Correu Blocs | VilaWeb.cat
pmayans | Principat de Catalunya | diumenge, 20 d'abril de 2014 | 17:29h
En el cos d'aquest apunt farem un repàs a les dades oficials de l'ús de la llengua catalana a les universitats e Catalunya. Ara bé, l'existència de cartells com el que il·lustra aquest apunt (cal llegir-lo amb calma), fet pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, fa pensar que a les classes una cosa és la teoria i que una altra és la pràctica (com, de fet, també passa a molts centres educatius, especialment de secundària i de zones on la població castellanoparlant és majoria)...

Fixeu-vos que es demana que es respecti la llengua de les classes... És un cartell per als alumnes o és un cartell per al professorat? Em queda el dubte...

pmayans | Principat de Catalunya | divendres, 4 d'abril de 2014 | 07:03h

Avui comença a Vic el IV Simposi Internacional sobre l’Ensenyament del Català. Les edicions anteriors d’aquest Simposi (es fa cada 10 anys) varen servir per fer un balanç de la situació de l’ensenyament en i del català: des dels inicis de la immersió i de l’ensenyament en català, en el primer simposi, fins al començament de la nova immigració i l’esclat de les tecnologies de l’aprenentatge i la comunicació, en el darrer...

En aquest, aprofitarem per fer un balanç del que han estat el Pla d’actualització de la metodologia del programa d’immersió i la política d’acollida de l’alumnat d’incorporació tarda de procedència estrangera.

Pel que fa al primer dels temes, la nostra participació arrencarà de les preguntes següents...

pmayans | Alguer, l' | dissabte, 8 de març de 2014 | 17:47h
Us reproduïm en aquest apunt un article en anglès que vàrem publicar el febrer de 2007 a Catalan Language News, una publicació de l'Observatori de la Llengua Catalana (hem actualitzat, però algunes dades).

Com veureu es tracta d'una presentació de la ciutat catalana de l'Alguer, amb tot un seguit d'enllaços que també hem actualitzat.
Fotografia d'Arnau Mayans, estudiant Erasmus a Sàsser i resident a l'Alguer, amb informació en català a l'Alguer (setembre, 2013.
pmayans | Principat de Catalunya | diumenge, 2 de març de 2014 | 08:29h

Llegiu aquest fragment d'un article aparegut al diari  La Razón el 17 de febrer proppassat: "En palabras de Araceli Oñate, directora general del Instituto de Innovación Educativa y Desarrollo Directivo y experta en acoso escolar, las razones que explican el alto grado de inasistencia son «múltiples»: el fracaso escolar, el alto grado de repetidores, el nivel socioeconómico, etc. Sin embargo, en Cataluña «cuentan con un problema añadido» que podría estar provocando estas ausencias: la lengua vehicular. «Los niños de familias castellanoparlantes se sienten señalados al no tener ese nivel de competencia lingüística», añade Oñate. En su opinión, los menores «están siendo utilizados como escudos frente a batallas ideológicas», lo que no deja de ser un tipo de «mobbing» escolar. Así, opina que muchos menores se sienten frustrados, porque «lo que primero buscan en el colegio es contar con su grupo de amigos, y después, el rendimiento». Hay que apuntar que sólo en el ya mencionado caso de Turquía se supera el porcentaje del absentismo catalán, «empatado» en ausencias con Italia".

Tot plegat, com sempre, contra Catalunya i el català tot s'hi val, d'aquí el títol de l'apunt, encara que aquest cop les dades que va donar el Ministerio de Educación corresponien, com després es va publicar, a Itàlia. El Ministeri havia donat per a Catalunya i per al País Basc (les dues primeres del rànquing d'absentisme) dades d'altres llocs. Podeu consultar l'article adjunt...

