PENSAMENTS 2: LITERATURA CUINADA PER INDUCCIÓ O COCCIÓ?
TEAMWORK o les diferencies entre cuinar per cocció o mitjançant la inducció.
He rebut aproximadament una desena de correus electrònics el tema central
dels quals ha estat la cuina per inducció, em referisc a la creació literàriaper
inducció ASSUMPTE: KEN FOLLET. Els
remitents d’aquestes cartes virtuals, les incorpòries missives, són els meus coneguts,
alguns, o amics, molt pocs. Tinc amics corporatius, amics no-físics sinó
socials: les llibreries online que intenten posar-me al dia sobre les seues
famoses NOVETATS LITERÀRIES. Mai no m’ha preguntat cap d’elles si, efectivament,
el meu desig és estar a l’última quant a quins títols o quins autors estan
contribuint a engrossir les xifres impronunciables de llibres nous que cada dia
veuen la llum, la llum, m’atrevisc a dir, d’eixe món fosc en què s’ha convertit
el negoci editorial, el press business. No m’interessen els nous llibres-manolls
de fulls. No sistemàticament. No només perque algú haja apegat un rètol sobre
la portada d’un volum amb el text: BEST SELLER, fins i tot abans d’eixir al
carrer.
ASSUMPTE KEN FOLLET: UN NOU ÈXIT
EDITORIAL, UNA MERAVELLOSA OBRA.
L’ús del terme OBRA ja em resulta, per principis i en principi, una
paraula sospitosa vers a la qual sent una verdadera aversió. Sí, en principi i
per principis. Abans de llegir un dels correus rebuts, polse l’adreça
electrònica de la pàgina de Mr. Follet. Imaginava que era una pàgina desplegable,
extensible, amb múltiples sub-pàgines, enllaços i eixes coses, de difícil nom,
que els dissenyadors de pàgines web denominen amb anglicismes. Ho suposava
perquè, fins on sé i es rumoreja, KEN FOLLET no és un escriptor sinó que és un Escriptor-S: un equip nombrosíssim de
persones li acompanyen per a escriure eixos obesos i bulímics volums que es
materialitzen, sense més epidural que una campanya múltiple i precisa de
màrqueting metamundial, supranacional.
Mr. Ken i Cia tenen una pàgina senzilla i neta, estructurada amb
l’asèpsia que amaga la premeditació absoluta i descarnada de l’escola americana
de màrqueting subliminal. Transcric una part que apareix junt amb la fotografia
del boss
del work -team:
“¡Bienvenido!
Gracias por visitar mi web, que espero sea de su agrado.
Aunque la información está en su mayor parte en inglés, también podrá encontrar
en español tanto mi biografía como las noticias sobre mis dos libros más
recientes.
Para más información sobre mis otras obras traducidas al
español, puede visitar la web de Grijalbo,
perteneciente al grupo Random
House Mondadori.
>> Biografía en formato Adobe Acrobat
>> Grijalbo,
un sello editorial de Random
House Mondadori, mis editores en español
>> Puede acceder a un servicio de traducción on-line en Google
y en ‘Babelfish’
de Altavista.
La caída
de los gigantes
“Esta es la historia de mis abuelos y de los vuestros, de
nuestros padres y de nuestras propias vidas. De alguna forma es la historia de
todos nosotros.”
– Ken Follett. Tras el éxito de Los pilares de la Tierra
y Un mundo sin fin, Ken Follett presenta esta gran novela épica que
narra la historia de cinco familias durante los años turbulentos de la Primera
Guerra Mundial, la Revolución rusa y la lucha de hombres y mujeres …
Un mundo
sin fin
Desde la publicación de Los pilares de la Tierra en
1989 millones de lectores de Ken Follett a lo largo de todo el mundo han
esperado ansiosamente este libro. El momento ha llegado…
Los
pilares de la tierra
El gran maestro de la narrativa de acción y suspense
nos transporta a la Edad Media, a un fascinante mundo de reyes, damas,
caballeros, pugnas feudales, castillos y ciudades amuralladas. El amor y la
muerte se entrecruzan vibrantemente en este magistral tapiz cuyo centro es la
construcción de una catedral gótica…”
Milions de lectors, milions de paraules, milions…
Els meus pobres coneximents matemàtics no em servixen per a càlculs amb
tants zeros i milions.
