A l’entrada de Prizren (i, de fet, en els noms dels carrers també) vaig poder veure fa uns dies com la retolació de les vies públiques eren plurilingües, escrites en albanès, serbi (alfabet llatí) i turc, ja que a la ciutat viuen persones d’aquestes llengües i els tres idiomes són oficials. Cal tenir present, però,
Ahir vaig saber que havia mort Joan Mari Torrealdai, un dels referents de la cultura i llengua basques, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Llengua Basca (Euskaltzaindia), president del Consell d’Administració d’Egunkaria, motiu pel qual va ser empresonat i torturat el 2004 (el 2010 fou absolt, conjuntament amb als altres acusats, però el mal ja estava
De la mateixa manera que el català és (o hauria de ser) la llengua vehicular normalment emprada en el sistema educatiu de Catalunya, l’occità (anomenat aranès a l’Aran) és (o hauria de ser) la llengua vehicular normalment emprada en aquesta comarca nord-pirinenca. Doncs bé, a la revista La borrufa, que es distribueix gratuïtament pel Pallars Jussà, el
Si hi ha una llengua bessona al català, aquesta és, sens dubte, la llengua occitana, que es parla al sud de l’Estat francès, a la comarca catalana de la Vall d’Aran (on és oficial), en una franja del Piemont i de la Ligúria tocant als Alps, en alguns barris de Mònaco (on també es parla
Pasolini i la seva mare El poeta -en llengua friülana i en llengua italiana-, assagista, narrador, activista polític i, sobretot, cineasta Pier Paolo Pasolini (Bolonya,1922 – Òstia, Roma, 1975) pot ser considerat una de les veus del segle XX més rotundament crítiques, que no va defugir cap dels grans debats d’una Europa que tot just havia acabat de patir
És conegut que França és, conjuntament, amb Grècia, un dels estats europeus als quals més costa reconèixer la diversitat lingüística del seu territori. L’Estat francès encara té pendent de ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (un tractat internacional en forma de convenció per al reconeixement i la defensa de les
Aquesta imatge la vaig obtenir la setmana passada en un caixer de pagament d’un aparcament de la ciutat de Bastia, a Còrsega (a la plaça del Mercat). No cal dir que la sorpresa va ser majúscula. Sigui com sigui, i tot i que, d’entrada, la idea és d’agrair, la imatge em porta a fer
No, no ens hem equivocat i hem fet una barreja entre el nom català (l’Alguer) i el nom sard (s’Alighèra) de la ciutat catalana de Sardenya; senzillament en referim a un petit veïnat de casetes de pescadors a la cala s’Alguer, que es remunta al segle XV, i que podem trobar al municipi de Palamós
Anar a Luxemburg, i sentir parlar de la llengua luxemburguesa, no deixa de provocar-me una certa complexitat. Salvant totes les distàncies (i en aquest cas el terme és lingüísticament molt pertinent!) entre les dues situacions, em fa la sensació que és com si estiguéssim parlant d’una llengua andorrana. Ja sé que la distància entre el
Els processos de substitució lingüística són complicats, extraordinàriament complicats: alguns poden durar segles, estar estancats durant molt del temps, sobretot si la llengua més feble és encara útil per a segons quins aspectes de la vida (el que ha passat a Occitània fins fa unes poques dècades); altres poden ser extraordinàriament ràpids i passar un
Fa sis anys vaig publicar en aquest blog una petita nota sociolingüística sobre el monegasc.Abans de tot, recordem, però, que Mònaco ha estat fins al segle XX un enclavament lígur (genovès), llengua que hi van portar el segle XIII, entre d’altres, els Grimaldi. Cal aclarir, però, que a Mònaco sempre hi van conviure dues llengües: aquest parlar
Aquest estiu hem passat uns dies a Txèquia, principalment a Praga, però també a diverses poblacions del voltant: Kutná Hora, Terezín, Karlstejn… I, des d’un punt de vista sociolingüístic, hi hem observat algunes situacions interessants, de les quals podríem prendre nota -en algun cas… D’entrada, hem de recordar que el nombre de parlants de txec
He tingut l’oportunitat de visitar, i no és retòrica, la magnífica exposició Pasolini Roma, que s’ha està fent al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona fins al 15 de setembre proper. Controvertit, valent, diferent…, el poeta -en friülà i italià-, assagista, narrador, activista polític i, sobretot, cineasta Pier Paolo Pasolini pot ser considerat una de les veus
Com tothom sap, o no, actualment a Catalunya hi ha tres llengües oficials: el castellà, com a llengua oficial de l’Estat, i el català i l’occità (en la seva variant aranesa), ambdues llengües pròpies de la Comunitat Autònoma de Catalunya. En concret, a l’Estatut de 2006 es recorda que “el català és la llengua oficial
El dijous proper, a 2/4 de 8 del vespre a Can Paluet (plaça de l’Ajuntament) de Mataró, es presenta, en el marc del Correllengua 2012, el Mapa de les identitats nacional d’Europa, que ha elaborat el CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions). Un mapa fet amb molt de rigor