Era una casa construïda sense pedres, els terres, parets i marcs fets de fusta Taules i cadires usades, plenes de pols és un lloc on no em sento sol és un lloc on em sento a casa
Vaig construir una casa Per a tu Per a mi
Fins que va desaparèixer De mi De tu I ara, és hora de marxar i convertir-se en pols
Al jardí on plantàvem les llavors, Hi ha un arbre que és vell com jo, les branques van ser tenyides pel color del verd la Terra hi va creixer i li va tapar els genolls
Per les esquerdes de l'escorça hi vaig pujar al cim Vaig pujar per l'arbre per veure el món Quan les ràfegues van venir per llençarme M'hi vaig agafar tan fort com tu a mi M'hi vaig agafar tan fort com tu a mi
Vaig construir una casa Per a tu Per a mi
Fins que va desaparèixer De mi De tu I ara, és hora de marxar i convertir-se en pols
There is a house built out of stone Wooden floors, walls and window sills Tables and chairs worn by all of the dust This is a place where I don't feel alone This is a place where i feel at home
And I built a home For you For me
Until it disappeared From me From you And now, it's time to leave and turn to dust
(Instrumental)
Out in the garden where we planted the seeds There is a tree that's old as me Branches were sewn by the color of green Ground had arose and passed it's knees
By the cracks of the skin I climbed to the top I climbed the tree to see the world When the gusts came around to blow me down I held on as tightly as you held onto me I held on as tightly as you held onto me
...me la vaig trobar, i em va semblar que feia veure que no em veia...
Li vaig acaronar la galta, em va sortir així, li vaig acariciar el cabell, i li vaig dir; estàs més "gordita", però m'agrades igualment, ja saps que m'agrades...
Em donava la sensació que s'havia descuidat, que se sentia abatuda, que s'hagués rendit, que ja no era lliure, que estava atrapada... no calia que em digués res... la seva mirada em deia que se sentia incomoda...
Vaig sentir quelcom de semblant quan ens varem veure per primera vegada, quan es va dirigir a mi, uns anys abans, vaig sentir tendresa i atracció, i tristesa en el seu esperit... em va arribar a l'ànima.
Li vaig preguntar per les vacances, em va dir que ja s'acabaven, li vaig preguntar si havia anat a algun lloc, pensava en el marroc, em va dir que no havia fet res, que s'havia arreglat les dents, va fer un somriure tímid i vaig baixar la mirada per veure-les, les tenia molt cuidades...
Em va preguntar si estava bé, li vaig contestar que ho procurava, sense pensar-ho...
Varem estar uns instants en silenci...
Vaig separar-me de on ella era, vaig fer un tomb per la sala, una mirada ràpida a les obres exposades... Vaig tornar cap a ella observant un dibuix de gran format, un paisatge amb un personatge de protagonista, sol... li vaig deixar anar; aquest paio dibuixa molt bé... i li vaig fer un peto a cada galta, que ella em va tornar, li vaig agafar la ma i li vaig dir arreveure...
Vaig sortir de la sala no em vaig girar perquè sentia que em mirava... vaig enfilar el carrer, i em vaig sentir alleujat, s'havia acabat!
com si fos un ball de máscares en un saló de la vella Venècia on els personatges van emmascarats, uniformes i de negre, com en una escena del darrer film de Stanley Kubrik... en una sala d'exposicions on es mostren els dibuixos, les darreres obres d'artistes locals, dues persones coincideixen d'haver observat, que com en un ball de mascares, els amants surten per la porta del darrera, com si fos un secret, d'amagatotis...
en principi no podia comentar aquest article de té la mà maria de Reus, per motius tècnics informàtics, ara una vegada solucionat el problema en faig divulgació i el reprodueixo aquí...
vaig veure bricolatge emocional... un tros fent zapping...
...doncs sempre he tingut la intuïció, potser més la certesa, inclús des de molt jove que estava interessat per la ciència... que era el què em motivava, la curiositat de saber...
que una vegada morts, s'havia acabat.
Que de vida només en tenim una, que vivim moltes vivències en una sola vida, que la vida es ara, i ha deixat de preocupar-me el futur i que el que he fet m'ha portat més o menys satisfacció i que si estic satisfet del què faig, on som i amb qui comparteixo el present això... ja em fa feliç...
Que l'amor se sent, se sent amb la gent que tens connexió que t'importen, i aquesta connexió la tens per sempre, en sentit d'eternitat... que hi ha persones que t'hi sents unit i llavors dius que t'enamores, que sentimentalment sents la necessitat d'unir-te en cos i ànima... i llavors sents plenitud. Però que això succeeix si no tens enganxes, addicció, et sents lliure, que estimes i et sents lliure... que la parella biològica no és una parella per sempre... que en pots tenir varies, inclús tenir varies relacions biològiques... però que tendim a ser lleials a una sola, perquè tenim afinitats, perquè no sentim la necessitat d'altres parelles i diem que som fidels... fins que n'hi ha una altre que ens atrau... som així... animals i ens dol deixar i que ens deixin de sentir... que s'acaba la màgia del aparellament... i tornem a cercar i trobar noves parelles... som així. Però ens dol...
Doncs la mort és només una qüestió biològica i l'amor és etern. El sentiment d'estima, l'amor, si vols sempre ha sigut en nosaltres... és.
Ens proposen manifestar-nos en contra de la sentencia del TC per la retallada del estatut-et...
S'ha d'anar per feina.
- Dimisió del govern actual en ple.
- Proclamació de l'estat català en assemblea al parlament de Catalunya.
- Aprovar una constitució provisional, les linies bàsiques.
- Formació d'un govern provisional.
- Presentar un termini per eleccions generals catalanes.
- Notificar i presentar a la seu de la organització de les Nacions Unides el nou estat independent.
- Demanar l'empara de les forçes de pacificació de la ONU, per evitar provocacions.
- Convidar a les institucions administratives, forces de l'ordre i militars de l'estat espanyol a desallotjar els llocs i edificis que ocupen i els que desitgin s'integrin al nou estat.
El politics actuals no ens poden representar més, han de dimitir, per dignitat.
El parlament s'ha de constituir provisional, així com el govern, fins acabar aquest termini de transició.
mai havia reflexionat, ni s'em havia ocorregut de pensar en l'afinitat, de quin "material" era la afinitat, sols d'alguna manera l'havia intuït, viscut, sentit. Saps que tens afinitat i prou! i no et fas preguntes, ho vius... allò que es defineix per la paraula mateixa... que uneix.
No conceptuo, no ho veig com d'abans de la consciència, però ho sento com un sentiment de l'ànima, primitiu, primer... sublim, eteri... l'afinitat!
(això és una resposta que he inserit en el post :AFINIDADE
- ARTHUR DA TÁVOLA del bloc A Arte dos livres pensadores)
al migdia a la fresca del carrer
L'hora, el temps, el moment, els instants...
Ens proposen manifestar-nos en contra de la sentencia del TC per la retallada del estatut-et...
