El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

20 de desembre de 2007
0 comentaris

Històries del meu país: tot recordant Enric Bagué

Atzarosament he tornat a trobar un dels primers llibres que vaig llegir en llengua  catalana (tenia uns 12  anys) en aquelles classes de català que fèiem i que no sabíem ben bé si eren unes classes com les altres o eren mig voluntàries. Es tracta del llibre d’Enric Bagué Històries del meu país, publicat el 1974 per l’editorial Teide. I en obrir-lo, m’he adonat que a la primera pàgina l’autor ens explicava sense dir-ho quin era el nostre país: hi havia un mapa dels Països Catalans…

Potser era el primer mapa que veia del meu país. 

Però qui era Enric Bagué i Garriga (Barcelona 1900 – 1987)? 

Era un medievalista que havia estat
professor de la Universitat Autònoma i de l’Institut-Escola de Barcelona fins el 1939. Autor d’estudis d’història medieval (La dona i la cortesia a la societat medieval, 1947; Pequeña historia de la Humanidad Medieval, 1953; La Alta Edad Media, 1953; Alfons el Benigne, 1959; Pere el Catòlic, 1960; Noms personals de l’edat mitjana, 1975), de llibres pedagògics (Història: primeres lectures, 1936 i ARS. Història de l’Art i de la Cultura, 1956, ambdós en col·laboració amb J.Vicens i Vives; Història universal. Viatge per la Història, 1968; El meu amic l’artista, 1971; Històries del meu país, 1974 i L’aventura dels avis, 1983) i editor de textos historiogràfics antics (Llibre dels feits d’armes de Catalunya, del pseudo-Bernat Boades, 1929-1945, i Record, de Gabriel Turell, 1950).   

Què hi trobem en el llibre? 

Hi trobem vuit històries del nostre país. Per exemple, en un primera història ens explica l’origen dels mots català i Catalunya i, en definitiva, el naixement de la nació catalana. En una segona ens fa conèixer els cavallers, mitjançant un dels nobles més famosos del país: el trobador Guillem de Berguedà (que l’incombustible Titot ha tornat a posar d’actualitat musicant-li algun dels seus poemes). La història acaba amb una afirmació contundent (que ara potser no podríem trobar per a l’alumnat d’aquesta edat): … “tal com l’entenia un gran escriptor català, nascut a Mallorca, Ramon Llull”… En altres contes ens recorda la relació de catalans i occitans, l’art romànic català, l’arribada dels catalans a Mallorca i al País Valencià, la conquesta de Mallorca i la història d’una família catalana: la família del March, originària de Barcelona i que donà tres poetes a la literatura catalana, entre els quals Ausiàs March.  El llibre acaba amb una cita contundent de Marià Aguiló:
Poble que sa llengua cobra
Es recobra a si mateix  

En conclusió: 

En un llibre d’històries breus, l’autor feia conèixer el nostre país, donant-nos pinzellades d’història (la seva especialitat) i de literatura, i se’ns parla sense embuts del Països Catalans i de les tres branques d’un sol arbre: Catalunya, València i Balears (sense oblidar el Rosselló).  M’agradaria saber a quants llibres actuals, dels que es fan llegir als nenes i a les nenes, apareix aquesta informació tan clara… 

Pere  Mayans

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!