- Com podria fer que una causa perduda sigui motiu de lluita?
Doncs, que ho sigui com a denúncia. No et facis il·lusions, lluita com a denúncia, sense exercir de res, ja saps que no en trauràs res. Ho han decidit des del moment que t’han retallat els drets socials bàsics, des de que n’han fet una llei a mida.
El que no pots fer és resignar-te i llençar la tovallola. Posar-se les piles. Muntar-te una estratègia. Demostrar-los que el els seus arguments legals, no són legítims, són mentidesi excuses de malpagador. No paguen el què s’han compromès.
Ets perceptor, ara ja no, de la renda mínima d’inserció, RMI, perquè no tens cap recurs, ets en l’atur i no tens cap mena de possibilitat de trobar feina. Es el dret per no quedar en la indefensió.
Retallen. Fiscalitzen els teus comptes, no se’n fien. T’obliguen a presentar un munt de documents en un temps rècord, 10 dies sota amenaça d’extingir-te els teus drets, i en canvi tarden 90 dies en contestar-te i ho fan perquè has fet recurs al Síndic de greuges, al no donar-te cap mena d’explicació.
Presentes un munt de documents, entre ells, els moviments del teu compte bancari, on queden reflectits ingressos i despeses.
Ingressos per conceptes de RMI o per atur o el què sigui, ingressos per ajuts per l’habitatge i ingressos negatius, de préstecs personals, que has de retornar, ingressos no computables com a positius, sinó com a "deute". Deute per fer font a les despeses. Despeses que no pots cobrir amb la RMI., despeses d’habitatge de lloguer, impostos de IBI, de brossa, serveis d’energia, gas electricitat serveis, aigua, serveis de telecomunicacions, alimentació, higiene personal, manteniment de llar, mobilitat i etc.
Comptabilitzen els ingressos i despeses amb la formula de sumar i restar, sense tenir en compte conceptes de ingressos per "deute" i és aquí on s’excusen i et volen confondre, i on aquí on es fonamenten perextingir-te el teu dret a la RMI. No és un error, apliquen la llei malèvolament a conveniència. Aquí és on hi ha el motiu per fer-ne el recurs d’alçada i motiu de denúncia pública. Però mentrestant estàs suspès de la RMI, no t’ingressen els diners necessaris per subsistència. Aquesta és la estratègia, mostrar-los que els seus comptes són inexactes i injustos.
En cas de que rebutgessin el recurs d’alçada, no aturar-se i denunciar-los davant els tribunals que calguin, denunciar a l’administració per negligència, i exigir-los els drets que t’han pres, exigir-los que em retornin el què em pertoca, exigir-los al que s’han compromès per llei.
- Quant tarda una persona que li han retallat els seus drets socials i no pot pagar les seves despeses, les factures, en anar a petar al carrer?
La política de retallades és abandonar en la indefensió a milers de ciutadans a la seva sort. Abocats a la pobresa i sense drets, sense justícia social. L’actitud d’abandonar a milers de ciutadans en la indefensió i de retallar-los els seus drets els passarà factura, estan sumant detractors, estan creant desafecció política i marginalitat, estan creant encara més desconfiança. Sobretot i és inexcusable, per no plantar-se davant de qui ens espolia, l’estat. Calen gestos.
No en tinc prou que es vulgui exercir el dret de decidir. Calen gestos. Gestos és plantar-se davant l’estat, i els seus representants i delegats. No ingressar-los els diners recaptats a l’agència tributària. Els diners que es recapten a Catalunya, s’administren a Catalunya.
Són còmplices de la austeritat imposada, que per a molts és pobresa, a la que ens tenen sotmesos. Còmplices dels que han creat la crisi, còmplices de l’estafa financera i amb qui l’administra, l’estat. Espanya ens roba perquè els polítics que m’han de representar i m’han d’administrar es deixen robar i ens ho fan pagar a milers de ciutadans que estem en la mateixa situació.
No hi ha matisos.
- Nota: arxius adjunts escannejats.
- Pregunta : Algú sap d’alguna organització jurídica o col·lectiu que doni suport i / o assessorament per aquest tipus de conflictes?
