Us presentem avui un altre poble subsaharià, el soninke. Tot i que la seva llengua no és tan parlada com les anteriors que hem vist, la seva presència és important al nostre país.
Es tracta d?una llengua, com el manding, del grup Nord-oest de les llengües mandé, que també pertanyen a la família nigerocongolesa. També és anomenat sarakole, sarahule, serahuli, marka… Segons sembla, el nom dels soninkes vol dir "gent del nord" o "persona blanca" (a causa d?una llegenda que atribueix el naixement del regne soninke a una dinastia blanca). Principalment és parlat a Mali, Senegal, Mauritània i Gàmbia per quasi un milió i mig de parlants. Es calcula que, aproximadament, és parlat per un milió de persones a Mali, unes 70.000 a Mauritània, unes 150.000 a Senegal i unes 100.000 més a Gàmbia.
És freqüent trobar soninkes bilingües (soninke/manding i soninke/bambara). Cal tenir present la seva vinculació al comerç de llarga distància i la seva tendència a emigrar a grans centres comercials (és una dels pobles africans amb un índex més alt d?emigració).
Des del 1975, al Senegal s?ha establert una normativa escrita que es basa en l?alfabet llatí. Amb la inclusió d?alguns signes específics.
Llibres de consulta (fàcils de trobar a Catalunya):
Algunes fórmules de salutació:
Adéu! N daga!
An na i kuuñi (la resposta)
Bon dia! An wuyi jamu! (primera salutació del dia)
Beeta! (altres moments del mati)
Kira! (al migdia)
Yawuri!, mba! (la resposta)
Bona nit! Sunka!
Yawuri!, mba! (la resposta)
Bona tarda Lella!
Yawuri!, mba! (la resposta)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!