Passo per davant de la porta de l'institut dels meus fills, al centre de la ciutat de Mataró, i veig el mateix que podeu veure en la imatge que acompanya aquest apunt (un mica més amunt hi ha la versió en català del cartell)... Segons sembla els ha fet un dels professors amb, se suposa, el vist-i-plau de la direcció del centre.
Curiosament en aquest centre no hi ha cap referència a la defensa del català, ni a Somescola, ni als atacs de la llei Wert...
El dijous 9 de maig proper, a les 19 hores, a la Sala Caritat de la Biblioteca de Catalunya, al carrer de l'Hospital, 56, de Barcelona, es farà la presentació del llibre «La Tercera Illa. Poesia Catalana de l'Alguer (1945-2013)», una antologia de la qual ha estat el curador el poeta valencià i actual director de la Representació de la Generalitat de Catalunya a l'AlguerJoan-Elies Adell. L'obra ha estat publicada per l'Editorial Saldonar.
A més de de l'autor de l'antologia, a l'acte intervindran l'editor, Francesc Gil, la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, i el poeta alguerès Antoni Coronzu.
De fet, ens trobem davant de la primera antologia amb cara i ulls de la poesia en la nostra llengua de la ciutat catalana de Sardenya, una obra que ens pot permetre completar la mirada sobre la poesia catalana d'aquestes últimes dècades. Tal com ens explica el curador en el pròleg, aquesta antologia s'intitula La tercera illa "perquè (...) vol ésser un tast d’una illa poètica ben singular existent dins d’una petita illa lingüística i cultural com és la de l’Alguer, que es troba dintre de l’illa geogràfica de Sardenya. Una triple insularitat, en definitiva".
El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) organitza els dies 24, 25 i 26 d'abril el XII Congrés d'Estudiants de Filologia Catalana, que cada any s'organitza en una universitat catalana diferent (l'any passat es feu, per exemple, a Alacant).
Enguany el tema se centra en els atacs a la llengua catalana, els que hi hagut històricament i els que continuen produint-se ara a cadascun dels territoris catalans. Així es parlarà de la situació de la llengua des dels decrets de Nova Planta fins a la Guerra Civil, de la situació durant el franquisme, de la situació actual i, finalment, es reflexionarà sobre temes tan candents com la immersió lingüística i el bilingüisme.
Tot i que el primer dia també es parlarà de la formació de la llengua catalana i del paper dels dialectes del català en l'actualitat (una conferència que anirà a càrrec del president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, Isidor Marí), el Congrés, com hem dit, se centra en les circusmtàncies històriques i actuals que han impedit i que impedeixen que el català sigui una llengua "normal" en el seu propi territori (per a mi, normal vol dir que sigui necessària per viure-hi, com ho és l'espanyol a Madrid, el francès a París o l'italià a Roma)...
Un tema poc comentat de l'anomenada Llei Wert és la quasi obsessió de l'avantprojecte en el tema de les exempcions de l'aprenentatge de la llengua cooficial...
"Los alumnos deben cursar la materia Lengua Cooficial y Literatura en el bloque de asignaturas de libre configuración autonómica en aquellas Comunidades Autónomas que posean dicha lengua cooficial , si bien podrán estar exentos de cursar o de ser evaluados de dicha materia en las condiciones establecidas en la normativa autonómia correspondiente", ens recorda. És a dir, un alumne, en el cas de Catalunya pot estar exempt de la llengua vehicular del sistema educatiu... (!). És com si me'n vaig a viure a París amb els meus fills i demano l'exempció de la llengua francesa, vehciular de l'ensenyament a l'Estat francès... És el de sempre, llengües de primera, llengües de segona, que, en el fons, són una molèstia...
Aquest tema a Catalunya, però, ja el teníem resolt gràcies als plans individuals, que, en cap cas, reconeixen l'exempció de fer l'assignatura de llengua catalana, sinó, només, l'avaluació de l'assignatura a batxillerat. També es preveuen exempcions per a les proves de selectivitat, d'accés als cicles formatius i per a l'obtenció del graduat en educació secundària (proves lliures). En el cas dels cicles formatius, és curiós el gran nombre de persones d'Aragó que vol fer formació professional a Catalunya (especialment a Lleida), alguns de la Franja (és dolorós veure com catalanoparlants demanen l'exempció de català perquè no han tingut o no han volgut fer català a les escoles de la Franja) i d'altres aragonesos aragonesos. Cal recordar, però, que una persona de nacionalitat estrangera que acabi d'arribar aquí pot no examinar-se de català, però sí d'espanyol a la selectivitat, a les proves d'accés als cicles formatius i a la prova lliure per obtenir el graduat en educació secundària (visca la igualtat jurídica de les dues llengües!).
