Quan parlem de l’ensenyament de la llengua al sistema educatiu no universitari de Catalunya, hem de tenir present tot un seguit d’elements que, si no es tenen en consideració, difícilment ens permetran formar lingüísticament les noves generacions de ciutadans d’aquest país:
Qualsevol plantejament d’ensenyament de la llengua catalana s’ha de basar en un concepció plurilingüe de l’ensenyament, on cal, necessàriament, fer una gestió integrada de totes les llengües presents en el currículum escolar.
La composició sociolingüística del nostre alumnat fa que, en molts contextos, el català no sigui la primera llengua de la majoria de l’alumnat i que, per tant, s’hagin de fer servir estratègies d’ensenyament i d’aprenentatge de segones llengües i de gestió integrada de llengua i contingut (la immersió lingüística n’és una variant).
La incorporació continuada i en qualsevol moment d’alumnat procedent de la nova immigració també ens ha fet replantejar no únicament com ensenyem la llengua, sinó com hem de tenir en compte les diverses competències lingüístiques de l’alumnat que tenim a l’aula.
Tot el professorat, independentment de la matèria que imparteixi, està implicat activament en aquest procés d’ensenyament i d’aprenentatge de la llengua, perquè la llengua és a la base de tots els aprenentatges.
I, finalment, una formació lingüística implica també formar ciutadans que sàpiguen viure en contextos plurilingües i interculturals.
El proper dissabte 5 de maig de 2012, la ciutat de Mataró acollirà l’onzena edició dels Premis Joan Coromines que anualment convoca la Coordinadora d'Associacions per Llengua Catalana (CAL).
Aquest acte serveix per reconèixer i homenatjar persones i entitats que s'han significat i es signifiquen per la defensa i promoció de la llengua i cultura catalanes. Només cal recordar que durant aquesta dècada de Premis Joan Coromines han estat guardonades figures com les de Joan Solà, Isidor Cònsol, Vicent Partal, Antoni Canu ,Salvador Cardús, Jordi Pere Cerdà..., mitjans de comunicació com el Diari Ara, Ràdio Arrels de Perpinyà, Club Súper3, Cavall Fort..., entitats com el Centre de Recursos Pedagògics de l'Alguer, Llibreria Ona, Plataforma pel Dret a Decidir..., empreses com Mortiz, Arriska Films, Bon Preu...
Enguany, els guardonats són:
- Isona Passola, en reconeixement de la seva tasca, com a guionista i productora, pel foment d'un cinema català i en català de qualitat.
- Col·lectiu XECNA (Xarxa d'Establiments amb Consciència Nacional), en reconeixement de la seva trajectòria empresarial.
- Òmnium Cultural de Mataró, en reconeixement de la seva tasca de promoció de la llengua al Maresme al llarg de quaranta anys.
- Llibreria Catalana de Perpinyà, en reconeixement de la voluntat empresarial de promoure la literatura catalana a la Catalunya Nord.
- Miquel Calçada, en reconeixement de la seva trajectòria professional als mitjans de comunicació a favor de la normalització de la cultura catalana.
- Josep de Calassanç Serra, en reconeixement de la seva lluita i compromís envers el país (homenatge pòstum).
L'acte serà conduït per Espartac Peran (periodista) i comptarà amb un breu parlament de Miquel Àngel Essomba (director del Centre UNESCO de Catalunya).
En acabar l'acte, s'oferirà un sopar i es clourà amb l'actuació del grup de folk de Mataró La Coixinera.
Autocar Premis Joan Coromines
Sortida a les 18.45h
Plaça de l’ajuntament d’Esplugues de Llobregat
a les 19.00h Plaça de Sants i a les 19.15h Plaça Universitat de Barcelona
Tornada de Mataró sobre les 24.00h
Preu del trajecte amb autocar: 7 euros
Preu de l'entrada dels Premis Joan Coromines: 13 euros
Algunes raons per les quals el dia de Sant Jordi cal posar un llaç per la llengua:
Per defensar el català com a llengua vehicular de l'ensenyament no universitari a Catalunya.
Per fer reflexionar tots aquells qui porten els seus fills a escoles del nostre país on l'ensenyament es fa majoritàriament en altres llengües.
