Generació...

comentari a “Caurà molta gent”

0

Des de l’inici quan els presos esperaven judici ja es va començar a estendre la il·lusió de l’amnistia. Els advocats dels dos primers presos feien rondes de conferències per casals, ateneus o centres culturals, per intentar influir en la gent en la necessitat de superar els indults que despres es varen concedir. Llibertat condicionada, des de l’endemà de que varen sortir de la presó dels que s’havien rendit.
L’amnistia, el dit que assenyala la lluna inabastable, distracció que allunya de l’objectiu, la República, per salvar de la repressió als perseguits de la societat civil que es van implicar i mobilitzar per assolir-la.
La maquinaria de l’Estat franquista, que mai ha desaparegut, l’estat profund que s’ha anat perpetuant controla aquest joc polític-jurídic. Avui surten draps bruts, que eren de coneixement públic, dels socis promotors d’aplicar l’article 155, per tapar-se bàsicament la corrupció sostinguda en el temps.
El partit ara al govern de l’Estat per mantenir-se en el poder, per matemàtica democràtica, li interessa jugar aquest joc.
Com diu el l’advocat G.Boye, possiblement caurà molta gent.

Només reorganitzant-se, sense més dilacions, i amb canvi de lideratges, difícil pels antagonismes dels que avui gestionen, no governen l’autonomia, podria canviar la inercia actual.
Unilateralitat, i radicalitat fent efectiva el què varen decidir fer uns anys.

comentari a l’entrevista den Josep Casulleras Nualart a

 Gonzalo Boye: “Caurà molta gent”

Publicat dins de opinió | Deixa un comentari

“El màrtir prescindible”

0

Argument de Thriller, ben travat: “El màrtir prescindible”

Els cossos de l’estat tenen info del marquès, que el compromet. Aprofitant l’avinentesa munten un atemptat de falsa bandera per fer creure que els fatxes se’l volen treure de sobre, un Calvo Sotelo per induir a un cop d’Estat…
La finalitat, que els de Brussel·les s’acollonin i donin l’ordre d’investir a l’impostor, se la sap més llarga que els demès “pardillos” del circ de “las cortes”.
Pactes secrets i “la vida sigue igual” com cantava el Julio en temps del dictador.

Quan s’és llegidor de thriller’s, els arguments més sucosos te’ls donen els grups de pressió, politics, les grans corporacions i els estats que els financen (i les forces ocultes)

Ara és quan se sent, de fons…

sancionada per opinar

0

Comentari a la noticia de la sanció imposada a l’ara alcaldessa de Ripoll

El què és un fet és que avui dia, i per el que va sortint en comptagotes, les mutilacions genitals i matrimonis forçats, entre altres barbaritats, encara es practiquen a casa nostra En casos comptats?, Potser sí, o potser perquè no surten als telenotícies ni en les informacions o perquè son silenciades per qüestió d’alarma social. Com amb altres molts temes…
Les religions, totes, són de submissió a creences i manaments escrits, en llibres d’instrucció i adoctrinament, cadascuna a la seva manera, segons la cultura d’on provenen, també interpretades amb les traduccions que se han fet d’aquests llibres, sigui la Torà, Bíblia, antic i nou testament, o l’Alcorà. El coneixement que en tinc és de principiant perquè personalment varen deixar d’interessar-me, sobretot per avorriment…
Concretament els manaments dels musulmans, segons la tendència, com es veu sovint, és de submissió, intolerable sobretot cap a les dones. Les lleis religioses imperants en molts d’aquest països, la democràcia és nomes representativa, numèrica, no són en base a lleis civils, son en base a la religió imperant i subjectes a un poder piramidal. La misogínia i l’homofòbia, en són característiques.
Aquests puristes, nostrats, que sancionen per opinió, -en aquest cas- ho fan per raons polítiques, no per respecte a l’opinió de l’ara alcaldessa, que hi puc estar d’acord o no. Moltes de les seves opinions aixequen polèmica pel contingut populista. Com ho son en general la tots els politics en el nostre país. Ella també fa política. Agradi o no.

