PENSAMENTS I CIRCUMSTÀNCIES: JO

CONNEXIÓ: KAOS EN LA RED i LA MOSCA ROJA

Visit msnbc.com for breaking news, world news, and news about the economy

La sang vessada en Líbia, i la que en flux
incessant està abocant-se sobre els carrers i les nostres
consciències, és responsabilitat directa d’Europa, França
al front, i Estats Units. Els falsimedia s’han encarregat
d’ocultar, premeditadament, informació relacionada amb qui
participen, d’una manera o altra, en el genocidi
que ha provocat l’agonia de Líbia. Es tracta d’un “el
món contra Líbia”, sense pietat.

No HEM D’oblidar que les operacions militars
d’esta falsa Organització Pacificadora, l’OTAN, a la que tots
estem recolzant per acció o omissió al no EXIGIR la seua
desaparició IMMEDIATA, suposen, a més d’un gasto desmesurat, la
participació d’un gran nombre de personal militar que, darrere
l’eufemisme hipòcrita de “OPERACIÓ PROTECTOR
UNIFICADOR”, amaga el nom de països que ni tan sols
imaginem, la seua conducta oficial, immoral, enfront del genocidi i
dades sobre les bases des d’on operen i els militars i avions
implicats. L’OTAN no oferix dades oficials globals: intenta
confondre’ns perquè creguem que l’operació “salvadora”
és cosa d’un grup d’estats fantasma, sense nom ni
responsabilitats definides.

Distints organismes han intentat demanar informació, exigint que
a l’opinió pública se li oferisquen dades veraces sobre què,
qui, com i quan estan sent còmplices, EN EL NOSTRE NOM, que és el
més terrible, de l’assassinat en massa dels ciutadans libis i
l’intent de “infectar” el verí capitalista i
imperialista en les venes de Líbia.

L’OTAN ha estat realitzant operacions en i contra Líbia
des de l’inici del mes d’abril. Molts dies. Massa mesos. Massa
hores. Massa patiment i mort, davant dels que l’organització
respon amb un “no hi ha dades globals”.

Vista la seua hipocresia, acceptada socialment com si res, mitjans
independents s’han encarregat de realitzar un estudi minuciós,
dirigint-se als ministeris de defensa de distints països i
extraient, per contrast amb la plantilla “oficial” que
operava abans de l’inici del genocidi, dades que, finalment,
deixaran de ser secrets i ens faran reflexionar, encara més, sobre
esta guerra planejada i provocada per a l’enriquiment vil d’Europa
i Estats Units.

De les dades, es deduïx que, a més dels Estats Units,
que domina les operacions militars amb més de 8.000 militars
en la zona, barcos i avions, el major pes de la mà que colpeja
reiteradament al poble libi recau sobre el govern britànic, francés,
italià i canadenc (este últim sorprendrà als uns i els altres,
després d’analitzar la informació oculta fins a la data).

Els britànics han realitzat uns 1.300
vols fins maig de 2011 sobre cel libi, seguits pels més de
1,200 vols esponsoritzats per Sarkozy el
Magne i uns 600 autoritzats pels ministres
del Proxeneta de Berlusconi. El que se’ns
escapava, fins a la data, és que e”l’equilibrat i flegmàtic”
govern canadenc TAMBÉ ha autoritzat uns 350 vols.

El món contra Líbia.

Tots contra un un que s’endevina terriblement
poderós, un pastís a què TOTS volen mossegar i engolir. I en eixe
TOT permanent, recordem, embastem informació i pensem que, junt amb
la participació en el genocidi, els Estats Units, el Regne Unit i
Canadà es troben provadament immersos en el conflicte contra
Afganistan. Estranya coincidència?

És molt probable que ni tan sols sospitem altres detalls de
l’operació contra Líbia:

-Podíem imaginar que Dinamarca i Noruega han pres part
ACTIVÍSSIMA en els atacs reiterats a Líbia, llançant des dels seus
avions més de 700 “autoritzades” bombes?

-Intuíem que un país tranquil i democràtic com a Suïssa
té més de 8 avions en territori libi, 122 militars?

-Podíem imaginar que la “tranquil·la i neutral”
Bèlgica ha realitzat 60 vols sobre cel libi?

Una altra dada que ens fa prendre consciència de la magnitud de
l’assassinat a què estem contribuint, i del tipus d’instint
carronyer que sustenta als països que desitgen “menjar” la
carn líbia i enriquir-se amb la destrucció de Líbia, i la
participació sospitosa en el seu posterior i suposada
reconstrucció, és conéixer que l’OTAN ha suggerit i
convençut, pressionat i subornat amb promeses sobre el tant per cent
del pastís libi que podran posar en la seua taula, als estats àrabs
que participen en el conflicte, Jordània i Qatar,
perquè mantinguen més de 125 militars en
l’operació, a més de 32 avions, encara que els
jordans s’han negat a anar més enllà i no han participat en
operacions de combat. Qatar ha sigut enginyosament més dissimulada:
ha recolzat, estratègicament, això sí, els vols francesos en tres
ocasions, però assegurant-se de que estos es realitzen sobre la zona
permesa.

