El pols de la llengua als Països Catalans

A l’entrada de Prizren (i, de fet, en els noms dels carrers també) vaig poder veure fa uns dies com la retolació de les vies públiques eren plurilingües, escrites en albanès, serbi (alfabet llatí) i turc, ja que a la ciutat viuen persones d’aquestes llengües i els tres idiomes són oficials. Cal tenir present, però, a més, que els albanesos són més del 80% de la població i que entre bosnians i serbis els parlants d’aquesta llengua eslava potser no supera el 10% de la població (cal tenir en compte que en les dues darreres dècades s’ha produït un èxode important de població sèrbia). Els turcs segurament tampoc no arriben al 10% de la població.

Una gestió del plurilingüisme, que se segueix a tot Kosovo, que vol demostrar al món que en aquest estat es respecta la diversitat lingüística i que no poden ser acusats (pels països veïns) de només potenciar l’albanès -la llengua majoritària-. La llengua, per cert, dels qui van lluitar (la paraula és literal!) per la independència del país.

Per pensar-hi!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!