- Aclariment : No es contempla justícia gratuïta per temes de sancions o conflictes administratius.
a uns quants milers, ja he perdut els comptes, ni em miro les estadístiques, ens tenen neutralitzats, neutralitzats, immobilitzats i fora de joc. Sotmesos a la pobresa. Dependents dels serveis socials; ong's, municipals o governamentals...a uns quants més s'ens han retallat els medis de subsistència, sense percepcions per atur, ni rendes d'inserció, sense drets socials. Indefensió.
Els que governeu, us queixeu de l'ofec de l'estat, però no us planteu i continueu retallant, i sotmetent-vos a les seves directrius. Retalleu als vostres funcionaris, austeritat per pagar el "deute" i ens abandoneu a qui més ho necessitem. Ens heu abandonat. No puc tenir-vos confiança.
No em busqueu el vot, per cap referèndum. Ja esteu fent tard.
Potser si poguéssim ser independents, tindríem més oportunitats... Però ja no m'engresqueu amb il·lusions, podeu tenir somnis amb la panxa plena.
Maltractant els vostres ciutadans esteu donant, arguments als "quintacolumnistes" i a l'estat, que és qui ens roba.
Vull la #DUI !
#DUI, l'últim recurs, perquè si em demaneu d'anar a votar, ja no tindrè esma, ni domicili on poder rebre la butlleta del cens.
Vull fets, s'ha acabat d'especular i negociar... Fets, planteu-vos !
PS: ah! i retorneu-me el què m'heu pres, compliu els vostres compromisos, compliu les lleis que vosaltres heu fet. Torneu-me els meus drets socials.
(Potser serà el darrer post que escric des de casa. Si no pagues et tallen els serveis)
Parada la taula, les tovalles, el tovallons, els plats, els coberts, les copes.
Mentrestant el rostit impregna d'olor.
Han vingut, han tornat, han rigut, han begut, han brindat. S'han acomiadat. Silenci. Ha deixat de ploure sobre mullat.
Fins quan?
Una altra volta, roda impecable, surant en l'espai. Equilibri. Vertigen.
En algun lloc algú sent la necessitat de participar, d'involucrar-se, ser protagonista del seu destí.
Sempre hi ha capitans dirigint.
En un altre, dol pels absents. Ja no tornaran.
Compungit, com els nàufrags (els joves i les dones primer!)
- i si atrapo un salvavides ? (potser tinc sort).
Lluny , absent i present.
Parles, escolto, observo... i (m'emprenyo per) futileses, plenes de bones intencions.
Deixa-ho estar.
- Estàs tens ! (potser tens raó)
Vaig passant, passo ràpid, com els búfals travessant el riu.
Quiet.
Sona, sona, sona...
- Has vist aquest reportatge? Et miro fixament.
- Algun... (Ja fa temps que no miro la tele)
Desconnectat.
Escolto música. Aprenc a manegar eines. Escric. Faig esbossos...
(Ocupat, per si puc esgarrapar, alguna manera de subsistir)
- T'alimentes bé? (t'interesses)
- Suficient.. esmorzo, dino i sopo... i entre mig dels menjars, menjo, alguna fruita quan n'hi ha.
Estic marxant com els búfals travessant el riu.
En multitud...
Escric sobre blanc, en el quadern.
Escoltant el só que no cessa. Sons llunyans, escoltats.
Música impregnada, reacció de neurones en el cervell, em commociona l'ànima: "Children living in peace and harmony ", la veu. La guitarra arrossegant-se, allargant-se quasi fins el dolor, la melodia...
Rescata romàntic: "L.A. is my lady" (dibuixant l'escenari) concert als jardins d'estius viscuts, enllaçant-se amb la dansa del temps.
"LA MARCA DE L'ESCLAU ÉS PARLAR LA LLENGUA DEL SEU AMO"
Tàcit.
i em va recordar la tossuderia de'n Manuel de Pedrolo i també vaig recordar que ho deia el meu pare, amb ràbia continguda, quasi a punt de donar un cop de puny sobre la taula, afirmant-se...
(ho vaig trobar escrit en un comentari sobre la resolució del català a l'escola del TSJC a "el Punt-Avui" )
Sovint es parla de desafecció política ( ni s'han preguntat els que la exerceixen que) l'han carregat de burocràcia !
Tinc la percepció clara, que els polítics professionals exerceixen allò de; qui dia passa any empeny i es perden pels passadissos de la burocràcia parlamentaria, comissions i protocols... en el laberint de les pròpies idees i com rebatre les dels altres, passant el temps i ells són els que viuen en el món en el palauet de la xarrameca cada dia al costat de l'altre zoo.