No sé si casualment, però sí oportunament, la premsa espanyol(ista) ha airejat un cas, en el qual s'ensuma molta manipulació: el d'una noia canària que, per "culpa" del català, ha tingut problemes amb els estudis...
En aquest article s'exposen les dades del primer trienni de la recerca, la qual encara continua.
De les dades que ens ofereix aquesta recerca, que demostren "la feblesa de l'oferta -si més no, de l'oferta atractiva- en el camp de la televisió, la música i Internet en català" o que entre el pas de primària a secundària hi ha "una caiguda molt significativa del català i un agument del castellà" entre les persones que no tenien el català com a llengua inicial o, en definitiva, que, "en general", hi ha un retrocés del català", hi ha una d'especialment preocupant, la de la llengua (model d'ús lingüístic) del professorat, especialment a secundària...
Som en un moment, certament, de desconcert, a voltes sembla que avancem decididament cap a la independència, però, a voltes, sembla que no, que, com en els 35 anys últims, prevalen més tacticismes a l'estil Duran i Lleida, aquell qui un dia va dir que no volia una Catalunya independent perquè hi hauria una frontera que el separaria del poble del seu pare (El Campell, a la Franja de Ponent, tot i que al bloc de Duran i Lleida aparegui, literalment, "Vaig néixer a Alcampell, un petit poble de parla catalana a la Franja de ponent, a Huesca", és a dir, mantenint la grafia no normativitzada i recordant-nos, en castellà, a quina província pertany, Osca).
I, en temes de llengua, realment si no ens en sortim amb una mica de dignitat, de tot plegat, i després de debats sobre suposades oficialitats o no del castellà en una Catalunya independent, que han obert debats que han provocat unes escletxes importants dins, fins i tot, d'entitats com Òmnium Cultural o l'ANC, podem quedar molt i molt tocats, fins a l'extrem que la Llei Wert, que ara tant hem criticat, amb quatre esmenes que s'hi incorporin, ens semblarà un mal menor. Temps al temps... I espero equivocar-me de ple en tot plegat...
En tot cas, només volia recordar allò que els va passar als catalans, de bona fe o no, que van fugir de la Catalunya estatutària dels anys de la guerra... Espanya, com Roma, "traditoribus non praemiat"...
A la imatge: multa per parlar per telèfon en català a Sant Sebastià (ja ocupada pel feixisme espanyol) el 1937.
El dia 20 de març, a la seu de Santa Anna de l'Ajuntament de l'Alguer s'ha presentat la campanya de sensibilització “En alguerés, té més gust”, un projecte ideat de l’Assessorat a la Cultura i Polítiques Lingüístiques del Municipi de l’Alguer i de la Representació de la Generalitat de Catalunya a l’Alguer, que té com objectiu prioritari promoure l’ús social del català de l’Alguer.
Es tracta de la primera campanya promocional i institucional feta a l’Alguer per promoure l’ús de l’alguerès. Segons els seus promotors, aquesta campanya és adreçada als diversos àmbits socials de la ciutat: famílies (mireu la imatge que acompanya aquest apunt), escoles, activitats comercials, restaurants, associacions esportives, culturals i humanitàries, etc.
Totes les imatges d'aqusta campanya les podeu trobar en aquest compte de facebook
Que un seminari del nostre país i en la nostra llengua arribi als 1.500 números és realment una notícia extraordinària (potser hauríem de dir que, malauradament, és una notícia extraordinària), perquè vol dir quasi 30 anys (des de 1984) que setmana rere setmana ha aparegut una revista que, a més, ha tingut sempre com a marc de referència el conjunt del país, el conjunt dels Països Catalans, tal com ens recordava fa poc l'actual director de la revista Vicent Sanchis ("viure una normalitat paradoxalment tan anòmala" ens recorda Sanchis en l'editorial d'aquest número 1.500).