Perquè cal millorar l'aprenentatge de les llengües estrangeres sense que el català deixi de ser la llengua vehicular del nostre sistema educatiu.
Perquè la immersió és la millor metodologia per garantir l'aprenentatge de la llengua catalana per part de la població escolar que no la té com a llengua familiar i que, per tant, és l'única mètode per garantir la igualtat d'oporunitats per atota la població.
Per defensar que el català ha de ser la primera llengua de l'administració a Catalunya.
Per la defensa dels mitjans de comunicació públics en català com a única manera de contrarestar la pressió mediàtica espanyol i per crear referents de país.
Perquè el català ha de ser la llengua d'acollida i de cohesió social en aquest país.
Perquè la justícia repecti la llengua catalana.
Perquè sigui la llengua primera de les nostres universitats.
Perquè sigui la llengua principal de l'etiquetatge a casa nostra.
Per la reinvidicació de la toponímia en català arreu dels Països Catalans.
Per la defensa de les línies d'ensenyament en valencià.
Per la defensa de l'ensenyament en català a les Illes Balears.
Per la defensa del nom de català a les variants del català que es parlen a la Franja (el nom de català vol ser eliminat de qualsevol referència jurídica aragonesa per part del PP).
Perquè pugui continuar havent-hi ajuts econòmics a les escoles catalanes (i a l'ensenyament del català en general) de Catalunya Nord i de l'Alguer.
Perquè el català ha de ser un requisit per treballar a totes les administracions a les terres catalanes (cosa la qual vol eliminar, per exemple, el PP a les Balears).
Perquè el català es mereix una presència oficial a Europa.
(...)
Perquè volem tenir per al català als Països Catalans el mateix que l'espanyol té a Madrid, el francès a París o l'italià a Roma!
D’entrada, es pot dir que la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 8 de març proppassat sobre la possible presència del castellà com a llengua vehicular del nostre sistema educatiu ha estat favorable a la política lingüística de la Generalitat en l'àmbit de l'ensenyament no universitari, ja que només s’hauran d’atendre els casos dels fills dels demandants (de fet, s’haurien d’atendre, perquè en alguns casos aquests alumnes ja no són ni a l’ensenyament ni primari ni secundari...) i no afecten el conjunt del sistema educatiu, com pretenien els demandants i les associacions i partits que tenen al darrere. El TSJC remarca a la sentència que “un pronunciamiento general sobre el uso del castellano como lengua vehicular en el sistema educativo de toda Cataluña (...) excede en mucho de lo que es la función propia” (del TSJC). I, d’alguna manera, passa el testimoni al Tribunal Suprem (espanyol) quan diu literalment “tan solo el propio Tribunal Supremo hubiera podido en su momento, vía aclaración de sentencia, haberprecisado el contenido de aquella frase; y aún podrá hacerlo al conocer, en su caso, de los pronunciamientos que en esta pieza de ejecución se formulen”. La pilota és, un altre cop, als tribunals espanyols (de Madrid) i sembla que ja han començat a moure peça...
En el conjunt del nostre país, la situació de la llengua als sistemes educatius viu moments de canvi. En els trenta anys darrers, és innegable que l’arribada d’un règim polític democràtic (amb tots els matisos que vulgueu, producte de les rèmores del passat i de les incomprensions del present) a l’Estat espanyol i l’aparició de les comunitats autònomes han significat una progressiva presència de la llengua catalana, com a llengua curricular i com a llengua vehicular de continguts, en els sistemes educatius de, si més no, les tres grans regions de parla catalana (Principat de Catalunya, Illes Balears i Pititüses, i País Valencià). En els altres territoris, en molts casos com a producte mimètic del que s’estava produint al Principat de Catalunya, la situació de la llengua també ha millorat considerablement (tot i que, per exemple, en situacions com la de l’Alguer podríem afirmar que és relativament fàcil avançar del res a poc). Ara bé, si fins ara la sensació és que s’anava avançant, en alguns territoris molt més lentament que en d’altres, per primera vegada en, possiblement, aquestes tres dècades, hem de dir que, en el millor dels casos, no es recula.
Fotografia: entrada de la classe de "La Costura", la línia educativa en català de l'Alguer.