pmayans | Sociolingüística a l'aula | dimecres, 26 de febrer de 2014 | 15:17h
En aquest apunt trobareu una reflexió sobre alguns aspectes sociolingüístics (i també socials en general i emocionals) que s'haurien de tenir en compte a l'hora d'ensenyar segones llengües; en concret, ens centrarem en l'ensenyament i aprenentatge de la lectura.
Cal matisar, però, no donarem idees de com treballar el procés lector en el cas d’alumnes que no tenen el català com a llengua familiar i que s’han incorporat en els primers cursos del nostre ensenyament, ja sigui a educació infantil com a primer cicle de primària, ja que s’entén que la llengua primera de l’escola (segona, tercera o quarta llengua per a molts alumnes) s’ensenya i s’aprèn, en el cas de l’alumnat que no la té com a primera llengua, aplicant les estratègies pròpies d’un programa d’immersió lingüística.

Parlarem, en canvi, de l'aprenentatge del procés lector en llengua catalana en alumnes d'incorporació tardana al sistema educatiu i en l'aprenentatge d'aquest mateix procés en el cas de les llengües considerades estrangeres.


En la imatge: la importància de la lectura en l'aprenentatge de llengües segones, en aquest cas a l'ensenyament superior.


pmayans | Catalunya Nord | dissabte, 22 de febrer de 2014 | 18:25h
Aquest és el nom d'un material que acaben de publicar Georgina Capell, Maria Pau Teixidor i Carla Rosés, tres estudiants de la Universitat de Girona que van fer la seva estada de pràctiques a la Bressola de Sant Galdric i durant la qual van desenvolupar aquestes propostes per treballar la llengua a l'hora del pati. Posteriorment, ha estat editat per la Universitat de Girona i la Universitat de Perpinyà en el marc de projecte transfronterer CulturPro.
Un fitxer amb més d'un centenar de jocs i danses per a treballar la llengua catalana de manera lúdica. Cal dir que les tres autores provenen del món de l'esplai, cosa la qual, segurament, els ha donat l'experiència necessària per buscar totes aquests activitats.  Sens dubte, aquest és un material que pot ser molt útil per a dinamitzar estones de pati i per organitzar activitats en moments de lleure, en l'àmbit escolar o extraescolar.
Tot i que no és a la venda (potser no seria mala idea!), Cesc Franquesa, director pedagògic de la Bressola, ha assegurat que, si alguna escola està interessada a aconseguir-ne un, només cal que es posi en contacte amb la Bressola (correu electrònic: escoles@bressola.cat) o amb la Universitat de Perpinyà.
(...)
pmayans | Principat de Catalunya | dissabte, 22 de febrer de 2014 | 10:17h
En ple debat jurídic i mediàtic sobre la presència del castellà com a llengua vehicular (també) del nostre ensenyament (recordem que vehicular vol dir que s'imparteixen matèries en aquesta llengua a més de l'assignatura de llengua castellana), ha sorprès molta gent afirmacions segons les quals aquesta llengua ja és vehicular en alguns centres de Catalunya, tal com es declarava recentment. Aquestes afirmacions, producte, pensem, d'un intent de salvar el màxim que es pugui de la nostra ordenació lingüística a l'ensenyament, han causat sorpresa a professors d'universitat que formen els futurs mestres d'aquest país, a molts mestres i professors que han defensat en els seus centres projectes lingüístics en què el català era la llengua vehicular i, no cal dir, a aquells qui han donat suport a Somescola.cat, l'entitat que, si em permeteu el terme, ha donat la cara per l'ensenyament en català...
De tota manera, ja fa temps que anem advertint que el català no és ben bé la llengua vehicular de l'ensenyament i que no sempre, quan es fan classes en castellà, és per garantir que, quan s'acabi l'ensenyament obligatori, l'alumne tingui els mateixos coneixements de català i de castellà (si fos així, rai!), com hem pogut veure en casos realment escandalosos.
En aquesta línia, fa uns vuit anys, vaig demanar al professor Pere Ribera i Pinós que fes per a la revista l'Escletxa, de la CAL, un article sobre la situació de l'ensenyament. El torno a reproduir perquè penso que ens pot donar alguna idea sobre quina ha estat la presència real de la nostra llengua en molts centres educatius de Catalunya, especialment a secundària, i que continua sent vigent tot el que s'hi exposa.
pmayans | Principat de Catalunya | divendres, 21 de febrer de 2014 | 17:48h
Potser molta gent no ho sap, però, si d'una assignatura un alumne pot estar-ne exempt a la selectivitat, a les proves d'accés als cicles formatiu, a 2n de batxillerat (i fins fa poc fins i tot a l'ensenyament obligatori) aquesta és la llengua catalana, si es porta poc temps al nostre país (de l'espanyol, en canvi, encara que siguis de l'altra punta del món i acabis d'arribar mai no n'estàs, d'exempt!).

