Tenia ganes de fer critica dels darrers llibres que he llegit, de tres autors ben diferents, amb temàtiques diferents amb uns escenaris, en aparença coincidents, no de localització, sinó per les actituds dels personatges i de com els seus autors els descriuen, que són qui els hi ha donat vida, encara que siguin reals o de ficció, o de ficció de la realitat.
L’un tracta de les intrigues en un escenari una mica confós de una època grisa que queda com una ombra en la nit. Es localitza en una ciutat , però no s’acaba de determinar, no veus en les imatges, escrites, ben bé on pot ser, és València perquè l’autor ho diu, però per la descripció no ho reconeixes, no et dibuixa les llambordes, ni la humitat ni les escales ni les finestres o portes i l’ambient queda desdibuixat, els escenaris, com si a l’autor donés per fet que el lector ja sap on és i no. Com si li fers mandra escriure... El tema és engrescador, un thriller amb pinzellades de traïcions polítiques.
L’altre és tracta de l’abandó, descriu un personatge amb habilitat per despullar-t’el fins al final i les peripècies d’aquest per poder sobreviure en una època on tenir amics i esquivar la misèria i sentir-se en el confort de l’estima, enamorar diverses dones i no poder correspondre-les, i fer-se’n responsable a la seva mesura, però guardant la distància, per poder viure la seva pròpia circumstància i a més salvar-se'n per la seva actitud personal ideno pertànyer a cap ideologia concreta, ser qui és...i ser un bon vivant, d’alguna manera, per l’ofici de transportar efectes personals i cobrar-ne impost perdent efectes i maletes en cada trasllat que feia... I saber fintar amb el submón gangsteril de la dictadura... haver-se de protegir i amargar. Tot plegat, la vida d’un home que només havia desitjat sentir-se estimat i tenir el sentiment de pertenyença...
Il’altre, la descripció prismàtica d’un instant en la història, recent, que malgrat entendre’s arriba quasi fins l’avorriment, abusant de la literatura. Descriu els personatges i les seves ideologies amb precisió, descriu les actituds d’aquets, descriu el pensament , despullant-lo peça a peça i et fica dins del cervell , quasi de cadascú, com és i com pensa cadascun, les circumstàncies del darrer cop d’estat. Et fa grans els seuspersonatges, reis, polítics, militars encara que els deixa en evidència, sense pietat. I de com el pensament feixista ha arrelat en les consciències i de com les ha pervertit i de com els poders instaurats s'han perpetuat i de com s’hagin pogut arribar a fabricar tants mesells, i aquests en la seva imbecil·litat, es deixen fer... La por.
fa quasi 5 anys vaig publicar aquest article Ineficiència i ineficàciaaquí en el meu bloc ,quan encara era anònim, vull dir que encara signava com en romanidemata i no com ara, amb el meu nom (mira't el perfil).
Em referia al SOM - IMPEM (servei d'ocupació municipal de l'ajuntament de Mataró del Institut de promoció econòmica)
He vist que aquesta burocràcia continua, aquesta imposició presencial, quan telemàtica ja seria suficient, que no apliquen o més ben dit no s'apliquen ells mateixos allò que propugnen les TIC (tecnologies de comunicació i informació), a part de la perpetuïtat en la descordinació de serveis.
La evidència, que no és una percepció, és que tenen gent treballant, per donar-se feina a ells mateixos, i això és una rèmora pels ciutadans que amb els seus impostos paguen nòmines.
Però s'ha creat el SOM per la ineficàcia del SOC - OTG i ara aquests, en són col.laboradors és a dir que és va creant més i mes burocràcia...
Pels cursos de formació que m'han proposat i he cursat no en tinc cap queixa, els professionals que els imparteixen tenen bona formació i coneixements, però sovint et diuen amb la veu petita, que són massa curts en la durada, són eficients i coneixen bé el seu ofici. Ara bé el cursos són molt restringits com deia i de poca durada com per sortir amb els coneixements suficients i poder posar-los en practica posteriorment.
Una vegada has cursat la formació ocupacional, no se't posa en una borsa de treball , vull dir que no se't proposa a cap empresa. Això consistiria només en posar un filtre a l'entrada de les demandes, és a dir; quan algun empresari fa una demanda al SOC o als centres col·laboradors, com el SOM, proposar a els que han impartit cursos formatius, però em sembla que no en tenen ni punyetera idea de programar programes eficients de gestió, de gestionar vaja!
La jerarquia de controls per la gent que cerca feina, o desitja formació ocupacional, el funcionament intern de l'organisme, és poc flexible i em sembla pels resultats que no s'han aturat mai a reflexionar, pensar en els usuaris i no crec que se'ls hi arribés a acudir, això demostra el seu nivell d'inteligència...
No tenen idea d'aplicar la ergonomia en la telemàtica, en posar-se en el lloc dels usuaris i en les seves necessitats. Empatia telemàtica!
estrangers, quan ja nose’lsnecessita se’ls expulsa, mentrestant se’ls tortura, perquè unapallissano deixa de ser una tortura, se’ls maltracta, perquè tenir-los internats és un maltractament, i després se’ls envia al seu lloc d’origen, mentrestant proscrits i detinguts en un CIE, una presó, per serestranger, per no tenir o per haver caducat els permisos de treball i residència, els papers...
el que més m’indigna, és la hipocresia de l’estat i d’alguns empresaris, que com en els anys 60 en ple franquisme, els que varen venir del sud d’Espanya, d'Andalusia, en general se’ls va acollir com púrria, potser tenien un nivells social baix, eren pobres! i com a tals se’ls va tractar com esclaus se’ls pagava amb sous de misèria, no tenien seguretat social ni assistència sanitària, vivienapilonatsen pensions o barraques o elstenienvigilats aMontjuïco d'altres indrets... fins que es varen organitzar ells mateixos, en associacions de barris o veïns, tutelats per gent d'esglesia, rebels o antifranquistes i recuperats després pels polítics...
el què també m’indigna és que com molts d’aquests estrangers que ja no tenen feina i han deixat de percebre atur a més del què suposa poder ser internat en un CIE han buscar-se la vida encondicionsd’esclavatge, competint també amb residents que estan en les mateixes condicions que ells, i com els seus predecessor haver de treballar en negre sense podercotitzaren lass, sense futur, o com si s’és autònom, no poder pagar-lo, i haver d’escamotejar les factures, i també treballar en negre per larèmoraque representa l'IVA que genera una factura, autèntic robatori per part de l’estat, quan no esrebpel que s’aporta. El que t’ha d’administrar desvia els diners que recapte per finançar-ne el deute que ell ha generat...