Tot, absolutament tot, el que iguala Catalunya a Espanya és constantment criticat, calumniat, ridiculitzat (per una part important dels mitjans de comunicació espanyols), quan no és perseguit per la Justícia espanyola i pels organismes que representen l'Estat. Només cal recordar la constant pressió judicial a la consideració del català com a primera llengua d'alguns àmbits, el tema de les representacions de la Generalitat a l'exterior, l'ús de la llengua al senat i parlament espanyols, en els topònims de poblacions que no són del Principat de Catalunya en les autopistes que dependen de l'Estat...
Un altre exemple el tenim justament en el tema de les banderes i, segurament, no és casualitat, en els usos lingüístics del "Jefe de gabinete de la delegada del Gobierno en Catalunya"...
Ho podrem veure en unes cartes al director publicades al diari La Vanguardia i publicades el 14 de març proppassat...
Arxius:Cartes al director- Pregunta d'un particular i resposta del "Jefe de gabinete de la delegada del Gobierno en Catalunya"
La polèmica que ha provocat i que està provocant l’article que el periodista Eduard Voltas (autor del llibre, ja també polèmic, La guerra de la llengua, publicat el 1996 i, per cert, secretari general de Cultura per ERC a l’última legislatura) va publicar al diari Ara diumenge passat (i que ha provocat comentaris desiguals de personatges com Joaquim Arenas, Sebastià Alzamora o Toni Soler) no em deixa de sorprendre, perquè la trobo gratuïta, fora de lloc, generadora de polèmiques estèrils que encara confonen més una població, la catalanoparlant, la castellanoparlant i la parlant d’una de les més de 200 llengües presents a Catalunya, que constantment va rebent inputs contra la llengua catalana, segons els quals a Catalunya hi ha unes suposades agressions contra la llengua castellana (altrament dita espanyola). De fet, és –l’únic– discurs de Ciudadans/Ciudadanos i és una part molt central del discurs del PP a Catalunya i fora de Catalunya), com es pot veure constantment en els mitjans de comunicació espanyol(iste)s.
En el marc de la Pla d'Actualització del Programa d'Immersió Lingüística (2007-2014), que està duent a terme el Departament d'Ensenyament, l'Associació e-kre@, amb el suport d'aquest mateix Departament, acaba de publicar el cinquè lliurament (i, segurament, darrer) de la sèrie Contes portats pel vent, que són una material didàctic que ens permet acostar-nos a les llengües de la nova immigració amb una presència numèrica més important al nostre territori.
I, justament, aquest CD es dedica a contes en romanès, rus, ucraïnès, bielorús, búlgar i polonès. En el cos d'aquest apunt trobareu informació sobre aquestes llengües i sobre la presència de parlants d'aquestes llengües en el sistema educatiu a Catalunya.
Tot sembla indicar que la votació i la resolució dels recursos de reposició que va interposar la Generalitat de Catalunya contra les Interlocutòries del TSJC del dia 28 de juliol de 2011, es farà al començament de març.
Aquelles Interlocutòries acordaven establir un termini màxim de 2 mesos per tal que la consellera d'ensenyament adoptés les mesures que fossin necessàries per adaptar el sistema d'enseyament a la novasituació creada per la declaració de la Sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional que "considerà també el castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya, juntament amb el català."
Com recordareu, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va suspendre d'ofici el mes de setembre el termini de dos mesos que es va donar a la conselleria d'Ensenyament per complir la sentència del Tribunal Suprem sobre la immersió lingüística fins que es resolgués el recurs interposat per la Generalitat. Així, l'efectivitat de la interlocutòria dictada el 28 de juliol pel TSJC, en què establia un termini de dos mesos per incloure el castellà com a llengua vehicular en el sistema educatiu català,va quedar sense efecte fins que es resolgués el recurs.
No sé exactament com acabarà tot plegat... I, realment, fa por que es torni a obrir una polèmica on, a cada rentada, perdem un llençol...
Sigui com sigui, en l'arxiu adjunt següent trobareu una proposta de Projecte Lingüístic de Centre per a un centre de secundària: una proposta de gestió de les llengües des del convenciment que només informant podrem desactivar sentències i tots aquells que viuen políticament de les polèmiques lingüístiques...
