pot durar cinc minuts o tres mesos... I et pots enamorar, engrescar-te, perdre el cul, enganxar-te i enllitar-te amb el que va començar un interlocutor. Deixa de ser un blocaire, és el teu amic, amiga, es l’amant i esdevé la teva parella. És real, no virtual, ja a no són les paraules en un bloc. Cadascú te la seva vida. T’influencia.
Fas un salt al buit. Estàs entrenat i fas malabarismes, estàs entrenat, i en l’entrenament però sovint te la fots, caus, t’entrenes per fer un salt perfecte i a temps, t’has de sincronitzar. Has de fer uns quants salts coordinats. Dol, les caigudes dolen. Però ets un gran trapezista.
Estic de baixa, m’he fotut una patacada, entrenant, mentre entrenava salts. No podré fer salts mortals, deixo el circ.
No cal que demostri res. Qui vulgui compartir m’haurà d’acceptar tal com sóc, tocat de l’ala. No faré més malabars, en cara em queda però, veure l’espectacle.
Em vaig enamorar, ens varem enamorar, a destemps, potser, asincrònics. Ho va intentar, ho va voler, ho va sentir, es va distanciar... El xat es va perllongar molt, s’havia pillat, com jo.
Parlem de futbol ?, de tàctiques ?, de revolucions ?, de subprimes?, de literatura moderna? , de política mundial ? de retallades? dels amos del món ?, de critica social ? de sopes de cabra i de música celestial ?
Mentrestant, els gurus, i amos del món, ens volen i ens fan passar per l’adreçador, ens escanyen cada dia, sense descans, ens esclavitzen amb condicions laborals de merda... això sí i ens deixaran produir, somnis per no morir-nos, mentre siguem útils i ens deixaran produir art, literatura.
no pot ser... perquè un PIN , es una seqüencia única, però és tant absurd que em fa gràcia reproduir-ho. Ho afirma un tal Josep A :
Si un lladre et fa treure diners del caixer: marca el teu número secret (el PIN) a l'inrevés. Així avises al banc de què et passa.
Per exemple, si el teu número PIN és 1234, tecleges 4321. El caixer et donarà els diners i alhora avisarà la policia sense que el lladre se n'adoni. Aquest mètode d'alarma no és gaire conegut però funciona.
i jo m'afegeix-ho a la brometa, que arriba amb retard del dia dels inocents!
en temps de convulsió... i per donar feina a el ministre de l'interior, que diu;
que com que venen temps convulsos s'aplicarà l'autoritat...
doncs sigues còmplice, ajuda'l a aplicar-la o també o el conseller de casa, el de torn... I denuncia de passada els bancs que et roben mitjançat, els interessos abusius i les comissions...
ja no tinc por, tinc ràbia, ja no tinc feina, no tinc pànic.
ser humans, persones, no zombis, micos ensinistrats, votants anònims, obedients de qui serà el teu botxí o qui t'esclavitzi...
molts quedaran al carrer, moriran o els que vulguin viure hauran de furtar per sobreviure o hauran d'exigir als seus governs o veïns que els ajudin i si aquests no ho fan, o no ho volen fer, s'adonaran que s'hauran de revoltar i sortir de la paràlisi, de sortir de la submisió...
els poderosos volen guerra, volen terroristes, per poder gastar els seus estocs, les seves armes i continuar lucrant-se i obtenir beneficis...
fins quan s'haurà d'aguantar els mafiosos del món, de les multinacionals, i els humans, la humanitat, posar-hi la pobresa i la mort!
