EL SAFARI PAPAL
Fa dècades van començar a ser oferits per les agències de viatges una sèrie d’itineraris la característica comú dels quals es resumia en una etiqueta: VIATGES DE RISC o Visca el risc i l’aventura. Risc, acció, aventura…termes premeditadament seleccionats amb la intenció d’arribar al conscient d’un consumidor adult que, després d’haver perdut la inconsciència, desitjaria de bon grat recobrar-la i experimentar sensacions intenses, més enllà, per descomptat, que llavar els seus cabells amb eixe conegut xampú que ens produïx experiències orgàsmiques o posar-nos perfums que ens fan sentir alguna cosa semblant a cabussar-nos en una piscina coberta amb un sireno, i el seu smúsculs de bronze, al costat. Hui sembla que existix, gràcies al Vaticà, una nova modalitat de viatges de risc i aventura: els safaris papals.
Els mocassins divins de Benet XVI (permeten-me les intencionades minúscules), de tafilet o pell bovina, que d’ambdós materials són, deixaran la seua empremta en l’aeroport de Santiago dins d’unes hores. El safari papal que el Vaticà ha dissenyat per al “home-déu de la somriure-carassa” s’inicia en esta ciutat i continua amb el yang del ying compostel·là: Barcelona, bressol de rebel·lies i pensadors lliures, ara convertida, dic jo que per la contaminació no acústica sinó piadosa en “segona ciutat del periple papal”. Increïble….
El viatge benedictí és un safari en tota regla i no precisament per tractar-se d’una versió divina del famós navegador creat per Apple. Si “viatgem” per les enciclopèdies, i a mi m’encanta bussejar en les descripcions i definicions, trobem la definició de SAFARI: expedició o viatge que es du a terme en algunes regions d’Àfrica. Antigament esta paraula s’utilitzava per a denominar les expedicions que tenien el fi de caçar grans animals exòtics, com a elefants, girafes, lleons, búfals, rinoceronts, etc.
CLIQUEU PER LLEGIR LA RESTA DE L’ARTICLE
Benet-beneït ve a caçar, a caçar-nos, a capturar i caçar el que per a
ell hem de ser animals exòtics: pobres ments pobres, no tan rics com
ell, que en compte de limitar-nos a deambular per la selvàtica selva de
la nostra societat, recorrem les seues planes de soledat i gratacel
d’ambició, amb la ment ocupada, fonamentalment, a CONÉIXER per a
comprendre, comprendre per a respectar i acceptar i respectar per a
conéixer i CRÉIXER i…L’home del somriure carassa no porta armes vistoses
ni sofisticades per a eixa empresa papal que és la cacera dels “roïns”,
els “altres perillosament diferents dels seus”. Malgrat que la
tecnologia avançada arriba, com ho fa, als instruments de destrucció i
les armes, este caçador “avar i àvid”, milionari, però usurer, ni tan
sols es molesta a comprar armes de convicció-caça d’una certa
complexitat. Per a què, si estos, nosaltres, els que no recordem què és
la genuflexió o els sagraments o el castic diví només perquè desitgem
“viure i sentir”, cauran abatuts en un santiamén, i mai millor dita?
Pobres pensadors pobres…En el papamòbil, una versió de mala mort d’un
tanc ideològic blindat, porta les armes que, tradicional i
històricament, han servit a l’església i la seua banda: la ideologia
pesada, xantatgista, amenaçador, acientífica, irracional, primitiva,
cridanera, basada en una perfomance de gestos de titella i amén i lloat
siga el senyor i si t’allunyes, ell et portarà al seu si, i si peques i
especules i mates i assassines, només amb la contrasenya del “jo em
penedisc” minuts abans de morir…un home bo, dels seus, amb una estranya
bufanda, que no abriga i que hem de besar, et perdona, per poders, en
nom seu…
El papa ve de safari, preparat, amb el kit del convertidor (que no ha
canviat substancialment des que ho van usar españolitos destructors
d’habitants d’Amèrica del Sud, entre altres), tunejat, amb la seua
millor sotana i eixos mocassins, infumables, que serien objecte de burla
si no fóra perquè són mocassins-del-cel, intocables I si pensen que
exagere, recorden que, quan el no tan diví (però quasi) Jaime de
Marichalar els utilitzava fins per a alçar-se a mitjanit per a anar al
lavabo infatensc tots callaven sobre eixa “cutrez” en els “podos”, però
que, quan la infanta li va cantar la “Oda al desamor i la ruptura,
allegro que ja era hora”, fins i tot Peñafiel va criticar el seu disseny
simplista i carrincló.
L’home de somriure-carassa no perdrà eixe gest estúpid, que li han
empeltat en el rostre els especialistes en màrqueting “vaticanici”:
vénen de caça a gastos pagats, la qual cosa es diria un viatge low-cost.
És molt low per a ell i molt cost per a nosaltres, els ateus que li
pagamos el seu safari, pels sants nassos divins. Esta Espanya que,
segons les enquestes, és una Espanya-àfrica no molt idònia per al safari
eclesiàstic, ja que el nombre d’ateus declarats, les xifres de divorcis
i bodes civils, entre altres dades “no creients” desaconsellarien a qui
demostrara un mínim d’intel·ligència, li rep sense alarits fanàtics i
sense ni tan sols un tebi abraç…Encara que imagine que els que li
organitzen el safari li hauran explicat: “Ehi, Benedicti, nien-te pànic
… tutto sta caminant bene … Sarà gran … è un posto gran, pieno di
anima-li esotici ce hac non vogliono la fede abracciare … dope di
lloro, Benedetto, non è facile Bene, come sforzi saranno ricompensati
… e non dimenticate di parlara amb Campeggi e Aguirre, i nostri
giornalisti va sonar inviati speciali a lungo ce hac in Africa-Spagna,
abbiamo Benedetto, per la Caccia ” o, lo que és el mateix:” Sent,
benedicto, no t’alarmes…Tot va anar bé…serà genial…se’l lloc
idoni, ple d’animalitos exòtics que no volen abraçar la fe…a per ells,
benedicto, gens fàcil és bo, el difícil et serà premiat…i no oblide
parlar amb Camps i l’Aguirre, són els nostres reporters enviats
especials des de fa molt en eixa Espanya-àfrica, anem benedicto, a
caçar-los”
DONCS…que vinga…nosaltres no l’esperem!