La proposta que trobareu és pensada per a un centre d'aquest país que té clar en quin país educa i quina és la llengua d'aquest país, sense oblidar una aposta clara pel poliglotisme de tot l'alumnat. No és, per tant, un projecte elitista pensat per a alumnes que estudien a casa nostra en anglès, en francès, en alemany... com a llengua principal d'aprenentatge (aquest és un altre tema, molt més preocupant per al futur de la llengua del que d'entrada sembla...).
Aquesta dissabte 25 de febrer a la tarda, l’Assemblea Nacional Catalana convoca a Mataró la festa per la independència, amb la intenció de fer conèixer aquesta entitat de nova creació, que es constitueix oficialment el proper 10 de març.
La festa, dirigida a tots els públics, començarà a les 6 de la tarda amb una xocolatada a la plaça de l’Ajuntament. Més tard hi ha previst un cercavila pels carrers del centre de la ciutat, des de la Riera, passant pel carrer Argentona, la Muralla, el carrer Sant Josep i de nou per la Riera fins a la plaça de Santa Anna, lloc on es farà l’acte central de la celebració: els parlaments de presentació de l'Assemblea Nacional Catalana.
Per tancar la festa es farà un flash mob a les 9 del vespre a la mateixa plaça de Santa Anna, on a continuació actuaran 3 grups de la comarca: Escarxofa Roja, El Veïnat i Estrip. L’organització de la festa compta amb la col·laboració d’entitats com la Coordinadora per la Llengua Catalana de Mataró, la Casa de la Música o Òmniun Cultural de Mataró.
El 18 de desembre proppassat va morir a l'Hospital de Montpeller a l'edat de 60 anys (quanta corda li quedava encara!) una de les persones que més ha fet per la llengua i la cultura nord-catalanes en aquests anys darrers.
Malgrat que en Cala era barceloní, fill d'un menorquí, les circumstàncies de la vida, especialment el compromís amb l'alliberament nacional dels Països Catalans, com bé ens recorden el músic Marcel Casellas i el periodista i escriptor ja nord-català Aleix Renyé, el portaren a viure a la part més septentrional del nostre país, a l'anomenada Catalunya del Nord, on va esdevenir un dels catalitzadors de la vida cultural i lingüísitca catalanes.
En aquest apunt només voldria recordar algunes de les iniciatives a favor de la llengua i de la cultura catalanes en què va participar...
Aquest microestudi s’ha fet a partir d'una mostra de 85 alumnes de 2n d’ESO (de fet, tot els alumnes d’aquest curs: 3 aules) d’un institut de titularitat pública d’una ciutat catalana de més de 100.000 habitants. L’institut es troba situat al barri del centre de la població, on, segons dades municipals, i si considerem també que recull alumnes del primer eixample de la població, hi ha un 75,24% de la població nascuda als Països Catalans i un 11,94% de població de nacionalitat estrangera.
En aquest sentit, la nostra mostra ens indica que un 72,94% dels alumnes són nascuts als Països Catalans, mentre que un 22,35% de l’alumnat és de nacionalitat estrangera. Totes les dades confirmen, i aquesta mostra no n’és l’excepció, que la població d’origen estranger es troba sobredimensionada a l’ensenyament públic: segons dades oficials, només el 16,39% de l’alumnat de nacionalitat estrangera fa classes a l’ensenyament de titularitat privada -26.456 dels 161.413 alumnes estrangers-, encara que l’escola privada escolaritzi el 34,82% del total de l’alumnat -430.835 dels 1.237.374 alumnes que té el nostre sistema educatiu. Per tant, l’ensenyament públic té un 83,61% dels alumnes estrangers de Catalunya. Els alumnes estrangers representen el 16,73% de l’alumnat de l’escola pública i només el 6,14% de l’alumnat de l’escola de titularitat privada. En el conjunt del sistema educatiu els alumnes estrangers representen el 13,04% de l’alumnat. En definitiva, estem analitzant una mostra en què la població d’origen estranger és força més alta que la mitjana catalana (9 punts) i, fins i tot, més alta que la mitjana de l’escola pública (6 punts).
En la imatge: llengua amb la qual se senten identificats els alumnes.
