El pols de la llengua als Països Catalans

En són més de 25 milions, la seva llengua és present a moltíssims estats d’Àfrica. El ful, la llengua dels fulbes, també és una de les llengües que es parlen a Catalunya. En aquest apunt, hi trobareu una petita introducció.

És, com el wòlof, una de les llengües de la branca atlàntica de la família lingüística nigerocongolesa. Tant pel seu nombre de parlants com per la seva extensió territorial és una de les llengües més importants del continent africà: té uns 25 milions de parlants (i es calcula que uns 30 milions més la saben).  El ful és la llengua parlada pels fulbes. Sembla que el seu nom vol dir ?viatgers? (i, de fet, la seva història fa justícia al nom, ja que són presents a bona part de l?Àfrica occidental).

A Catalunya, una de les variants del ful més coneguda és el pul (pular o pulaar, que es parla a la vall del riu Senegal i a altres zones veïnes (de Senegal, Mauritània, Gàmbia, Guinea-Bissau, nord de Guinea, oest de Mali). Les altres variants d?aquesta llengua es parlen des del Nil fins a l?Atlàntic (altres noms amb què és coneguda són pulle, peül, tukolor…[1]). Malgrat aquesta gran extensió manté una unitat estructural molt gran, i només en el lèxic hi trobem les diferències més grans.

Us oferim algunes dades d?on es parla el ful:

Des del segle XVIII el ful s?escriu en caràcters àrabs (actualment es conserva  el seu ús en una zona de Guinea). Des del 1966, però, i sota el patronatge de la UNESCO, hi ha una transcripció unificada del ful en caràcters llatins. Tot i que el ful escrit s?ha estès entre la població la correspondència continua sent sovint en àrab o en les llengües colonials).

Llibres de consulta (fàcils de trobar a Catalunya):

§         ALKUWAIFI, Ahmad; TORRES, Montserrat. El món de la Dúnia. Català / àrab, amazic, wòlof, manding, ful. Barcelona. Punt d?Intercanvi, 2007.

§         BRETON, Roland. Atlas des langues du monde. París: Editions Autrement, 2003

§         CORTÉS LÓPEZ, José Luis. Pueblos y culturas de África (etnohistoria, mito y sociedad). Madrid: Editorial Mundo Negro, 2006.

§         JUNYENT, M. Carme. Les llengües d?Àfrica. Barcelona: Empúries, 1986.

§         MORAL, Rafael del. Lenguas del mundo. Madrid: Espasa-Calpe, 2002.

§         OROZCO, Marcos; ROCA, Francesc. El fula i el wòlof. Barcelona: Departament de Benestar Social, 2001.

§         SALVADOR, Leo. Pobles d?Àfrica. Madrid: Editorial Mundo Negro, 1998.

§         SELLIER, Jean Atlas des Peuples d??Afrique. París: Éditions la Découverte, 2003.

Algunes fórmules de salutació:

Adéu!                          Oo-o! / ngonene jam! (quedar en pau)

Bon dia!                      Jaam ñaali!

Bona nit!                     Jaam niiri!

Bona tarda                  Jaam hiiri!

Hola!                           Mºaaëa!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!