Us presentem un llibre publicat al País Basc pel sociolingüista català Miquel Gros. A partir de dades objectives (les dels censos), defensa una nova divisió de la realitat sociolingüística de Navarra: cal avançar en l’oficialitat del basc tant territorialment com en els diversos àmbits d’ús.El català Miquel Gros, que de jove havia viscut a Navarra,
En aquesta entrada, us volem oferir 10 reflexions sobre la situació de la llengua catalana el 2007, és a dir, volem fer un repàs al pols de la llengua durant aquest any que tot just estem acabant. Si el nou Estatut del 2006, ens aportava, com a bona notícia, que s’establia que “els ciutadans tenen
Atzarosament he tornat a trobar un dels primers llibres que vaig llegir en llengua catalana (tenia uns 12 anys) en aquelles classes de català que fèiem i que no sabíem ben bé si eren unes classes com les altres o eren mig voluntàries. Es tracta del llibre d’Enric Bagué Històries del meu país, publicat el 1974
Dèiem la setmana passada que, aprofitant el vol Girona-Porto, havíem visitat Portugal. Els paral·lelismes històrics entre els Països Catalans i Portugal ja els vam destacar en l’apunt anterior, així com els resultats diferents que pot donar en l’ús d’una llengua la independència política (i mental). Un altre dels paral·lelismes entre ambdues comunitats és que a
El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya acaba de publicar dos quaderns per treballar la diversitat lingüística amb l’alumnat de secundària. Aquests dos quaderns, conjuntament amb vuit més, que serveixen per reforçar els continguts lingüístics de l’alumnat de l’aula d’acolida, formen part de la col·lecció Jocs Lic. Aquests dos quaderns els que podeu descarregar gratuïtament a:
L’any 1984 s’introduïa, lentament, la llengua catalana a les escoles de la Franja com a assignatura optativa. Era l’any de la famosa Declaració de Mequinensa, en què 17 alcaldes de la Franja reconeixien la unitat de la llengua i demanen una certa presència pública de la llengua. Vint i escaig d’anys després, el català continua
No em puc estar de dedicar un apunt a les persones amb sordesa de Catalunya que han treballat pel reconeixement legal de la llengua de signes catalana (malauradament en aquest cas no es pot parlar de tots els Països Catalans). Han estat capaces d’aconseguir que la seva llengua tingui un reconeixement legal tant al nostre
Aprofitant el vol directe entre Girona i Porto, he visitat la ciutat que va donar nom a Portugal. La primera cosa que et passa pel cap quan vas a Portugal és que ells són els que nosaltres podíem haver estat: quan Catalunya es revolta el segle XVII contra el poder reial (Guerra dels Segadors), el
En un dia com avui cal tornar a obrir, si és que mai no s’havia tancat, el debat sobre la igualtat de les llengües a l’Estat espanyol. Així, només cal recordar que, segons la Constitució espanyola, “el castellà és la llengua espanyola oficial a l’Estat”, mentre que “les altres llengües espanyoles seran també oficials en
En aquest apunt us volem oferir -en els arxius adjuntats- tot un seguit de mapes per tal de treballar el domini lingüístic català, les llengües de la península ibèrica, les llengües romàniques, les llengües d’Europa, els dominis lingüístics de les llengües de la nova immigració… Pensem que pot ser un material útil per al professorat,
Us presentem avui un altre poble subsaharià, el soninke. Tot i que la seva llengua no és tan parlada com les anteriors que hem vist, la seva presència és important al nostre país. Es tracta d?una llengua, com el manding, del grup Nord-oest de les llengües mandé, que també pertanyen a la família nigerocongolesa. També
En són més de 25 milions, la seva llengua és present a moltíssims estats d’Àfrica. El ful, la llengua dels fulbes, també és una de les llengües que es parlen a Catalunya. En aquest apunt, hi trobareu una petita introducció. És, com el wòlof, una de les llengües de la branca atlàntica de la família
Antoni Canu ha publicat, fins al moment, tres reculls de poesia. El primer, que portava per títol Poesies, fou publicat l?any 1995. El segon, En l?arc dels dies, l?any 2000 ?un llibre que fou presentat a moltes localitats de Catalunya i de Sardenya. I el que avui presentem per primer cop al Principat de Catalunya,
Moltes vegades es diu que Catalunya i el conjunt dels Països Catalans són una terra de pas (!), per on hi ha passat tothom. A voltes, però, em fa l’efecte que tot plegat es diu per intentar justificar hibridismes i manca de fortalesa a l’hora de prendre decisions pel que fa a l’ús de la llengua i
En els anys darrers han arribat a Catalunya (i al conjunt dels Països Catalans) persones procedents d’arreu del món. Només un exemple: al sistema educatiu del Principat de Catalunya hi ha alumnat procedent de 163 estats. Convençuts que una bona acollida al nostre país passa també pel fet de valorar la cultura que ens aporten