El pols de la llengua als Països Catalans
Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans
7 de desembre de 2007
0 comentaris
Portugal: l?autonomia que ens cal/1
Aprofitant el vol directe entre Girona i Porto, he visitat la ciutat que va donar nom a Portugal. La primera cosa que et passa pel cap quan vas a Portugal és que ells són els que nosaltres podíem haver estat: quan Catalunya es revolta el segle XVII contra el poder reial (Guerra dels Segadors), el comte-duc d’Olivares va demanar l’ajut dels portuguesos, els quals, a la seva vegada, tampoc no podien suportar més les càrregues financeres imposades per la corona hispànica. Els portuguesos també es revoltaren i derrotaren els castellans (batalles d’Elvas, Ameixial i Vila Viçosa), els quals hagueren de reconèixer la independència de Portugal el 1668. A nosaltres, la història no ens va anar tan bé… I en temes de llengua ells també són el que nosaltres podíem haver estat i ser!
Efectivament, fins i tot en la llengua, en l’ús de la llengua, caldria tenir present el títol d’aquest apunt. Fixem-nos en algunes observacions del viatge:
- A Portugal (que té una població de 10 milions i mig d’habitants –els Països Catalans en tenen més de 13 de milions), tot funciona en llengua portuguesa, i l’espanyol és tan llengua estrangera (a l’aeroport, per exemple) com ho pot ser l’anglès (de fet, a l’aeroport s’anuncia en portuguès i en anglès, i prou, és clar).
- El castellà és una llengua força coneguda (especialment als llocs turístics) però rarament la carta dels restaurants és en aquesta llengua, sobretot perquè el portuguès i el castellà són molt similars (com ho són el català i el castellà).
- La gent que no coneix el castellà pràctica un bilingüisme passiu (també ho fan els espanyols que visiten Portugal) i cap espanyol se sent –suposo– ofès.
- Als portuguesos que parlen en castellà se’ls nota moltíssim l’accent (cosa ben normal quan es parla una llengua que no és la teva).
- En les llibreries i en els quioscos trobes publicacions de tots els temes en portuguès. La immensa majoria de productes culturals són en aquesta llengua.
- La majoria de televisions que es poden veure al televisor d’un hotel són en portuguès, trets dels canals internacionals.
- En els canals portuguesos hi ha moltes pel·lícules que es veuen directament en anglès (i quan escau, en castellà) i subtitulades en portuguès (en els anys darrers el coneixement de l’anglès ha pujat molt a Portugal).
- Un tal Antonio Camacho, exseleccionador espanyol i exentrenador de l’Espanyol, entrena ara un equip portuguès. Xampurreja el portuguès (de fet, ho fa tan malament que l’han de subtitular), cosa la qual no havia fet mai amb el català.
I quan he tornat a Girona, un altre cop la nostra realitat. En arribar, he hagut d’anar als serveis i una persona, d’origen portuguès, m’ha dit, com ha pogut (segurament feia molt poc que era aquí) que estaven cerrados porque estaba limpiando. No m’he pogut estar i li he dit que en la llengua d’aquest país els serveis fechados estaven tancats… En llengua, també cal dir que l’autonomia que ens cal és la de Portugal.
Pere Mayans
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!