ON ESTÀ EL VOSTRE dèu?
Vos veig desfilar, amb una carassa que vos han empeltat en el
rostre i que no ha canviat, en absolut, des que abraceu el que
anomeneu fe. És una fe intermitent, que emergix en els actes
mussolinianos i fastuosos, que vos fa prendre el rosari entre les
mans i elevar la mirada parcial, centrada en el vostre melic i portar
penjat un símil de xicoteta bandera que vos eleva per damunt dels
altres, NOSALTRES, els que no creiem en el vostre déu ni en el seu
alt ministre terrenal.
Vos escudeu en una fe, com dic, intermitent que, quan el vostre
màxim guru apareix, vestit de blanc per a ocultar les ombres i els
pecats que cometeu -segurs del perdó per una conversació en un
habitacle de fusta amb un reclinatori i un interlocutor, ministre del
vostre déu- s’activa, però que, oh misteri miraculós, DESAPAREIX
quan gireu el vostre cap i doneu l’esquena a aquells que patixen de
veritat i no als vostres amics, vestits amb pantalons de
tergal, polos de marca i repentinats a ratlla, símptoma
inequívoc de la unitat en la forma i en el fons d’eixa secta que
vos unix.
Vos
veig hui, preparant-vos per a lloar embogits a un humà que
acudix a vosaltres perquè feu d’amplificador i ajudeu a eixe
procés d’anestèsia cloromórfica que pretenen instil·lar-los el
vostre déu i el seu mandat, la vostra religió, a l’unir-se a la
classe política i corrupta, perquè, encara que siga per unes hores,
no vegem, no sentim, no ens trenque l’ànima saber, veure i ser
conscients que, a l’altre costat del món, mor la vida en forma de
xiquets i adults que abandonen el món, morint a causa d’una mort
induïda i agonitzant, perquè el món els va abandonar i els
abandona, sense queviures, amb aigua enverinada, amb experiments que
sobre ells proven o no la bondat i eficàcia davant de malalties que
vos portem a la pell i al vostre cos a fi d’un bé MAJOR I COMÚ.
Vos veig vestits amb camisetes que vos guarnixen amb una paraula, VOLUNTARIS, que vos acosta més a la mentida que a la
solidaritat: per què no esteu a Sudan, arreplegant amb les vostres
mans els cadàvers minúsculs de xiquets que papen tindran futur? Per
què no esteu en les places cada dia de què hauria de ser un 15 M
continu? Per què reseu mantras que proclamen el perdó i l’amar a
l’altre com a vosaltres mateixos, mentres el vostre guru vestit de
blanc apel·la al castic etern per a homosexuals; prostitutes; dones
que, en un acte de llibertat i responsabilitat, decidixen avortar;
musulmans (amb este grup menys perquè vos donen fons per a mantindre
el poder polític del califat vaticà); xarxes socials i qualsevol
jove que en compte d’escapulari porte un ordinador i la voluntat de
crear, escriure , conéixer, formar “xarxes” i ser “social”?
Per què recolzeu, i ho feu reafirmant al vostre guru, els tentacles
del poder europeu i americà, creient que obtindreu dos premis de
valor incalculable: ací, en la terra, els favors de l’opus i els
de la vostra secta vos arribaran i evitaran que sigueu com eixes
pobres famílies pobres de no creients que tenen fills, mare o
pare en l’humiliant atur; allà, en eixe més enllà a què no han
arribat ni arribaran els 925 MILIONS d’humans que patixen
desnutrició, no eixa del cos de crist sinó la del simple pa i
l’aigua, vos estarà esperant un porter celestial que, al verificar
que, després d’haver-hi pecat a les vostres amples, heu tingut un
segon per a dir “perdona’m , senyor! Vos donarà un val de
FELICITAT sense data de caducitat. Queda-vos tranquils mentres mireu
des de la grada al papa-guru que vos exorcitza sense que ho
sapieu…quan arribeu al més enllà, a la terra de déu, tot estarà
net, sense eixos negres, immigrants, musulmans, homosexuals,
comunistorros, rojos fanàtics i altres sers monstruosos que vos
amarguen ací, en la terra, la vostra divina existència.
AMÉN