Un “event” que es fa a Mataró, aixoplugat per una universitat catalana, amb molts ponents catalans, organitzat, pel que sembla, per professors universitaris que o són d’aquí o fan classe aquí, i cap paraula en català, tret dels noms d’alguns ponents que, posats a fer, es podrien haver traduït per Ginés, Tomás i Enrique (com
Aquesta setmana en els carrers de Mataró han aparegut aquests cartells que, suposadament, han penjat alumnes d’un institut públic de la ciutat. Arran d’aquest fet, em pregunto: Aquesta activitat ha tingut el seguiment d’algun professor? (penjar cartells d’aquests tipus, segons les ordenances municipals, podria comportar una multa). Es tracta d’una activitat del projecte de
El 16 de desembre proppassat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va resoldre “estimar parcialment el recurs interposat per l’Advocat de l’Estat, tot declarant l’obligació de la Generalitat de Catalunya d’adoptar les mesures que siguin necessàries als efectes de garantir que, als ensenyaments compresos al sistema educatiu de Catalunya, tots els alumnes rebin
Avui, dia de la Constitució espanyola, vull recordar aquesta placa de l’Hospitalet de Llobregat (la fotografia és d’aquesta setmana, no de fa 42 anys!). Tota una metàfora del rol de les llengües en aquesta mena de Carta Magna espanyola, on una llengua té nom, la castellana, que és “la llengua espanyola oficial de l’Estat” i
https://youtu.be/75XNtqhLrXY
El país fet a mitges… Fa uns cursos es va decidir fer una prova de llengua als estudiants que volien accedir als graus universitaris d’Educació Infantil i d’Educació Primària… Semblava un gran èxit per intentar millorar el nivell de llengua catalana dels futurs mestres de Catalunya, els quals, a voltes, esdevenen l’únic model lingüístic en
Barcelona en la mano : guía de Barcelona y sus alrededores : ilustrada con grabados foto-tipográficos y cinco planos / per J. Roca y Roca..– Barcelona : E. López, 1884. — XVI, XVI, 375, 79 p., [4] f. pleg. : il. fot., plàn. ; 14 cm Fa quasi 140 anys, en una guia de Barcelona,
L’any passat vaig publicar el llibre Cròniques negres del català a l’escola, del qual, per cert, encara continuo fent presentacions: la propera, a Ciutat de Mallorca el 10 de gener proper. Ara bé, malauradament, les cròniques negres contra la nostra llengua continuen ben vives. Heus aquí alguns exemples de l’any passat: 2019 El ministre francès d’Educació, Jean-Michel Blanquer,
Text complet de la ponència que vaig presentar el dia 10 de desembre de 2019 en el marc de la Jornada “La repressió de la llengua catalana als segles XIX a XXI” En primer lloc, vull agrair a la Societat Catalana d’Estudis Històrics (Institut d’Estudis Catalans) i al Centre d’Història Contemporània de Catalunya (Generalitat
La publicació, i defensa als mitjans de comunicació, del document marc del 14è Congrés del PSC presenta, pel que fa a la llengua, elements altament perillosos per a la convivència a Catalunya, atiant el foc contra l’escola catalana i contra el català en general, amb un clar intent de guanyar-se les escorrialles electorals de Ciudadanos,
Acabo de veure la pel·lícula Mientras dure la guerra, dirigida i escrita per Alejandro Amenábar i, certament, m’ha agradat com s’ha tractat el moment d’inici de la guerra del 36 i, sobretot, com n’era de complexa la figura de Miguel de Unamuno. En aquest bloc de sociolingüística, i fent referència a la complexitat del personatge, volem recordar algunes
De la mateixa manera que el català és (o hauria de ser) la llengua vehicular normalment emprada en el sistema educatiu de Catalunya, l’occità (anomenat aranès a l’Aran) és (o hauria de ser) la llengua vehicular normalment emprada en aquesta comarca nord-pirinenca. Doncs bé, a la revista La borrufa, que es distribueix gratuïtament pel Pallars Jussà, el
O també dignitat lingüística… El 13 de setembre del 2007 el rei que aleshores era el cap de l’Estat espanyol, Joan Carles I, va visitar Girona per participar en el sopar organitzat per la patronal Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona (la patronal gironina). Desenes de persones es van concentrar a la plaça del Vi per
Recordo que fa uns anys, en una conferència que vaig fer sobre l’Alguer i Sardenya a la Biblioteca Pública de Lleida, una persona em va preguntar, molt al principi de la meva explicació i molt sorpresa, per què jo em referia a Sardenya com una illa… Em digué que ella sabia que hi havia una
D’escoles que no saben en quin país són, de comerços que passen de la nostra llengua, de bilingüisme ridícul, de rètols públics mal escrits…