Actituds com les que vam poder veure ahir d'alguns representants sindicals dels mossos em fan avergonyir com a funcionari (en aquest cas, docent) i com a ciutadà d'un país que ha rebut i rep constants atacs a la seva llengua. Si la mesura de pressió és fer ús de la llengua castellana és que tots plegats hem perdut el nord... I, certament, els fan perdre tota la raó que puguin tenir i posar (encara més) bona part de la ciutadania en contra del funcionariat (que, en molts fòrums, se'ns ha presentat com a culpables d'una crisi financera que, certament, no hem generat pas nosaltres, i menys a Catalunya).
Potser les mesures haurien de ser altres, com, per exemple, apostar per un model policial que eviti, de totes totes, l'ús de la violència, l'exhibicionisme gratuït de cascos i d'una mena d'armadures modernes com les que vam poder veure, per exemple, l'estiu passat a la Festa Major de Mataró, "Les Santes" o no parlar entre vosaltres en castellà quan esteu vigilant l'estàtua de Rafael de Casanova l'11 de setembre...
I, mireu, la vostra actitud em fa recordar altres èpoques passades, en les quals, potser, alguns se sentiren més còmodes (de fet, no els haguessin demanat ni el nivell B de català, que és el que es demana a la convocatòria de mossos! -recordeu que, quan s'acaba l'ESO s'obté l'equivalent del nivell C!!!!).Si en teniu ganes, llegiu la batalleta següent i entendreu per què, a molts, ens ha molestat, i molt, la vostra actitud...
El curs passat vaig tenir l'oportunitat de fer el postgrau sobre gestió de la diversitat lingüística i cultural de la UOC, que comptava amb la col·laboració de la Càtedra de Multilingüisme UOC-Linguamón i de la Casa de les Llengües-Linguamón, organisme públic que, malauradament, és a punt de desaparèixer enmig d'aquesta mena de desastre econòmic i de manca d'horitzó en els quals estem vivint (espero, sincerament, que no es perdi la feinada que han fet i de la qual encara podeu gaudir a la seva pàgina web).
En tot cas, és evident que tot el que s'ha fet en aquests anys per la diversitat lingüística del nostre país i del món! des de la Casa de les Llengües-Linguamón, i que, d'alguna manera, ha culminat en aquest postgrau -que desitjo que pugui continuar durant molts més cursos-, ha estat una molt bona feina que segur que ha servit perquè molta gent entengui la riquesa que significa la diversitat lingüística i cultural de les nostres societats i, sobretot, que no hi ha llengües ni pitjors ni millors, que no hi ha parlants de segona ni de primera, que no hi ha llengües més riques ni llengües més pobres, que les llengües s'han de preservar, que s'ha de fomentar el plurilingüisme sense oblidar la llengua del país... Gràcies Marta, gràcies Mercè, gràcies Vicent, gràcies a tot l'equip que, des de Linguamón, ha estat fent feina per a la llengua catalana i per a les llengües del món i sort en el futur (em sap greu recordar que moltes de les persones que hi han treballat, i que tenen una formació excepcional, aniran directament a engruixir l'atur d'aquest país!).
En una botiga de llibres saldats i d'andròmines diverses de segona mà de Mataró, oberta durant aquests dies de Nadal i, certament, de dubtosa continuïtat, he trobat alguns volums de la col·lecció de la història en còmic Quetzalcoatl, que va publicar en espanyol Edicions Glénat al final de la dècada dels 90 i fins a la meitat de la dècada passada (se'n van publicar sis volums, ara descatalogats, dels set que originalment formen la col·lecció completa d'aquest còmic francès del dibuixant i guinista Jean-Yves Mitton).
Quetzalcoátl és una paraula nàhuatl, una de les llengües autòctones de l'actual Mèxic, que, abans de l'arribada dels espanyols, en ser la llengua dels asteques, havia esdevingut una autèntica llengua franca de la zona.
El còmic ens narra la història d'un personatge històric, la Malintxe, i de la trobada (de la topada podríem dir) de dos mons: l'hispanocatòlic i l'amerindi... És una història dura, molt ben travada, i sense concessions, com, segurament, ho van ser aquells temps de conquestes, d'exterminis, d'incomprensions..., però el que ens interessa en aquest bloc és el tractament sociolingüístic que hi trobem...
