En aquest apunt us oferim una introducció a la realitat sociolingüística de l’Aran, una part d’Occitània que, per raons històriques, forma part del Principat de Catalunya. Tot i ser, i de bon tros, la part d’Occitània on la llengua té un major reconeixement legal i una major presència pública, la situació no deixa de ser
I encara algú dubta que els nostres joves no saben castellà? Les dades darreres del Baròmetre de la comunicació i la cultura ( www.fundacc.org ) fetes públiques aquest mes d’octubre no poden ser més concloents: el castellà és la llengua més freqüent en la dieta mediàtica i cultural dels joves del nostre país. L’informe és
Una de les polèmiques recents de la Fira de Frankfurt ha estat la no presència d?autors en castellà residents a Catalunya. Heus aquí algunes dades que ens poden donar arguments contra aquells qui sistemàticament ens silencien però que no suporten que anem solets pel món (sense la tutela de la madrastra Espanya). Segons l?estudi Hàbits
Una de les tòniques habituals en els anys darrers és atacar sistemàticament aquells pocs àmbits de la societat en què el català és la llengua predominant. Poc importa si una jutgessa prohibeix parlar en català en un jutjat de Catalunya; si l?oferta televisa en llengua catalana cada vegada és, percentualment parlant, menor; si pràcticament no
Coincidint amb la Fira de Frankfurt, i com era d?esperar, ha tornat a revifar-se la polèmica sobre la no presència d?autors residents a Catalunya que escriuen en llengua castellana. Hem tornat a sentir que el castellà és tan llengua pròpia de Catalunya com el català o que el castellà fa segles que es parla en
En el marc del Correllengua de Mataró, s’ha presentat a la llibreria Robafaves el llibre de Víctor Alexandre TV3 a traïció. El Correllengua mataroní es caracteritza per la diversitat d’actes, que volen arribar al conjunt de la població: rondalles per a escolars (als barris i a la llibreria Robafaves), un debat a TV de Mataró
En finalitzar aquest curs, els centres d’ensenyament no universitari de Catalunya hauran de tenir actualitzat (o l’hauran de fer en alguns casos) el seu projecte lingüístic, que forma part del projecte educatiu del centre i on s’ha de definir el paper de les diverses llengües presents a l’escola o a l’institut. En aquest apunt, us
Una de les constatacions que es pot fer després d’un viatge de vacances és que, vagis on vagis, trobes catalans arreu, en un nombre que, certament, sembla que no es correspongui a la quantitat de catalanoparlants que hi ha. Aquesta potencialitat viatgera l’han sabuda aprofitar els amics de la campanya Free Catalonia per difondre el
Diccionaris, CD amb l?obra completa d?un cantant, antologies de música, recuperació dels llibres de text del primer terç del segle xx… Res de tot això seria estrany en una època en què les editorials i els diaris comencen col·leccions de tota mena si no fos perquè tots aquests productes són en llengua catalana. A voltes
En aquest apunt volem felicitar-nos pel nomenament del sociolingüista eivissenc Bernat Joan com a Secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Bernat Joan ha estat una persona que, des d’una de les perifèries del país (que tantes vegades han oblidat els principatins), ha fet algunes de les aportacions més interessants per a la
Moltes vegades, potser massa vegades, des de cert sectors, diguem-ne "oficialistes", es vol donar la imatge que el procés de recatalanització de la nostra societat (o com a mínim de manteniment de l?ús de la llengua a la nostra socientat) va avançant lentament, però va avançant. Tant ara com en els governs de CiU no
En altres ocasions, en aquest bloc ja hem destacat la importància de viatjar pel món en clau catalana per tal de descobrir les realitats nacionals i lingüístiques que amaguen els estats. Òbviament, aquesta manera de viatjar encara té més sentit quan ho fem dins del nostre propi país. Per aquest motiu, volem destacar la publicació
Joan Daniel Bezsonoff (Perpinyà, 1963) és una dels escriptors més originals de la nostra literatura, ja que hi aporta temes mai no tractats (la presència de catalans a Indo-xina (A les rambles de Saigon -1996), a Algèria (Les lletres d?amor no serveixen de res -1997, La presonera d?Alger -2002), a la Primera Guerra Mundial (La
Agafant el títol del magnífic llibre de Miquel Pueyo (de quan Miquel Pueyo no era Secretari de Política Lingüística) Tres escoles per als catalans (minorització lingüística i implantació escolar a Itàlia, França i Espanya) ?Lleida:Pagès editors, 1996) ?, en el document adjunt us oferim un quadre comparatiu dels sistemes educatius que hi ha a la
Us oferim una ressenya del llibre Toni Gusbert Quan el mal ve d’Espanya. Sens dubte una obra molt útil per conèixer el sud del nostre país. Un sud que moltes vegades, massa, ens és presentat com a oposat al Principat de Catalunya. La lectura d’aquest llibre ens pot donar les eines per entendre (tant a Catalunya com