En un espai comunicatiu català esquarterat per raons administratives, per qüestions polítiques, per l'anticatalnisme, per la interpretació de les lleis espanyoles, per les pors del centre del país, per pactes porucs, pel poc convenciment de molts de l'abast real del país, ara per qüestions econòmiques..., encara té més mèrit aventures com la de El Temps, que, des del País Valencià, i gràcies a la tossuderia de persones com l'Eliseu Climent, ha mantingut de forma incombustible, inqüestionable, fins i a tot a voltes impertinent... la idea que aquest país no s'acaba en els límits de la Comunitat Autònoma de Catalunya.
I per celebrar l'arribada al número 1.500, ens ofereixen articles amb veus de tot el país (des de la Catalunya Nord fins a Alacant, passant per Eivissa, Andorra, les comarques centrals dels Països catalans o Lleida).
I, justament, voldria parar esment a dos articles d'aquest dossier especial: "La mentida del leridanismo" i "Alacant desvertebrada: el fantasma del surestismo", que ens ajuden a entendre intents d'(encara més) esquarterarament del nostre país...
El dossier central de la revista Sàpiens d'abril de 2013 (núm. 127) en presenta 10 arguments per rebatre els equívocs històrics més habituals sobre Catalunya. Certament, l'oportunitat d'aquest decàleg és màxima en un moment en què ens qüestionaran la nostra història, la nostra llengua, les nostres institucions... d'una forma a voltes barroera, a voltes tenyida de "rigor", però sempre amb una mateixa finalitat: demostrar que Catalunya i, per extensió la resta dels Països Catalans, no som més que una particularitat peninsular, sense una història pròpia, amb una llengua sempre subordinada -per voluntat dels propis catalans, és clar- a la llengua espanyola per antonomàsia -el castellà, lògicament...
Les 10 mentides que s'hi analitzen són:
1. Catalunya no ha estat mai una nació. 2. Catalunya no ha estat mai sobirana perquè pertanyia a la Corona d'Aragó. 3. Amb els Reis Catòlics neix la nació espanyola. 4. Catalunya no ha tingut mai un exèrcit propi. 5. Catalunya és bilingüe des del segle XV. 6. Els catalans no van perdre res amb la derrota del 1714. 7. El castellà mai no ha estat una llengua d'imposició. 8. El catalanisme és un invent de la burgesia. 9. La guerra civil només va ser una guerra entre dretes i esquerres. 10. Franco va ser clau en la industrialització de Catalunya.
En aquest apunt ens centrarem en les mentides que tenen una implicació sociolingüística i que tant han servit per articular discursos bilingüistes, de, fins i tot, gent ben intencionada... (o no!).
Avui s'ha celebrat a Mataró la diada de l'educació pública al Maresme i com a membre de Somescola.cat m'han demanat que intervingui per parlar de la "Llei Wert", de la situació del català, del paper de l'escola. En el cos de l'apunt trobareu el que penso que ha significat l'escola en català a Catalunya, especialment, encara que no exclusivament, la de titularitat pública, la qual, i cal recordar-ho, és la que ha portat -i porta- el pes més important de la immersió lingüística i de la integració de l'alumnat d'origen estranger...
Com a alumne, com a professor, com a pare de l'escola pública, gràcies per la feina que heu fet, feu i fareu!
La primera volta que vaig visitar el Carxe, la petita zona catalanoparlant de Múrcia, va ser el 1992, aprofitant una estada d'estiu a Bellreguart, molt aprop de Gandia. De fet, no sabíem ben bé exactament on eren aquells poblets catalanoparlants que, administrativament, eren murcians. Després de passar el Pinós de Monòver i la "frontera" valencianomurciana (i després de preguntar diversos cops), vàrem arribar a l'Església del Raspai, nom oficial d'un llogarret que depèn del municipi de Iecla i que, de fet, és conegut també amb el nom del Carxe (igual que tota la subcomarca). Allà vam poder parlar amb diversa gent que, malgrat tot, tenien consciència de parlar valencià i que la seva llengua els permetia entendre's, per exemple, amb aquells "catalans" que érem nosaltres...
Després hi vaig tornar a anar, era el 1995, amb motiu de la 1a Jornada del Carxe i de la sortida d'una de les columnes del Correllengua. Fou una trobada inoblidable, on gent de tot el sud valencià, i algun que altre del nord, ens aplegàrem per "redescobir" aquesta terra de parla catalana, de fet, l'última terra de parla catalana.