En el text de l'apunt trobareu tota la normativa actual (per cert la llei Wert insisteix un i altre cop sobre el tema de l'exempció de les llengües cooficials!).

Però en aquesta mena de despropòsit que és tot plegat (i que arrenca de les exempcions que els anys 80 es donaven als fills de militars i altres forces diguem-ne armades de l'Estat), és a dir, que es pot demanar l'exempció de la llengua vehicular que, en teoria, seria la llengua en què es rebran les classes..., tenim un exemple que supera qualsevol ficció...

Una alumna procedent del País Valencià (amb DI espanyol encara que de cognoms estrangers) ha demanat a la Generalitat l'exempció (o no) de la prova de llengua catalana a l'accés a grau superior... La noia, que parla en valencià, argumenta, a més, verbalment, que el valencià i el català no són la mateixa llengua, tot i que estem parlant i ens entenem perfectament... Però el més curiós no és aquesta absurditat, sinó que a la instància escriu, en castellà, literalment: "Solicto la extinción del catalán para no realizarla en la prueva de acceso al grado súperior" (sic: vegeu imatge). Potser per fer la prova no cal demanar l'extinció del català, si més no, encara...

pmayans | Països Catalans -general | dimarts, 18 de febrer de 2014 | 05:48h
Els dies 4 i 5 d’abril propers se celebra a Vic el IV Simposi Internacional sobre l’Ensenyament del Català, una trobada de mestres i professors, i d’experts en didàctica de la llengua de l’àmbit universitari que es fa cada 10 anys i que ha esdevingut, en totes les seves edicions, un punt d’inflexió en l’ensenyament de la llengua catalana i en llengua catalana.
pmayans | Situació de la llengua a altres pobles | divendres, 7 de febrer de 2014 | 05:31h
Els processos de substitució lingüística són complicats, extraordinàriament complicats: alguns poden durar segles, estar estancats durant molt del temps, sobretot si la llengua més feble és encara útil per a segons quins aspectes de la vida (el que ha passat a Occitània fins fa unes poques dècades); altres poden ser extraordinàriament ràpids i passar un poble a ser monolingüe en una llengua a ser finalment, en tres generacions, a ser monolingüe en la llengua dels dominadors (a l’Alguer són molt a prop d’aquesta situació). Però, a més, també són molt complicats sociològicament i psicològicament: Qui és realment el botxí? Qui és el que hi col·labora? Per què ho fa? Ho fa en principi a fi de bé? El parlant de la llengua dominant que s’instal·la a la casa del dominat és sempre un ocupant? El progrés, o un suposat progrés, és el denotant de la substitució lingüística? La misèria, l’emigració, com hi influeixen? La repressió sistemàtica a la llarga acaba aconseguint el que es proposa...? Amb la despersonalització lingüística d’un poble s’aconsegueix alguna cosa més que fer-li perdre la llengua? Què hi ha de lluita generacional? Quin és el paper de l'escola? Per què quan s'inicia la despersonalització d'un poble la primera cosa que es fa és la substitució de la toponímia autòctona (pensem en la Franja, en la Catalunya del Nord, en la resta del país durant el Franquisme...)? Per què, també, una de les primeres paraules que es perden són els noms propis de la gent?...