aquí la notícia de redacció

Foto del perfil de Carles Serra
Publicat dins de opinió | Deixa un comentari

Comentari a l’entrevista de l’Andreu Barnils a en Santi Vila

0

El referèndum el vàrem fer i el vàrem guanyar.
Que els governants tinguessin por de les conseqüències d’aplicar-lo, i declarar la independència i sobretot esperar tants dies, deixant podrir l’entusiasme i l’empenta de la gent que la suportava al carrer, pels dutes que l’enemic comportava veient la seva practica barroera i criminal, perquè ho va ser d’atonyinar una acció tant democràtica com preguntar, que volíem ser i deixar de ser. Sí o no…

No ens varen enganyar. Ells, entre ells, el govern català de l’octubre de 2017, sí. Són cadàvers politics.

Si volem una república, catalana democràtica i social, ens ho haurem de fer nosaltres sols, autogestionant tots els racons, autoorganitzats. Sembla una utopia, llibertària però des de dalt no vindrà mai. Si vols ser lliure t’has d’implicar, responsabilitzar-te. Fer política des del teu veïnat, sigui al poble, barri, ciutat, com de la feina en els comitès d’empresa o sindicat… Escrivint, expressant, fent teatre, treballant…

Si vols que et manin i delegar ves a votar, quan et manin que has de votar

Entrevista a l’ex-conseller Santi Vila

Publicat dins de opinió | Deixa un comentari

l’afer d’espionatge als moviments socials

0

De l’afer d’espionatge als moviments socials, a la dissidència el més important, al meu entendre, que mou el meu rebuig, la qüestió d’ètica personal.
L’estructura de l’estat, de control, els responsables que recluta gent, els instrueix, entrena, alliçona per personal especialitzat, tot un equip especial de professionals de la psicologia, humana i social, que són capaços de posar els seus coneixements per una causa tant perversa com la de manipular, primer emocions i que els seus agents estiguin convençuts del què fan sense un mínim de reflexió personal. Aquesta gent, els agents, un cop monitoritzats, com a persones, el seu coneixement humanístic deixa d’existir, no tenen cap mena de consciència personal, transcendeixen el què son, sers humans sense consciència. Les relacions personals ja no compten, són objectes sense cap ètica deontològica. Són robots al servei del terrorisme d’estat, peons del feixisme, prescindibles, extingibles sense cap remordiment per defensar-se’n.
Començant per la cúpula de dirigents de departaments. instructors. Neutralitzar, acabant amb aquesta derrota humana.
Conèixer l’enemic, aprendre a ser més forts, detectar-los, assenyalar-los i saber neutralitzar-los. Acció.
Gràcies per la divulgació i denuncia als mitjans independents, i sobretot valents, per atrevir-se a fer-ho públic. Aquest tema d’espionatge i d’altres on l’estat, el poder, intervenen sense permís, sense consentiment, violant tota mena de drets suposadament democràtics.

En la meva opinió

0
Publicat el 2 de juny de 2023

El parlament de Catalunya després d’octubre de 2017 i les posteriors convocatòries electorals impulsades pel sindicat del 155, des del 21 de desembre, que va guanyar la Arrimadas són anòmales. Hem estat jugant el joc de l’estat espanyol. Totes les participacions han estat frau democràtic.  Aquest són els fets. L’octubre 2017 marca un abans i un després.

En les eleccions municipals d’aquest maig del 2023, la gent, no militants, la gent del poble ha dit prou, no s’ha deixat manipular i s’ha vist en els resultats el rebuig al col·laboracionisme d’ERC i demés comparses.

No hi ha bombolla de twitter, és un contrapoder difícilment controlable, contrapoder mediàtic als mitjans de comunicació narcotitzants i intoxicadors, comprats, subvencionats amb diners públics.