En aquells moments, tota la subcomarca del Carxe amb prou feines si tenia uns 700 habitants (durant la dècada dels 40, dels 50 i bona part dels 60 la zona havia arribat als 2.000 habitants). Actualment, hi ha 744 empadronats, dels quals, però, un 47'50 % són de nacionalitat estrangera. La comarca, pel que fa als seus habitants, ha canviat substancialment després de la meva primera visita (com bona part d'aquella zona, sigui al País Valencià, sigui a Múrcia). Amb vint anys ha canviat, en definitiva, el panorama sociolingüística de la zona de forma substancial...
De fet, poc podem dir després que hagueu llegit el text que apareix en la imatge d'aquest bloc. Correspon a la part "solidària" d'un "sobre verde" de correus (perdó de Correos, que es veu que és una marca!), del qual teniu la imatge completa en el document adjunt. I, com a solidària que és, és l'única part plurilingüe del sobre... La resta tot en espanyol, únicament: remitente, destinatario...
Però això, mireu, encara és més del que fan la majoria d'empreses, siguin públiques, semipúbliques o privades, d'abast estatal... El problema és més grotesc: hi apareixen cinc llengües: l'espanyola, la basca, la catalana, la catalana 2 (és a dir, la versió valenciana) i la gallega.
I mare de déu quins esforços han de fer per diferenciar les dues versions del català...
En aquest bloc, intentem, sovint, facilitar pistes de com treballar la diversitat lingüística de la nostra societat, de com gestionar-la, de com reconèixer-la, sense perdre de vista, però, que creiem fermament que la llengua de cohesió social ha(uria) de ser la llengua catalana, si és que volem que la llengua que històricament ha estat la pròpia d'aquest territori continuï sent una llengua útil per viure-hi.
Ara bé, també creiem que hem de treballar, hem de saber gestionar, hem de saber reconèixer la diversitat interna de la nostra llengua, i per això us hem comentat, en altres ocasions, materials com, per exemple, la versió en català nord-occidental o en català alguerès del mètode per aprendre català Galí.
Avui, però, volem recuperar alguns materials que en el seu moment ens van servir, i molt, per explicar la diversitat de variants dialectals i de registres de la nostra llengua...
La publicació per part del Departament d'Ensenyament dels documents Identificació i desplegament de les competències bàsiques de l'àmbit lingüístic en el currículum, tant a l'educació primària com a l'educació secundària, és, sens dubte, un pas molt important per entendre que ensenyar llengua, ensenyar llengües, al nostre país és alguna cosa més que ensenyar comprensió lectora, expressió escrita, comunicació oral o la dimensió literària (d'altra banda, imprescindibles!), ja que incorpora d'una forma decidida, especialment a primària, el treball sociolingüístic a l'aula (aprofitant el que el currículum estableix per a la dimensió plurilingüe i intercultural).
En aquest apunt, veurem què ens proposen aquests documents en aquest àmbit, així com els, inevitables, atacs que han suscitat per part dels de sempre...
Aquest és el títol que ens ha proposat Liz Castro, una escriptora i editora nord-americana, que dirigeix l'editorial Catalonia Press, dedicada a explicar Catalunya al món en anglès, per a un llibre on 35 persones de diversos àmbits del nostre país explicaran a un públic no-català la nostra realitat. Per garantir-ne el finançament i poder enviar el llibre al màxim de biblioteques, diaris i politics d'arreu del món s'ha creat un projecte verkami, en el qual us animo a participar.
La intenció és molt clara: "No és que el món exterior ens pugui solucionar els problemes, ni molt menys. Tampoc s'hi pot dependre pel recolzament en la lluita per la independència. Ja hem provat això. Tot i això és indiscutible que és millor que el món sàpiga de què va la història: hi haurà més enteniment si saben que això va més enllà que una lluita sobre impostos. Aquest llibre és la nostra oportunitat per explicar el nostre costat de la història".
En concret, els col·laboradors han estat Ignasi Aragay, Laia Balcells, Germà Bel, Laura Borràs, Alfred Bosch, Núria Bosch, Roger Buch, Joan Canadell, Pau Canaleta, Salvador Cardús, Muriel Casals, Andreu Domingo, Carme Forcadell, Josep Maria Ganyet, Salvador Garcia-Ruiz, Àlex Hinojo, Edward Hugh, Oriol Junqueras, M. Carme Junyent, J.C. Major, Pere Mayans Balcells, Josep Maria Muñoz, Mary Ann Newman, Elisenda Paluzie, Vicent Partal, Cristina Perales, Eva Piquer, Enric Pujol, Marta Rovira Martínez, Vicent Sanchís, Xavier Solano, Miquel Strubell, Matthew Tree, Ramon Tremosa, i F. Xavier Vila.
