Amb aquest títol suggerent, i malauradament sempitern, que va publicar el 2003 Edicions 96 de Carcaixent, M. Josep Escrivà i Pau Sif van fer una antologia de poemes que canten la ciutat de València. Es tracta de poemes que són autèntiques declaracions d’amor a una ciutat, que, a voltes, com afirmen els antòlegs, es menysprea,
Segons un estudi fet per la lingüista de la Universitat de Barcelona Carme Junyent, actualment a Catalunya hi ha més 40 llengües procedents de la nova immigració que tenen més de 2000 parlants. La dada és prou significativa i podria ser un element que haurien de tenir en compte tots aquells que tan alegrament diuen
Com sempre, en període preelectoral i en període electoral, el tema de la llengua catalana ha estat omnipresent, a Catalunya, a la resta dels Països Catalans i al conjunt de l’Estat espanyol. I què voleu que us digui, em fa la impressió que sempre hi sortim perdent… D’una banda, el debat a Catalunya només ajuda a emmascar
Ja dèiem fa quasi dos mesos (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/77522) que en aquesta campanya electoral el PP intentaria esgarrar vots de Ciudadanos com fos. España i la defensa de l’español són dos productes que venen (a Catalunya i, sobretot, i cal no oblidar-ho, a Espanya)… Ara bé, les declaracions de Dolors Nadal, candidata al congrés per Barcelona, remarcant que
En el marc del Pla per a l’actualització de les metodologies del programa d’immersió lingüística, el Departament d’Educació està impulsant l’edició de materials didàctics que puguin donar resposta a la nova realitat sociolingüística del nostre alumnat. El primer dels materials que s’ha publicat és l’aplicació multimèdia interactiva Contes portats pel vent. Es tracta de tres contes
En els dies darrers, assistim, d’una banda, a l’anunci per part del Departament d’Educació del començament d’un pla que ha de permetre la potenciació i l’actualització de la immersió lingüística per tal de poder donar resposta a la nova realitat sociolingüística de l’alumnat de Catalunya. D’altra banda, també podem veure com el PP ha endurit les
Amb motiu del 75è aniversari de la mort de Juli Carsalade, bisbe de Perpinyà (del 1900 al 1932), el rector de Marata, mossèn Josep Cardús, està treballant per fer conèixer la figura d’aquest bisbe que, encara que gascó de naixement, va ser qualificat de bisbe dels catalans. De ben segur que recordar la figura de Carsalade ens
El Grup de Joves lo Carriscle del Pallars acaba de publicar el conte Cantallops, que vol ser el primer dels llibres d’una col·lecció que permeti fer conèixer als infants la variant del català que encara es parla al Pallars Jussà i al Pallars Sobirà. De fet, podem dir que es tracta d’una proposta que permet
A la magnífica llibreria Alibri del carrer Balmes, he trobat una d’aquelles petites i magnífiques sorpreses que et donen les minories lingüístiques. En concret, he trobat el llibre de l’aranesa Antònia Escala En vacances, publicat l’any passat per Pagès editors i que resulta que és l’obra guanyadora del Premi Internacional “La Gàrdia en Jaune” de
Com era de preveure, en època preelectoral, torna a ressuscita el tema de la llengua. El PP ha de recuperar vots d’on sigui i, per tant, cal recuperar el discurs victimista del castellà (que en l’era Piqué més aviat s’obviava) per esgarrapar vots de Ciudadanos i d’algun votant socialista potser preocupat perquè quan els socialistes
Aquest tercer apunt d’aquesta sèrie el dediquem a Irlanda i a la seva llengua pròpia, el gaèlic irlandès. En aquesta pel·lícula, a part de conèixer una part de la lluita dels irlandesos contra els anglesos (i de les contradiccions dels propis irlandesos), també veurem algun exemple de la repressió lingüística contra el gaèlic. Fitxa tècnica Director:
Hem explicat diverses vegades en aquest bloc que la política lingüística de Catalunya s’ha basat principalment en quatre pilars: l’ensenyament no obligatori (que hem comentat a bastament), l’administració de Catalunya, la toponímia i els mitjans de comunicació públics. Avui ens centrarem en el cas de la televisió. Quan neix TV3, arran de la Llei de
Aquest segon apunt d’ aquest sèrie el dediquem a les llengües i a les cultures autòctones d’Austràlia, perseguides tan durament pels europeus i els seus descents que se’ns fa difícil d’imaginar que el que se’ns explica així passat fins, pràcticament, els anys 60 del segle XX. Fitxa tècnica Director: Philip Noyce. Austràlia (2002) (94 minuts,
Comencem amb aquest apunt un sèrie dedicada a pel·lícules que ens poden ajudar a treballar la sociolingüística amb l’alumnat de secundària o amb adults. Comencem amb la pel·lícula Windtalkers, on apareix la descriminació que han patit els pobles autòctons d’Estats Units, en aquest cas el poble Navajo. Fitxa tècnica Director: John Woo. Estats Units (2002) (129
Ara que es torna a parlar de l’aprovació d’un tractat pel qual s’institueixi una Constitució per a Europa (després dels fracassos en els referèndums en alguns estats europeus) mitjançant votacions als parlaments dels diversos estats, convé recordar què és el que es deia –o millor dit el que no es deia– en el projecte a