Important i per no oblidar :
“Sí estem en guerra, no es pot ficcionar la pau”
Joan Granados

Publicat dins de opinió i etiquetada amb | Deixa un comentari

Pegasus

0
Publicat el 6 de maig de 2022

Comentari a aquest article d’opinió · editorial  :

“Espiar amb Pegasus és il·legal, encara que ho autoritze un jutge” 

Des de sempre, l’imperi de la llei, és el seu relat. Feta la llei, feta la trampa. Si cal arrissar-la s’arrissa i ja tenen jurisprudència. Fins aquí la llei. Poden fer el que vulguin i quan vulguin.
La col·laboració de jutges autoritzant escoltes, l’espionatge és donar patent de legal a fer el que vulguin i quan vulguin.
Els agents de l’ordre de tot ordre, tenen patent de cors. Tenen protecció legal.

No sols espionen politics i professionals, sinó que espiant obtenen informació, dades de tota mena de gent i corporacions. Obtenen dades d’empreses i de tota mena, segons el seu ordre i sistema, això és espionatge no sols polític i social, sinó també econòmic i industrial. Fan i desfan a conveniència. Ara bé, d’alguna manera també ho fan totes les plataformes digitals i les dades les poden usar segons convingui per usos comercials o socials, posats per exemple per un currículum allà on sigui. El negoci rodó el té qui ha creat el programari espionatge de malvare. Ho saben tot de tothom i de tot. Gran poder d’un estat petit poderós fins hi-tot nuclear, sustentat geogràficament sotmetent en regim d’apartheid, des de fa mes de setanta anys la nació on ha ha assentat el seu estat. Negoci doble rodó, venen el seu bitxo tecnològic per un costat i n’obtenen beneficis d’us estratègic inimaginables per l’altre.

nota:
L’article, la opinió i els comentaris de l’editorial donen voltes al que sabem des de sempre, som en una presó, que segons el règim deixen sortir a prendre el sol i xerrar, segons la mordassa que apliquin…    Empresonats sobretot, per què els dirigents electes volen dirigir i no acompanyar a qui els ha escollit.

Publicat dins de opinió | Deixa un comentari

sobre la invasió i la guerra 1

0
Publicat el 8 de març de 2022

publicat originalment a Generació… 

Publicat dins de opinió | Deixa un comentari

Obsolescència digital programada maliciosament ?

0

Estic sense telèfon mòbil, coses de la tecnologia.
Després d’una sèrie d’incidents des de dijous al migdia, i fins al vespre o sigui unes sis hores el meu operador em va deixar sense dades. Posat en contacte amb el servei d’atenció al client, em varen passar al servei tècnic, aquests em varen dir que hi estaven treballant per arreglar la incidència. Varen reconèixer que tenien un problema amb la franja de tarifa de gigues, -que els meus coneguts- amb aquest operador amb la mateixa tarifa vàrem tenir. Un cop restablert el servei, vaig poder enviar les imatges del esdeveniment – :Pacte, de la trobada dels presoners politics des de la plaça major de VIC. Em van trucar per telèfon des de l’operador per si tenia el servei de dades restablert. Afirmatiu, gràcies, bona nit. L’endemà a mig mati em varen tornar a trucar, -molt diligents- per reiterar la mateixa resposta; sí gracies, tinc dades.
Al cap d’un moment em vaig crear un nou perfil d’Instagram per poder activar-me professionalment – Networker– m’estic creant perfils professionals per vendre productes a la xarxa, en línia. Tornaré a treballar, – jubilat actiu– perquè amb la congelació i retallada que vindrà de pensions, a part que no arribo a final de mes, no estic disposat a demanar Bizum’s als meus.
Resumint; se’m va activar una contrasenya al mòbil, no sé si es causa d’això, pel tema de dades o per un hacker, al estar exposat amb les dades des de l’operador, un misteri. Tot el què ha seguit després ha set un desastre.
He hagut de reiniciar el terminal i per tant esborrar totes les aplicacions o sigui dades i acte seguit em demana que activi la contrasenya de configuració del terminal, –el mòbil-, vinculat el numero de telèfon i em dona error, o sigui que tinc el terminal bloquejat. Hauré de tornar a la botiga que m’ho està intentat reparar, perquè ha de contactar amb el fabricant. Vaja merda.
Es va activar una contrasenya, –sense que jo l’activés-, que és una manera de inutilitzar el terminal. És un misteri que em costarà molt possiblement, segur, un nou mòbil perquè vaig vincular el terminal amb el meu numero de telèfon per si el perdia o me’l robaven i ara que intento recuperar-lo no puc. Respon l’aplicatiu que la contrasenya que hi vaig posar no és valida. Arribats aquí ja no en tinc idea. He treballat en telecomunicacions i em semblava que hi entenia una mica. Perplexitat. No voldria pensar malament, però, se’m acut una nova estratègia de consum, una nova modalitat d’obsolescència programada. Els telèfons mòbils estan pensats perquè te’ls canvis cada dos anys. Els terminals els fan robustos i durables, l’aparell, -el mòbil- en si. Però em fa pensar que en les actualitzacions del programari, hi introdueixen el seu final programat. Obsolescència digital programada. Amb un senzill cas com l’exposat, via contrasenya, patró o empremta digital. El negoci no es pot aturar. Continuar venent i consumir terminals o no?

