El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

26 de novembre de 2007
0 comentaris

Les llengües de la nova immigració/3: el soninke

Us presentem avui un altre poble subsaharià, el soninke. Tot i que la seva llengua no és tan parlada com les anteriors que hem vist, la seva presència és important al nostre país.

Es tracta d?una llengua, com el manding, del grup Nord-oest de les llengües mandé, que també pertanyen a la família nigerocongolesa. També és anomenat sarakole, sarahule, serahuli, marka… Segons sembla, el nom dels soninkes vol dir "gent del nord" o "persona blanca" (a causa d?una llegenda que atribueix el naixement del regne soninke a una dinastia blanca). Principalment és parlat a Mali, Senegal, Mauritània i Gàmbia per quasi un milió i mig de parlants. Es calcula que, aproximadament, és parlat per un milió de persones a Mali, unes 70.000 a Mauritània, unes 150.000 a Senegal i unes 100.000 més a Gàmbia.

És freqüent trobar soninkes bilingües (soninke/manding i soninke/bambara). Cal tenir present la seva vinculació al comerç de llarga distància i la seva tendència a emigrar a grans centres comercials (és una dels pobles africans amb un índex més alt d?emigració).

Des del 1975, al Senegal s?ha establert una normativa escrita que es basa en l?alfabet llatí. Amb la inclusió d?alguns signes específics.

 

Llibres de consulta (fàcils de trobar a Catalunya):

 

  • BRETON, Roland. Atlas des langues du monde. París: Editions Autrement, 2003
  • CORTÉS LÓPEZ, José Luis. Pueblos y culturas de África (etnohistoria, mito y sociedad). Madrid: Editorial Mundo Negro, 2006.
  • JUNYENT, M. Carme. Les llengües d?Àfrica. Barcelona: Empúries, 1986.

  • MORAL, Rafael del. Lenguas del mundo. Madrid: Espasa-Calpe, 2002.
  • GRÀCIA, Lluïsa; CONTRERAS, Joan Miquel. El soninké i el mandinga. Barcelona: Departament de Benestar Social, 2005.
      • SELLIER, Jean Atlas des Peuples d?Afrique. París: Éditions la Découverte, 2003.

       

      Algunes fórmules de salutació:

      Adéu! N daga!

      An na i kuuñi (la resposta)

      Bon dia! An wuyi jamu! (primera salutació del dia)

      Beeta! (altres moments del mati)

      Kira! (al migdia)

      Yawuri!, mba! (la resposta)

      Bona nit! Sunka!

      Yawuri!, mba! (la resposta)

      Bona tarda Lella!

      Yawuri!, mba! (la resposta)

       

       

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!