El Govern, que administra els quartos... - oi que té plena consciència que l'estat ens roba? Doncs ja saben el què han de fer, queixar-se menys i plantar-se, anar per feina i usar l'organisme que ja fa el fet, la pròpia agència tributària...
Oi que s'han posat d'acord en fer declaracions de sobirania ?
Doncs, no demorin més i passin als fets, l'exerceixen... i ja saben que no cal demanar permís a ningú. Sobirania vol dir sobirania !!
Mentrestant els aturats i sense recursos, per tant dependents dels ajuts, no tenen ajuts, s'els hi retalla i restem en la indefensió, sense feina, aturats i sense possibilitat de trobar-ne. I no donin lliçons d'emprenedoria quan no hi ha crèdit per finançar projectes... i els que ja tenim una edat, per dir-ho clar; al puto carrer !
No es queixin si es troben una munió de gent davant de casa, si els marquen, si els hi fan "scratch" a tots, si a tots ! Potser poden dormir tranquils amb una paga d'escàndol, quan els demés tenen el just per pagar els crèdits i les factures o no tenen res. No és demagògia és la realitat !
S'ha demostrat amb la Pah, que quan et prenen el més necessari, els afectats es troben s'organitzen i lluiten. Els han criminalitzat, no el hi han fet cas però han lluitat i han tingut paciència, n'hi ha que no han pogut aguantar, hi ha hagut suïcidis, morts víctimes del sistema i s'ha vist que no calia ser revolucionari pel dret a l'habitatge. S'ha demostrat que la llei era totalment abusiva, il·legal, fins que algú amb coneixements amb ètica i consciència, ha posat en dubte l'ha posat en dubte.
La plataforma anti-desnonaments, no s'aturarà, si es pot!, si se puede!
i l'exemple com una taca d'oli dóna força a d'altres, aturats i els sense recursos...
S'ha acabat demanar caritat i les cues a Càritas o Creu roja...
La pobresa no es combat amb caritat, es combat amb jusícia social.
He escrit tres crits de cridar de crida amb els tres escrits sobre la RMI 1 , RMI 2 , RMI 3, algú ha fet un article tímid, basat en la informació de la conselleria de'Empresa i Ocupació del famós Felip Puig, que ja va tenir problemes amb l'anterior conselleria de relacions nefastes amb la ciutadanía les ordres autòritaries menyspreant la ciutadania de com tapava els conflicte o autoritzava accions de caire més aviat de règims autoritaris, i continua viu políticament.
l'Article l'ha publicat a Societat la periodista (o becaria?) Sònia Pau a el Punt- Avui, i dóna com exemple una persona que està esperant poder percebre la RMI des del mes d'octubre i descriu com viu de la caritat de la família, a casa dels pares...
Les entitats socials (ATA, la assamblea de treballadors i treballadores a l'atur o Front cívic) estan preparant una ILP la RGC - renda garantida ciutadana - que vindria a ser com unaRB - renda bàsica -
Mentrestant; les consequències de viure de la caritat.
Humiliació per qui ho rebi i despeses en logística que ha de fer la societat. Perquè els excedents d'aliments o roba, només creant un banc d'aliments virtual no caldria fer tanta recollida, tantes maratons per la pobresa. Naus pels bancs d'aliments, ni habilitar tants magatzems, tanta mobilització... Sistema de tiquets personalitzats, pe. i anar als establiments col·laboradors i recollir-ho allà. I tiquets del ciutadà col·laborador (com els vals regal) que ho entrega a qui fa la repartidora social (coordinat ONG'S i administració) que saben qui són els necessitats...
Però som una societat inèrcica, la inència ideològica impregnada en les ments, la ideologia de la caritat... Feina per les ONG's, Càritas, Creu Roja... que fan una feina lloable, però de substitució. Fan la feina que ha de fer l'administració. Feina que fan els voluntaris, gratuïtament, fan treball sense remuneració, no cobren i d'alguna manera fan competència a qui podria estar ocupat en aquests temes socials, evidentment remunerats. L'administració s'en aprofita. Com en les maratons de tv3 que han de substituir el que l'adminstració no fa, dotar les mancances a l'investigació, la recerca o sanitat...