 

publicat originalment a Generació… 

 

Publicat dins de opinió i etiquetada amb | Deixa un comentari

els morts…

0
Publicat el 12 de maig de 2020

…sobre l’article de na Marta Rojals, @replicanta_ (https://www.vilaweb.cat/noticies/oferir-en-sacrifici-la-gent-gran/)

Mira no me’n puc estar, en aquest drama hi ha molts lladres. Els calers que s’hauran embutxacat immobiliàries que hi ha darrera les residències i els bancs que les sustenten, -com sempre- que s’han apropiat, com ha fet i fa església d’immobles, propietats a compte de suposades cures varies -però no tant- materials i espirituals…
ah! i l’estalvi en pensions….
Qui fa les cures, precariat, -com sempre-, mal retribuïts per la feina, en condicions laborals per investigar, – eh! departament de treball !!-
Se’m acut que ha set un genocidi per abandó. Se’ls jutjarà pels morts.

Publicat dins de opinió | Deixa un comentari

conclusions per anar acabant…

0
Publicat el 29 d'abril de 2020

Fins ara teníem entès és que si has passat el coronavirus, tens anticossos i per tant no el pots transmetre i estàs immunitzat, també, sembla ser que aquest virus malparit, viu i es reprodueix i per tant ataca les cèl·lules que regulen la tensió arterial, coagula el flux sanguini, malmet el fetge i els ronyons , aturada cardíaca, ictus…
sinó ja no s’entén res
ara, sembla ser que amb antibiòtics i antiinflamatoris es cura, per aquest motiu han activat la desescalada.

Ep! Però ningú n’ha dit res que fins ara l’havien cagat amb la majoria, de tractaments. Anaven perduts, no sabien res. Ha costat 30.000 morts… Ha, sigut a partir de les, autòpsies, que ho han descobert.

Qui més estaria afectat per les mascares, i per tant no cal portar-les, segons les darrers informacions del govern són els esportistes, al·lèrgics a les mascares i gent amb problemes d’ansietat…

i asclar amb tant de caos d’informació i desinformació…
caldria contrastar-ho !

(també s’ha publicat a: https://romanidemata.wordpress.com/ )

Publicat dins de opinió | Deixa un comentari

les vertiginoses baixades del tobogan, el retorn.

0
Publicat el 21 d'abril de 2020

Un dia escriuré sobre els pink-micro, la percepció, la revolució del pensament, el poder de trencar-ne estructures, la consciència que de què és al·lucinació i no preguntar-se més enllà del què hi ha, el coneixement.
ah! i les vertiginoses baixades del tobogan. El retorn.