Per a finalitzar, sapiem, amb tota la nostra consciència, que per
a l’OTAN hi ha hagut més de 800 blancs militars,
3000 vols amb fins mortals i destructius (179
sobre Trípoli i 165 en Misrata, on els seguidors de
Gadafi han sigut bombardejats reiteradament), que els seus barcos,
els de l’OTAN, han detingut i interceptat a més de 941
navilis per a aconseguir dur a terme eixe embargament
armamentísitic que pretenia, mentres Nacions Unides considera que
més de 3 milions i mig de ciutadans libis necessiten ajuda
humanitària URGENT.

Mirem, amb vergonya, les dades de l’OTAN que es mostren
finalment al descobert.

Reaccionem davant d’esta massacre, davant d’este TOTS
contra Líbia!

Bèlgica: 170 militars,
6 avions, 60 vols. Base militar d’Araxos, Grècia.

Bulgària: 160 militars.

Canadà: 560 militars, 11 avions, 358 vols; bases
de Trapani-Birgi i Sigonella.

 Dinamarca: 120 militars, 4 avions, 161 vols realitzats;
bases de Sigonella, sicília.

França: 800 militars, 29 avions; 1200 vols;
Actualment operant des de les bases franceses d’Avord, Nancy, St
Dizier, Dijon i Istres, així com Evreux i Orleans, per a plans
relacionats amb la logística.

Itàlia: 12 avions; 600 vols; bases de Gioia del Colle, Trapani,
Sigonella, Decimomannu, Amendola, Aviano, Pantelleria.

Jordània: 30 militars, 12 avions; base de
Cerenecia, Líbia.

Holanda: 200 militars, 7 avions; bases: Sardinian
base, Decimomannu.

Noruega: 140 militars, 6 avions; 100 vols; bases:
Souda Bay, Creta.

Qatar: 60 militars, 8 avions. Bases: Souda Bay,
Creta.

Romania: 205 militars.

Espanya: 500 militars, 7 avions, 78 vols.

Suïssa: 120 militars, 8 avions. Base: Sigonella.

Turquia: 6 vols.

UAE: 35 militars, 12 avions. Base: Decimonanu,
Sardinia.

Regne Unit: 1300 militars; 28 avions, 1300 vols,
18 míssils creuer llançats; bases: Gioia del Colle, Itàlia i RAF
Akrotiri, Xipre.

USA: 8.507 militars; 153 avions, 2000 vols; 228 míssils
creuer llançats.

TOTALS: 12.909 militars; 309 avions, 5857 vols realitzats
fins maig 2011; 246 míssils creuer llançats sobre Líbia.

PERQUÈ NO CAL ACCEPTAR, NI CONCLOURE SENSE MÉS.

PERQUÈ HEM DE FER-NOS PREGUNTES ABANS DE PENSAR QUE HEM
DONAT AMB LA RESPOSTA.

PERQUÈ EL MATÍS I EL DUBTE ESTAN IMPLÍCIT EN LA
VOLUNTAT DE SABER I DESCOBRIR.

PERQUÈ EN EL NOSTRE INTERIOR SOM NO SOLS LLUM, SINÓ
CLAROBSCUR I OMBRES.

PERQUÈ, EN ESTE TEMPS DE DEMAGÒGIA I VERITATS A MITGES
ÉS IMPORTANT DETINDRE’S, ESCOLTAR, LLEGIR I NO SENTIR-NOS FIDEL
DE CAP BALANÇA SINÓ SIGNE D’INTERROGACIÓ:

PER A PENSAR…

[Per a activar els subtítols: clic sobre la icona “CC”
baix a la dreta]

WikiRebels: La filtració com una arma, és un documental que ha
estat circulant en la xarxa, però ací t’ho portem subtitulat
gràcies al treball del YouTuber: indignocat

Sinopsi:

Des de l’estiu de 2010 fins ara, la televisió sueca ha estat
seguint a WikiLeaks, la xarxa de mitjans secrets, i al seu enigmàtic
Editor en Cap, Julian Assange.

Els reporters Jesper Huor i Bosse Lindquist han viatjat a països
clau on opera WikiLeaks, entrevistant a membres directius, com ara
Assange, nou portaveu Kristinn Hrafnsson, així com persones com ara
Daniel Domscheit-Berg, que ara està començant la seua pròpia
versió – Openleaks.org

Cap a on es dirigix esta organització tan discreta? Més fort que
mai, o desarmada pels E.E.U.U.? Qui és Assange: campió de la
llibertat, espia o violador? Quins són els seus objectius? Quines
són les conseqüències per a Internet?