Aquesta setmana en els carrers de Mataró han aparegut aquests cartells que, suposadament, han penjat alumnes d’un institut públic de la ciutat. Arran d’aquest fet, em pregunto: Aquesta activitat ha tingut el seguiment d’algun professor? (penjar cartells d’aquests tipus, segons les ordenances municipals, podria comportar una multa). Es tracta d’una activitat del projecte de
https://youtu.be/75XNtqhLrXY
Massa vegades en els anys darrers m’he fet aquesta pregunta… Les universitats dels Països Catalans preparen els mestres i els professors perquè puguin respondre a la realitat sociolingüística del país, en definitiva, perquè puguin donar resposta a les necessitats dels nostres alumnes? La resposta, amb tots els matisos que vulgueu, és que no, si més
Barcelona en la mano : guía de Barcelona y sus alrededores : ilustrada con grabados foto-tipográficos y cinco planos / per J. Roca y Roca..– Barcelona : E. López, 1884. — XVI, XVI, 375, 79 p., [4] f. pleg. : il. fot., plàn. ; 14 cm Fa quasi 140 anys, en una guia de Barcelona,
Aquesta pel·lícula canadenca, del 2017 (estrenada, però, el 2018), sens dubte ha remogut consciències al Canadà i, segurament, les hauria de fer remoure al conjunt dels anomenats països occidentals. Narra la història de Saul Indian Horse, durant 30 anys de la seva vida. Una aventura vital que comença els anys 50 del segle passat, quan
Realment ha estat un encert que, amb motiu de l’Any Fabra (2018), l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) publiqui el facsímil del Mapa de les terres de llengua catalana i que se’ns recordi que l’original, de 120×98 centímetres, entelat i envernissat, es conserva a la Cartoteca de l’Institut des del 1993. L’original tenia un ús
Voliana Edicions acaba de publicar el llibre La llengua dibuixada del professor, escriptor i observador de la realitat sociolingüística del nostre país Enric Larreula. Autor de desenes de contes i novel·les per a petits, joves i adults, en algunes d’aquestes obres ja incorpora elements que fan reflexionar el lector sobre la situació de la llengua.
Joan Triadú (1921-2010) fou professor i director de la Institució Cultural del CICF Final dels 40 i dècada dels 50. Incorporació de l’ensenyament del català en algunes escoles de forma clandestina. Classes de català i en català a la Institució Cultural del CICF (Centre d’Influència Catòlica Femenina), creada el 1950. Una llarga postguerra. S’expandí molt
1715. Les intencions del nou Estat creat arran de la victòria dels Borbons a la Guerra de Successió són clares. Consultats sobre la redacció dels Decrets de Nova Planta als nostres territoris, alguns membres del Consell de Castella demanen “que en todas las Escuelas de primeras letras, y de Grammatica, no se permitan libros impresos
En un treball de recerca de batxillerat d’un institut de Mataró, a propòsit de la imatge d’aquest apunt, un alumne escriu: “el que sorprèn és trobar encara noms de carrers dedicats a militars colpistes del 1936, com aquesta que vam poder fotografiar a l’Alacant el 2013 (hi havia una placa on posava “carrer”, i una
Fa quasi vint anys, vaig publicar, conjuntament amb Montserrat Massip, un dossier didàctic basat en l’obra d’Enric Larreula Em dic Paco… En Paco és un noi, fill d’immigrants, que viu a Catalunya, concretament a Ciutat Badia (encara no es deia Badia del Vallès). Passa els estius a Cañete de las Torres (Andalusia). Amb el pas
Amb nou equip, i amb idees renovades, l’Editorial Mediterrània de Barcelona continua la col·lecció de les Petites Històries de… Haig de confessar que, malgrat la bona intenció que sempre hi he trobat, sobretot pel que fa a divulgar personatges, entitats i fets de la nostra història col·lectiva, també sempre hi havia trobat una diferència molt
En aquest apunt trobareu una reflexió sobre alguns aspectes sociolingüístics (i també socials en general i emocionals) que s’haurien de tenir en compte a l’hora d’ensenyar segones llengües; en concret, ens centrarem en l’ensenyament i aprenentatge de la lectura. Cal matisar, però, no donarem idees de com treballar el procés lector en el cas d’alumnes
En un país en què, a voltes, ens ha fet vergonya parlar de nosaltres mateixos, sobretot perquè uns altres ens han dit que la nostra història no és història, perquè l’única història és la seva història, vull felicitar la gent del Jove Teatre Regina per oferir-nos l’obra 1714, Crònica d’un setge. Sense els grans recursos
Vaig tenir l’oportunitat d’assitir a l’actuació darrera del grup valencià Al Tall a Barcelona el mes de febrer proppassat. Va ser una nit especial, plena de complicitats, de reivindicacions , de retrobaments, d’agraïments i, sobretot, de reconeixement a la magnífica tasca musical i de compromís amb la llengua i amb el país del ja mític grup