Totes aquestes preguntes, d'una manera o d'una altra, ens apareixen a l’obra Traduccions / Translations de Brian Friel, que, actualment, s’ha està representant a la Biblioteca de Catalunya de la mà de La Perla 29...

pmayans | Principat de Catalunya | dijous, 30 de gener de 2014 | 17:23h
La revista digital i en paper de la comarca del Maresme Capgròs ha publicat la notícia segons la qual el col·legi concertat Maristes Valldemia ha obert una escola de llengua xinesa (suposem que és de mandarí, en concret de pǔtōnghuà). Ens informen que "es tracta d'una iniciativa promoguda en col·laboració amb la comunitat xinesa de la ciutat i que el centre (estem parlant d'un centre o d'habilitar unes aules per fer les classes?) es va inaugurar el dissabte, dia 18 de gener. A l'acte hi van assistir personalitats com la Cònsol General Adjunta de Xina, Jianhong Ou".

Es destaca finalment que "l'objectiu de l'escola és que els nens i nenes xinesos, els quals ja saben parlar el xinès, aprenguin a escriure’l i a llegir-lo. Aquesta activitat, inicialment, es durà a terme els dissabtes, tant al matí com a la tarda. Ara bé, no es descarta obrir l’horitzó d’aquest projecte i permetre a d’altres alumnes no xinesos o a adults la possibilitat d’aprendre aquesta llengua en el futur".

L'acabament de l'article és molt en la línia oficial xinesa, la de considerar-se una potència i la de mostrar-nos com són: "Aquesta iniciativa vol afavorir l’aprenentatge d’una llengua necessària per a la comunicació en un món globalitzat i, tal i com pensen els diplomàtics del consolat, servirà per acostar la comunitat i cultura xinesa a la catalana".

Tot plegat sembla una bona notícia: una escola concertada que es posa les piles en el tema de les llengües d'origen, l'oportunitat de fomentar la conservació de les llengües dels nostres alumnes nouvinguts, la possibilitat, encara no real, que la gent del país pugui aprendre una llengua -relativament- internacional... Hi ha, però, alguns matisos preocupants, molt preocupants...

pmayans | Principat de Catalunya | divendres, 3 de gener de 2014 | 10:53h
Davant dels grans reptes de país que ens esperen, davant dels atacs de la Llei Wert, davant del confusionisme de propostes pretesament plurilingües (com la que fan veure que ofereixen els Bauzà i Fabra de torn), davant de les pressions socials (potser hauríem de dir davant d'algunes famílies amb unes certes pretensions socials per als seus fills) que voldrien ensenyament pràcticament únicament en anglès per als nostres alumnes (de fet, només per als seus fills), l'escola catalana en llengua i continguts (fent servir aquest magnífic terme que tant d'èxit va tenir durant els anys 80) hauria de saber reaccionar i oferir un projecte lingüístic (plurilingüe) que respongués a les necessitats de la societat catalana del segle XXI, a una societat que, esperem, comenci a caminar sense ingerències de fora en un futur molt i molt proper.

En el cos de l'article, us ofereixo les raons per les quals penso que cal aquest replantejament del rol de les llengües en els nostres centres educatius...

pmayans | Països Catalans -general | dimecres, 1 de gener de 2014 | 20:52h
En aquest primer apunt d'un any que molts voldríem especial, també des del punt de vista sociolingüístic, us volem oferir vuit arguments, des del sistema educatiu, a favor de l'estat propi, independent, que es podrien resumir en una idea central: volem un ensenyament centrat en el país i, a la vegada, obert al món...

