Preparant la quarta reimpressió del llibre, malauradament m’he vist obligat a incorporar-hi més entrades. Jo que, il·lusament, deia a l’epíleg que “a partir d’aquí, només els catalans hem de decidir, si ens deixen, si aquestes cròniques negres continuen o, finalment, si som nosaltres els qui decidim tancar-les”. Ho vaig escriure abans de les agressions
Massa vegades en els anys darrers m’he fet aquesta pregunta… Les universitats dels Països Catalans preparen els mestres i els professors perquè puguin respondre a la realitat sociolingüística del país, en definitiva, perquè puguin donar resposta a les necessitats dels nostres alumnes? La resposta, amb tots els matisos que vulgueu, és que no, si més
Barcelona en la mano : guía de Barcelona y sus alrededores : ilustrada con grabados foto-tipográficos y cinco planos / per J. Roca y Roca..– Barcelona : E. López, 1884. — XVI, XVI, 375, 79 p., [4] f. pleg. : il. fot., plàn. ; 14 cm Fa quasi 140 anys, en una guia de Barcelona,
L’any passat vaig publicar el llibre Cròniques negres del català a l’escola, del qual, per cert, encara continuo fent presentacions: la propera, a Ciutat de Mallorca el 10 de gener proper. Ara bé, malauradament, les cròniques negres contra la nostra llengua continuen ben vives. Heus aquí alguns exemples de l’any passat: 2019 El ministre francès d’Educació, Jean-Michel Blanquer,
El proper dijous 13 de juny a les set de la tarda els Amics de la Bressola i Enllaçats per la Llengua us convidem a la presentació del llibre Cròniques negres del català a l’escola de l’autor mataroní Pere Mayans, amb presència de l’autor i presentació a càrrec de M. Carme Junyent, doctora en Lingüística i professora de la Universitat de
Títol: Cròniques negres del català a l’escola Autor: Pere Mayans Balcells Editorial: Edicions del 1979 Col·lecció: «Llevat», 17 Portada: Jordi Borràs Pàgines: 230 Dimensions: 14×21 Edició: Abril del 2019 Preu: 14 € ISBN: 978-84-947201-4-7 L’any 1995 es publicava El llibre negre de Catalunya –de Felip V a l’ABC– de l’historiador i polític Josep M.
La Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, acaba de publicar una Declaració que pretén defensar un model de la gestió de les llengües al nostre sistema educació que és presentat com el resultat de l’evolució de la immersió lingüística. Obliden, d’entrada, que el nostre sistema educatiu no és, per essència, d’immersió lingüística,
Realment ha estat un encert que, amb motiu de l’Any Fabra (2018), l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) publiqui el facsímil del Mapa de les terres de llengua catalana i que se’ns recordi que l’original, de 120×98 centímetres, entelat i envernissat, es conserva a la Cartoteca de l’Institut des del 1993. L’original tenia un ús
Tots els catalanoparlants en general, i en especial els algueresos, ens hem d’alegrar per aquesta iniciativa de la Plataforma per la Llengua de l’Alguer: editar un llibre-disc amb un recull de cançons i poemes d’arreu de la nostra terra adreçades als infants, i interpretades i modernitzades per un cor infantil alguerès i per músics dels
Pasolini i la seva mare El poeta -en llengua friülana i en llengua italiana-, assagista, narrador, activista polític i, sobretot, cineasta Pier Paolo Pasolini (Bolonya,1922 – Òstia, Roma, 1975) pot ser considerat una de les veus del segle XX més rotundament crítiques, que no va defugir cap dels grans debats d’una Europa que tot just havia acabat de patir
La pesta, el gran enemic de la població catalana Segle XVI. Pestes arreu de les terres catalanes. El 1590 la pesta causa 11.792 morts només a la ciutat de Barcelona. 1520. Comencen les guerres de Germanies (al País Valencià, a Mallorca i hi ha conats en algunes ciutats del Principat). La derrota propicià la creació
Cal dir, però, que, deixant de banda Andorra, en aquells territoris en què el català té un reconeixement oficial, en aquest cas, conjuntament amb l’espanyol, a bona part dels centres educatius en què se segueix un sistema educatiu estranger (francès, alemany, suís, italià, nord-americà, japonès… en el cas del Principat de Catalunya), el català és
Cal recordar que la situació de la llengua a l’ensenyament en els diversos territoris catalans també dependrà del grau d’oficialitat que la nostra llengua tingui o hagi tingut en un període històric determinat. Una conseqüència, més, de l’oficialitat, de la llengua que sigui, és, si més no en teoria, que els poders públics estan obligats
El llarg camí de la substitució Com hem dit, malgrat tot, i centrant-nos ara en els territoris catalans que han estat sota l’Estat espanyol, si hagués estat fàcil eliminar el català de ben segur que no trobaríem tantes lleis, tantes normes, tants escrits en contra de la llengua catalana (no les trobem pas per a
Per imposició… Sigui com sigui, i malgrat tots aquests condicionaments, el que també veurem en aquesta sèrie d’apunts és que la imposició d’una llengua no és un fet fàcil ni, molt menys, ràpid, ni tan sols quan la llengua que s’intenta imposar és tan potent com l’espanyol, el francès o, fins i tot, l’italià,