El pols de la llengua als Països Catalans

Us presentem un llibre publicat al País Basc pel sociolingüista català Miquel Gros. A partir de dades objectives (les dels censos), defensa una nova divisió de la realitat sociolingüística de Navarra: cal avançar en l’oficialitat del basc tant territorialment com en els diversos àmbits d’ús.

El català Miquel Gros, que de jove havia viscut a Navarra,  ens ofereix un estudi sociolingüístic sobre l’evolució del basc en el darrer quart del segle XX en aquesta zona d’Euskal Herria. Publicat per l’Acadèmia de la Llengua Basca (Euskaltzaindia), l’autor analitza acuradament les dades sobre el basc que es poden extreure dels censos des del 1986 fins al 2001. 

L’estudi reflecteix la recuperació del basc per part de la població navarra actual, especialment la gent jove. En aquest sentit, una de les conclusions de l’obra és que, malgrat que tots els indicis semblaven indicar que el basc de Navarra continuaria retrocedint –com de fet ha succeït en els segles darrers–, una part significativa de la població navarresa ha decidit donar suport a la seva llengua històrica i s’ha alfabetitzat en basc (població adulta) o ha escolaritzat els seus fills en la llengua pròpia. A partir d’aquestes dades, l’autor demana una reestructuració de la zonficació lingüística, ja que, segons la Ley Orgánica de Reintegración y Amejoramiento del Régimen Foral de Navarra, el basc (vascuence segons la denominació oficial) només és llengua oficial en les zones bascoparlants de Navarra (les que en el seu moment es van decidir). Per tant, aquesta ampliació de l’oficialitat seria una bona resposta davant de la creixent reesukaldunització de moltes comarques. 

Tot i que el llibre defuig l’anàlisi política, l’autor demana decididament la implicació de les actuals autoritats administratives de Navarra, les quals, tot sigui dit de passada, no sembla que  estiguin gaire per la feina.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!