Heus aquí aquests vuit arguments primers:

pmayans | Alguer, l' | dilluns, 23 de desembre de 2013 | 19:36h
Amb aquest nom prou explícit, s'ha editat enguany un mapa i una petita guia turística de la ciutat de l'Alguer, que ha comptat amb el suport de l'Assessorat a la Cultura (Ofici de Polítiques Lingüístiques) del Municipi de l'Alguer i de la Representació de la Generalitat de Catalunya a l'Alguer. En en el marc del projecte "Botigueta”, una xarxa comercial que vol potenciar l’ús del català en els establiments de la ciutat,  s'ha publicat un mapa dels carrers de la ciutat on s’indica on es pot parlar la nostra llengua en l’activitat comercial. Hi podem trobar agroturismes, botigues d'aliments, botigues de regals, hotels, restaurants, llibreries, establiments de lloguer de vehicles i de bicicletes, perruqueries...
Cal felicitar-nos per la iniciativa que posa en valor l'ús de la llengua catalana a l'Alguer, però que ens pot fer reflexionar sobre una idea que, malauradament, plana sobre un part del nostre domini lingüístic, la que cada cop som, especialment en alguns llocs del país, una xarxa de parlants, més que una societat que parla la llengua...
pmayans | Països Catalans -general | dimarts, 17 de desembre de 2013 | 05:38h
En aquests mesos darrers, s'han multiplicat els atacs que està patint la llengua catalana en tots aquells territoris on es parla i que depenen de l'Estat espanyol: a les Illes, al País Valencià, a la Franja, a la Comunitat Autònoma de Catalunya... Fa la impressió que el procés sobiranista obert a la CAC ha fet esperonar, de retruc, la pressió contra els catalanoparlants de la resta dels Països Catalans; no fos cas que aixequessin el cap i descobrissin que només tenen futur si aquest futur és compartit amb Catalunya.

I, malgrat el que es pugui dir des de, fins i tot, Catalunya, la llengua és l'element més evident que ajuda a autoidentificar-nos com a grup, com a poble, com a nació (si més no, en el cas dels Països Catalans és així). Per això van per la llengua, perquè si acaben amb ella a la Franja o a una part important del País Valencià, a les Illes... saben que, també de retruc, acaben amb un possible esperit de llibertat, de creure's que es pot ser alguna cosa diferent a la de ser espanyol.

I en això, a Espanya, les diverses ideologies polítiques es donen la mà. Només cal recordar aquestes paraules de Miguel de Unamuno, citades en un article d'Els Marges per Josep Murgades (núm. 96, hivern de 2012, p. 90): “Creo que el catalán irá a fundirse en el castellano como fueron el leonés y el aragonés y están yendo el gallego y el valenciano” (1906); “No oculto que mi deseo –y el deseo lleva aparejada la esperanza- es que llegue un día en que no se hable en la Península española o ibérica –es decir en España- otra lengua que la española o castellana, con los matices que cada región le de. Y que a esa lengua española única irán, para enriquecerla o flexibilizarla, elementos íntimos del catalán y del portugués, como en el castellano literario de hoy se han sumado elementos leoneses, aragoneses, andaluces...” (1914); “al fin y al cabo se unificará el lenguaje en toda España y (...) no se debe dar validez oficial a otro que no sea el idioma oficial a otro que no sea el idioma nacional castellano. Los demás que se defiendan como puedan, pero sin protección oficial alguna del Estado.” (1916)"

Els espanyols, de totes les ideologies -i amb rares, raríssimes, excepcions- com sempre, ho tenen clar...  