M’espanten eixos nombres.
M’espanta llegir una “obra” tan complexa, perfecta, elaborada per tantes persones,
després de tanta “obra” d’investigació i documentació…
M’espanta sentir, ni tan
sols per un instant, que no m’agrada el tema, l’estil, la forma… de la “obra” i
amb el meu criteri ferisc eixes persones i els deixe sumides en una depressió,
generant-les un terrible i incurable dany. Literatura cuinada per inducció,
després d’un colp fort de calor, una idea o un fet històric, i guisada en més
de 10 foguers alhora. No vull valorar la qualitat literària de les obres
d’aquest o altres escriptors, irreflexione
únicament en el procés de cuina literaria que utilitzen.
Hui pensava, irreflexionava sobre
la diferència entre escriptors com Ken Follet i els que, per a mi, constituïxen
el valuosíssim grup d’escriptors que cuinen els seus llibres a foc lent i
sobri, elaborant textos preciosos i precisos, no sols per la seua vàlua
literària sinó també per la seua importantíssima càrrega ideològica, al meu
parer indispensable perquè la literatura siga
LITERATURA, amb majúscules. Irreflexionava
aquest matí de dimarts en què el Sol no acaba de decidir-se a brillar amb
intensitat. Pensava també en un altre correu electrònic que vaig rebre, aquest
fa més temps amb un text que va portar a la meua memòria el record d’un
escriptor amb majúscules, Jean Malaquais, alter ego de Vladimir Pavel Malack, a qui vaig llegir quan,
inconscientment conscient, creuava la frontera entre el final de l’adolescència
i l’inici de la meua joventut.
Malaquais va ser un escriptor compromés que rebutjava formar part, a pesar del seu talent
per a la novel·la, dels grups literaris que es congratulaven en els salons amb
la moda o sobre els platós de televisió de la seua época, un rebel qui sobrepassats
els 90 anys, en l’habitació hospitalària, superant el seu patiment, retocà fins
al final el text de “Planète sans visa” en vistes a la seua reedició, un
rebel que mai no va voler escriure novel·les “de tesi”, allò que havia comprés
Lleó Trotsky quan comentava “Les Javanais” en aquests termes:
“Encara que posseïx
una dimensió social, la novel·la en cap cas té un caràcter tendenciós. No vol
demostrar res, cap propaganda, al contrari de tantes obres de la nostra època
que en excés obeïxen a dictats, inclús en el domini de l’art. La novel·la de
Malaquais és “només” una obra artística. I, al mateix temps, percebem a cada
pas les convulsions de la nostra època, la més grandiosa i la més monstruosa,
la més crucial i la més despòtica, que haja conegut fins ací la història
humana. La unió d’un lirisme personal refractari i d’una poesia èpica violenta,
aquella del seu temps, formen, potser, l’encant principal d’esta obra”.
Malaquais, la lectura del qual és encara més essencial i necessària amb
cada gira-volta d’aquest viatge que és viure, que “patim” teledirigit per la mass-media
i altres mans negres visiblement invisibles, escriu, cuina els seus textos amb
una cocció lenta, des de l’ànima i l’ètica, després, per exemple, d’haver
treballat en les mines de plata i plom del sud de França i d’haver recolzat als
miners i donar-los protagonisme en les seues obres, com és el cas de Els
Javanais, sentint la injustícia social i l’explotació capitalista
cada dia dels moltíssims que va veure acabar a l’aire lliure, sense un sostre,
davall d’algun pont de Paris.
Hui dimarts, irreflexionava
reflexivament sobre les diferències, moltes, i els paral·lelismes, excasos,
entre la literatura escrita per inducció i les paraules que són producte de la
cocció de la idea, la lluita, la sensibilitat social, la solidaritat amb
l’altre.
Més enllà de les qualitats estilístiques, em preguntava si estaré encertada
quan crec que la LITERATURA, amb majúscules, ha de sustentar-se sobre el fet
social, el fet crític, la idea…
Hui dimarts, pense en Malaquais i sent que val la pena escriure i llegir…