Com podeu veure amb alguns dels noms d'aquesta llista, hi ha diversos autors que parlem de llengua. En concret, he fet l'article El català a l'educació (1978-2012), per tal d'explicar el que ha passat lingüísticament a la nostra escola en els anys darrers. Tot seguit, trobareu la versió catalana del text...
Fa just uns dies, s'ha publicat l'Informe sobre la situació de la llengua catalana (2011), elaborat per la Xarxa Cruscat, que depèn de l'Institut d'Estudis Catalans, el qual, certament, ha tingut bon ressò mediàtic. L'informe ens situa en l'estat de la llengua en àmbits com els mitjans de comunicació, les indústries culturals, les institucions públiques, el món de la justícia... i ens dóna informació sobre el context demogràfic, la unitat de la llengua, la relació entre els Països Catalans...
En concret, i aquest és el tercer any consecutiva que ho fem, la part d'ensenyament ha estat feta per Maria Areny (CIEMEN), Teresa Tort (secretària de la Comissió Interterritorial de l'Ensenyament de la Llengua) i jo mateix... I, certament, com podreu llegir en la informe, ens fa l'efecte que, després de dècades de creixement de la presència de la nostra llengua als sistemes educatius d'arreu (en alguns llocs més ràpidament, en d'altres, menys o molt menys, però sempre creixent). El 2011 va significar un punt inflexió negatiu, que, malauradament, s'ha confirmat el 2012 tant a la Franja, com a les Illes, com al País Valencià i, fins i tot, al Principat de Catalunya, amb sentències que intenten minar el nostre model lingüístic educatiu.
En el cos de l'apunt, podeu llegir una síntesi del que hem escrit sobre la situació de la llengua a l'ensenyament a tots els Països Catalans.
El dia 21 de setembre de 1996 el Grup d'Historiadors Jaume Compte organitzà una jornada de debat sobre nacionalisme català a la sala d'actes de l'edifici de promocions culturals del Maresme de la ciutat de Mataró.
D’aquell acte, en primer lloc, hem de destacar l'altíssima qualitat dels ponents, que representaven tots els territoris dels Països Catalans i que aportaren una valuosa visió de conjunt de la situació de la nostra comunitat lingüística (que en el cas català vol dir també la nostra comunitat nacional). Noms com els de Joaquim Monclús -un dels principals activistes culturals de la Franja de Ponent-, Alà Baylac-Ferrer -un jove (aleshores!) professor de Catalunya Nord impulsor de la Federació per la Defensa de la Llengua i de la Cultura Catalanes-, Sebastià Serra -professor de la Universitat de les Illes i regidor del Partit Socialista de Mallorca a l'ajuntament de Ciutat de Mallorca- i Jaume Pérez Montaner -professor de la Universitat de València i membre del Bloc de Progrés Jaume I- eren, sens dubte, una garantia indiscutible que les sessions tindrien un gran nivell. I, en segon lloc, destacar, també, el marc immillorable en què es realitzà, que, com a bons mediterranis, ja no existeix...
En el cos d'aquest apunt trobareu la introducció que vaig preparar per a aquella Jornada i, com a documents adjunts, els textos dels ponent del País Valencià i de la Catalunya Nord, i l'epíleg que redacta el Grup d'Historiadors Jaume Compte.
Sense entrar en el debat de si té sentit o no continuar fent partits de costellada mentre que no siguem independents (suposo que ja fa massa anys que hi vaig i encara som allà mateix), el partit d'ahir em va deixar dues imatges sociolingüístiques:
En anar des de l'estació dels trens de la Generalitat (Cornellà) fins a l'estadi de futbol, ple de furgonetes dels mossos d'esquada. La imatge visual: caps pelats (els dels mossos i no pas per motius d'alopècia -suposo), gorres de gairell, material antiavalots... (quina policia tan diferent voldria per al meu país!). La imatge sonora: els grupets de policies que jo vaig sentir tots es parlaven en castellà entre ells...
I una altra imatge sonora: la xiulada a Joahna Cruyff. Després de 40 anys vivint més o menys d'una forma continuada entre nosaltres, no es va molestar a dir ni "bona nit!" en català. Tot el discurset en el seu macarrònic espanyol.