  
pmayans | Països Catalans -general | diumenge, 8 de desembre de 2013 | 13:19h
lAquest és el títol, encara provisional, d'un mapa que estem elaborant des del CIEMEN dels territoris de llengua catalana, dels Països Catalans actuals, però també dels territoris on el català s'havia parlat, com a mínim, tres generacions...
Per això, a més, de l'habitual mapa dels territoris actualment catalanoparlants, també hi podrem veure l'avanç (i retrocés) territorial de català a la península Ibèrica (fronteres nord-occidentals i fronteres del sud), els territoris on s'havia parlat: Múrcia, part del migjorn valencià, la població actualment nanxega de Cabdet i, aquesta potser és la novetat més important, l'Algèria de parla catalana, la Grècia també catalana, la Florida americana repoblada per menorquins, la Sardenya de parla catalana més enllà de l'Alguer i, finalment, diversos nuclis de població catalanoparlant a Andalusia (inclòs Gibraltar) on el català s'ha mantingut durant força temps.
(...)
En la imatge primer mapa rigorós dels territoris de parla catalana (1906). Dibuixat Antoni Griera sota la direcció de Mn. Joan Aguiló (ambdós manacorins). En les notes del mapa ja s'adverteix que les Illes Balears són dibuixades no segons la situació real sinó molt més a prop del continent perquè "així la tela no ha haguda d'esser tan grossa". El podeu trobar a la reedició facsímil del llibre Primer Congrés Internacional de Llengua Catalana, any 1906 que publicà l'Editorial Vicens-Vives el 1985 (pàg. 643).
pmayans | Principat de Catalunya | divendres, 6 de desembre de 2013 | 17:25h
Aquest és el títol del Simposi organitzat pel Centre d'Història Contemporània de Catalunya del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, els dies 12, 13 i 14 de desembre. Hi participaran ponents tan destacats com Jaume Sobrequés, Josep Fontana, Josep M. Solé i Sabaté, Joaquim Nadal, Jordi Maluquer de Motes, Agustí Alcoberro, Salvador Cardús, per només citar-ne uns quants... En temes estrictament lingüístics, voldria citar que hi ha tot un bloc dedicat a la repressió lingüística i cultural, en el qual voldria destacar la intervenció d'August Rafanell "Destruir la llengua, destruir la nació: la repressió lingüística".
Ve't aquí, però, que el Simposi ha molestat els de sempre, els qui avui es manifestaven pels carrers de Barcelona defensant una Constitució que, per negar-nos, ens nega fins i tot el nom de la llengua, imposant, alhora, una altra llengua. Molesta als qui només voldrien una història, la dels vencedors, la història dels qui ho tenen tot (estat, exèrcit, poder judicial, poder econòmic...). Molesta als qui volen que la llengua de l'Estat sigui omnipresent i que l'altra, la nostra, sigui només reduïda a l'àmbit testimonial...

Entre les opinions que hem sentit contra aquest Simposi voldrien destacar i comentar-ne una, pel seu interessant component sociolingüístic, obra de Laura Freixas, una escriptora barcelonina que no s'està de dir en la seva autobigrafia que "ruego, al presentarme, no calificarme de “escritora catalana”, pues induce a confusión". Cal dir que, en aquest aspecte, estic totalment d'acord amb ella...

pmayans | Països Catalans -general | dissabte, 16 de novembre de 2013 | 09:26h
Aquesta setmana s'ha presentat l’Informe sobre la situació de la llengua catalana (2012), elaborat per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC. Com ja fa diversos anys, he tingut l'oportunitat de fer-ne, conjuntament amb les amigues i companyes Maria Areny i Teresa Tort, el capítol corresponent a la situació de la llengua a l'ensenyament.

La lectura de la informe, així com la dels informes dels anys anteriors, ens alerta que, per primera vegada en tres dècades (i no és cap exageració), el català comença a recular en l'àmbit de l'ensenyament en el conjunt de la nostra comunitat lingüística. Fins al moment, el català havia anat avançant, en alguns llocs molt, en altres poc, en altres molt tímidament, però avançant al cap i a la fi... 

Hem volgut fer, com no podia ser d'una altra manera, una mirada objectiva, realista, amb dades, i les conclusions aquí les teniu... 


  
pmayans | Principat de Catalunya | dijous, 14 de novembre de 2013 | 04:51h
El dia 4 de novembre proppassat, La Vanguardia va publicar un article sobre els xinesos del barri barceloní de Fort Pienc que és tota una lliçó de sociolingüística o, més aviat, tota un lliçó de desinformació sociolingüística.