El primer no sabia dono venia, me’l vaig prendre de la ma d’un company, li vaig fer confiança, vaig estar-me 12 hores sota un arbre assegut veien com passava el dia, contemplant al campus de l’Arsenal, a la Universitat. Perquè i com hi vaig anar a parar, és un altre capítol que ja lligaré més tard o vindrà lligat per un altre. Cosir relats.
Vaig viure, entendre i comprendre el què és la percepció, d’una manera sobtada, bèstia. Com un agent químic et pot desenvolupar la percepció sensorial, la vista la oïda distorsionant la realitat i entrant en un dimensió més enllà de la que tenim, sense aquest lisèrgic.
No li dones voltes, no pense o penses massa en la realitat que vius. Un xoc d’imatges i percepcions, la Cultura, el què has après i el que veus que no té res a veure, que vols interpretar. Bogeria. Revolució en el pensament. La ment et diu una cosa i la raó la vol relativitzar. Trencar estructures, trenques dogmes, ensenyaments, traspassant el temps i amb una maleta escassa de pocs coneixements, de pensaments fossilitzats, encara tant jove, pensaments místics. Consciència de que ets un esser viu i tens capacitat de raonar. No intentes obsessionar-te en comprendre, perquè no entens res, ets i és un viatge estrany. Preguntes que no tenen resposta en un moment en uns instants que són hores i et semblen una eternitat. Relativitat on el regne és l’extrasensorialitat, no domines res, no en saps, pots, no tens cap guia de viatge. Comença el tobogan, encara et sents flotar, quan te’n adones on ets, i que fas et poses en marxa, comences a caminar, camines i tornes a la quotidianitat que t’espanta, al·lucines, te’n adones què has estat en un món real, des d’una altra perspectiva, et un altra i tornes, retornes i saps el què és una al·lucinació. Camines, el carrer i els semàfors intermitents són de llums intermitents, però veus de furgons de la bòfia, no ho són però la ment t’enganya, al·lucines, saps que no són, ho saps i et rebel·les a fer cas a la ment, el què la ment et vol fer creure. Tens por i imagines. Et relaxes, no et preguntes, no vols preguntar-te més enllà del què hi ha, ets conscient que és una al·lucinació. Camines vacil·lant, no saps com però trobes refugi a casa de coneguts, l’instint t’hi porta. T’expliques et fas entendre, necessites descansar. T’ofereixen té, t’acomoden en una cambra amb una espelma de perfum i llum tènue, poc a poc t’adones que estàs a segur. Veus somnis, d’imatges elèctriques i colors llampants, geometries extraordinàries, taules d’escacs, romboides, còmics, llampecs i dibuixos animats. Amb el temps els reconeixes en la peli Yellow submarine. S’havien fotut un trip.
Una cosa et porta a l’altra a la cerca del coneixement, l’auto-coneixement el viatge interior. En passar les hores i els dies aterres de la vertiginosa baixada, -del component químic adherit-, l’speed, el tobogan s’acaba. Retornes. No et sents com abans, no ets com abans. Havies traspassat una porta que molts malauradament no n’han tornat.

Comiat de mitjanit

0
Publicat el 15 d'abril de 2020

M -Com esteu?

A -Bé, heu mirat el cel avui?

M -Net.. Ni un núvol-ara hi sóc.

A -Les estrelles estan precioses.

J -Imposant-me rutines. Llegir i escriure, comentar per aquí, per allà i més enllà que passa en el dia a dia, sabent que això va per llarg, que fins a 1/2 de Juny no podrem sortir amb garanties, que potser fins a la tardor, amb sort, potser tindrem una vacuna, i sinó tancats una altre vegada tot l’hivern. Fent videoconferències. Sort en tinc de poder sortir per imperatiu de salut, risc-benefici, els cardiòpates i d’altres amb patologies necessitem sortir. Veure reportatges, documentals i pelis. Llegint i contestant molts missatges amb gent que no parlàvem gaire i passant-nos informació.
Cagant-me en el règim i recordant el què em deia un amic fa pocs dies, que semblen una eternitat, que potser la gent ara se’n adona amb el confinament el que representa estar tancat en una cel·la d’una presó, com es viu la privació de llibertat i l’acotament d’espai, i recordar que és sentir-se lliure.

Ara -hi vaig…

divertiments sobre el tema

0
Publicat el 11 d'abril de 2020

passat el març marçot,
confinat i a la vora del foc,
ja som a l’abril i esperant el maig,
cada dia un raig,
si celebres Sant Joan, ja ets a l’estiu,
tota cuca viu i…
pardal enravenat no tem a déu.

apa adéu !!

#ditesconfinades
#ditesenllaçades

( publicat també a : https://wordpress.com/post/romanidemata.wordpress.com/1307)