Ja hem comentat en altres ocasions que un dels indicadors de la salut sociolingüística d'una llengua era la importància que se li donava la fet d'escriure-la o de parlar-la amb correcció. Segurament, personatges com l'actual presidenta del Parlament de Catalunya (la senyoraNúria de Gispert i Català), amb un nivell de llengua tan baix (i això que ha millorat molt en els anys darrers) no podria ser de cap de les maneres la segona autoritat d'un país (si aquest país fos Espanya, França, Anglaterra o Itàlia). Recordem que de Gispert és de Sarrià (encara que pronunciï [o] les O àtones, no pronunciï bé les laterals palatals...) i, pel que sembla, el català no ha estat la seva primera llengua, ni de bon tros...
El cas que volíem comentar, però, el vam poder veure fa ahir a Cabrera de Mar, en el carrer dedicat a l'escriptor en llengua catalana Ramon Pla, establert durant molts anys en aquesta població maresmenca.
De les tres paraules de la placa, dues de mal escrites: Ramon amb accent a la castellana i Pla, on s'ha accentuat un monosí·lab que no necessita diacrític i, a més, també a la castellana. Per fecilitar els regidors de via pública i de cultura!
Informació sobre aquesta comarca de parla catalana que les circumstàncies històriques han convertit en un estat independent, i on el català és l'única llengua oficial
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Bloc sobre la ciutat catalana de Sardenya, fet des de Catalunya i des de l'Alguer amb la intenció fer conèixer les particularitats de la llengua i la cultura alguereses
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
La Càtedra de Multilingüisme Linguamón–UOC és fruit de l’acord subscrit entre la Casa de les Llengües i la Universitat Oberta de Catalunya el mes de novembre de 2006, amb la finalitat de cooperar en la promoció d’un concepte alhora sostenible, equitatiu i funcional de la diversitat lingüística.
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Promoció exterior de la llengua i la cultura catalanes pormogut pels governs de Catalunya i Balears. L’IRL forma part de la Fundació Ramon Llull, fundació constituïda pel govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord), el municipi de l'Alguer i la Xarxa de ciutats valencianes, que té la seu a Andorra
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Entitat constituïda la tardor de 2004 que pretén agrupar els valencians i valencianes residents al Principat de Catalunya i a tots aquells i aquelles que no sent valencians vulguen contribuir a la recuperació cultural i nacional del País Valencià. Entre els seus objectius hi ha el d'enfortir els lligams entre el País Valencià i el Principat de Catalunya tant a nivell cultural com social, polític i econòmic. Els diversos territoris dels Països Catalans han de tendir a articular-se en els diversos nivells, i la nostra entitat pretén fomentar aquesta articulació des de la base.
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Organització espanyola que treballa per la conservació de la diversidat cultural mitjançant el suport a processos polítics, culturals, socials i econòmics propis dels pobles indígenes i les comunitats locals, i el reconeixement, exercici i aplicació efectiva dels seus drets.
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Organització de la societat civil danesa que treballa a Amèrica i a Àfrica. A Bolívia, Equador i Perú treballa per donar suport a l'enfortiment dels moviments i de les organitzacions indígenes que estan treballant pel reconeixement i l'acompliment dels Drets Col·lectius Indígenes, per l'autogestio, pel territori i per l'educació.
Aquesta organització danesa impulsa el respecte als drets humans dels pobles indígenes, el seu dret a l'autodeterminació, desenvolupament i integritat cultural així com al control dels seus territoris i recursos. Publica interessantíssims informes sobre la situació dels pobles indígenes del món, que es poden baixar en format PDF.
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
Article a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Reproducció en àudio. Se celebrà a la Langile Ikastola d'Hernani, on s'explica a joves estudiants universitaris bascos (tots euskalduns!) i a alguns professors el tractament de les llengües al nostre sistema educatiu no universitari.
Reflexions a propòsit del que significa actualment parlar d'immersió lingüística. També hi trobareu la versió en castellà http://www.uoc.edu/portal/castellano/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html i en anglès http://www.uoc.edu/portal/english/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Presentació d'aquesta jornada organitzada pel Departament d'Educació i per Linguamín-Casa de les Llengües a la Biblioteca Ignasi Iglésias de Can Fabra (Barcelona, 6 de juny de 2009)
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Presentació digital exposada a la Jornada sobre l’Any Europeu del Diàleg Intercultural celebrada a Barcelona el 20 de novembre de 2008 (http://www.eapc.es/documents/2008/10867d.htm).
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