D'entrada, se'ns explica que la majoria dels xinesos de Barcelona provenen de la zona de Qingtian, però no ens diuen que pertany a la província de Zhejiang, on no es parla xinès mandarí, sinó on es parla una altra llengua xinesa anomenada wu: la llengua de bona part de la immigració xinesa a casa nostra. Hagués estat interessant mencionar-ho per veure el paral·lelisme (relatiu) que hi ha entre el català i el castellà, i el xinès mandarí i el xinès wu (que parlen "només" unes quantes desenes de milions de persones...).

La perla de l'article, però, no és aquesta manca d'informació del periodista, sinó alguns comentaris sobre l'aprenentatge del català i del castellà..., i del xinès! 
pmayans | Principat de Catalunya | dimarts, 5 de novembre de 2013 | 05:26h
Acabo de llegir la notícia de Vilaweb, segons la qual "el Liceu Francès de Barcelona discrimina el català invocant la constitució espanyola", arran de la petició d'una mare que volia que les comunicacions del centre a la família fossin també en català (a més d'espanyol i de francès, que són les llengües que actualment usa el centre).

A part dels consideracions que trobareu en el text d'aquest apunt, d'entrada voldria agrair-li a la mare la valentia per denunciar públicament aquest cas -un fet no sempre fàcil quan hi tens un fill estudiant-hi-, però també voldria recordar-li diverses qüestions. És lògic triar una escola d'una sistema educatiu estranger vivint a Catalunya? És lògic  triar un sistema educatiu -el francès- que és l'exemple més clar del que vol dir l'homogeneïtzació i  l'extermini de llengües -en aquest cas, inclòs el català, de la Catalunya del Nord? És lògic que u nen no convisqui amb la realitat social que l'envolta (cosa la qual també passa a bona part dels centres privats del país)? És lògic que la diversitat només sigui patrimoni de l'escola pública? És lògic escollir una escola on el català és només una assignatura que té la meitat d'hores lectives que l'espanyol i que només garanteix un coneixement òptim del català per a aquells qui ja porten la llengua de la família -què voleu que es faci amb dues hores a la setmana? I, finalment, no va entrar a la web de centre per veure quina era la gestió de les llengües que s'hi feia?

Si tot això és lògic, segurament també ho és el que fa el Liceu Francès, segons la seva òpitica, que queda reflectit en els comentaris del seu cap d'estudis, el qual, pràcticament, ens tracta de no ser res.

Que lluny que queda l'època en què l'escola francesa de Barcelona era un oasi dins de l'escola franquista... Ara, per sort, tenim, suposo, i de moment, escola catalana...

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

  • Informació sobre la ciutat catalana de Sardenya, actualment a l'Estat italià
  • Informació sobre aquesta comarca de parla catalana que les circumstàncies històriques han convertit en un estat independent, i on el català és l'única llengua oficial
  • Informació sobre aquesta subcomarca de parla catalana que es troba a Múrcia, dins dels muncipis de Jumella, Favanella i Iecla
  • Informació sobre la part de Catalunya que actualment és a l'Estat francès
  • Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
  • Informació sobre Mallorca i Menorca (les Balears) i sobre Eivissa i Formentera (les Pitiüses)
  • Informacions que afecten el conjunt de la comunitat lingüística catalana
  • Informació sobre les comarques catalanoparlants que actualment formen part de l'anomenada "comunitat valenciana"
  • Informació sobre la part de Catalunya que actualment es troba sota el govern de la Generalitat de Catalunya
  • Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
  • Materials didàctics per treballar la reflexió sociolingüística amb l'alumnat de l'ensenyament no universitari

Visites al bloc

Visites a la portada
  • Avui: 15 visites
  • Aquesta setmana: 566 visites
  • Aquest mes: 2444 visites
  • Des de l'inici: 226626 visites
Visites a les entrades
  • Avui: 32 visites
  • Aquesta setmana: 530 visites
  • Aquest mes: 4051 visites
  • Des de l'inici: 426248 visites

Últims 40 canvis

Arxiu

« Abril 2014 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
282930    
RSS 2.0 RSS Comentaris