Ho sento, però n'estic fart... I, sobretot, disculpeu-me pel to, però en un moment en què tothom jutja la feina dels treballadors en general i dels funcionaris en particular, permeteu-me que parli de dos polítics que, se suposa, haruien de ser model de saber fer les coses, i més quan són membres de les forces polítiques amb responsabilitats de govern, uns a Catalunya, els altres a l'Estat. Us imagineu una llengua "normal", com és l'espanyol a Madrid, el francès a París o l'italià a Roma, en què els polítics parlessin la seva llengua com parlen molts dels nostres polítics o que, a l'hora d'escriure, fessin els errros de l'escrit que us ensenyem en aquest article? Haurien de plegar per vergonya, perquè tothom els veuria com uns ignorants...
Doncs bé, al país amb una llengua on tot s'hi val, resulta que tenim polítics (la carta és signada per dues forces polítiques de la ciutat de Mataró) capaços de fer un escrit que no arriba a les dues pàgines amb més de 20 errors de tota mena.
Per a més inri, el regidor que signa en nom de l'alcalde, Joaquim Fernández, de CiU, és actualment el president del Consorci per a la Normalització Lingüística del Maresme i el regidor que signa en nom del PP, José Manuel López, és, segons la seva biografia oficial, mestre i copropietari d'un col·legi d'infantil i primària a Sant Boi de Llobregat (sense comentaris!).
El text l'ha fet públic la revista Capgròs de Mataró i es tracta d'un acord de governabilitat, que sembla que no ha reeixit, que van signar aquestes dues forces polítiques i que s'ha mantingut en secret fins ara...
Un títol valent, atrevit, sense embuts... com valent, atrevit i sense embuts és en Jordi, que, com hem vist, en un moment tan complex, econòmicament parlant, com és l'actual s'atreveix a muntar a Argentona, lloc on ara resideix, una editorial de país i sense complexos...
I, justament, el títol no ens ha de portar a enganys: no hi trobareu un llibre simple, amb arguments simples, amb pensaments simples, sinó un llibre raonat, amb argumentacions sòlides, explicades, això sí -i és una de les característiques principals de l'autor, que sap fer fàcil allò que, a voltes, és molt difícil d'explicar-, d'una forma senzilla, entendora...
Massa vegades sentim a dir que el català és l'única llengua vehicular del sistema educatiu a Catalunya. I tothom dóna per fet que és així: els contraris al català perquè els permet reforçar el seu discurs de presentar-se com a possibles "víctimes" (un dels molts exemples que hi ha de com el botxí es pot arribar a presentar com a vícitma i al revés, com les vícitmes són presentades com a botxins quan intenten aixecar el cap!); i molts els que hi estan a favor, perquè és una manera d'enfortir el discurs, a voltes cofoista, de l'anem avançant...
La realitat, però, és molt més complexa, i en aquest apunt, mitjançant autopreguntes, intentem explicar-la un xic...
De petit, quan anava amb els meus pares al mercat de Sant Antoni, agafàvem al barri de Sant Josep de l'Hospitalet el carrilet -ens duia fins a la plaça d'Espanya de Barcelona. Allà baixàvem per l'avinguda de Frederic Mistral fins al carrer Floridablanca, on trobàvem els Jardinets de l'Alguer. Crec que va ser la primera vegada que vaig tenir informació sobre la ciutat catalana de Sardenya. Recordo molt vagament la placa informativa.
Passats els anys, els jardinets no sé si són mereixedors d'aquest nom, malgrat que, sortosament, encara hi ha qui l'utilitza, com és el cas de l'Assemblea del barri de Sant Antoni. Els jardinets fan una sensació d'abandonament evident i la mostra és la placa que jo recordava, que està -de fet, ja no hi és- com podeu veure en la fotografia que acompanya aquest apunt i en la fotografia, de més aprop, que trobareu com a document adjunt.
Gris homenatge barceloní a una ciutat que ha conservat la nostra llengua durant 700 anys. Que coneguem, només hi ha una altra referència a l'Alguer al nomenclàtor barceloní: el carrer de l'Alguer, un carrer curt, curtíssim, ple d'escales, situat al Carmel i sense cap mena d'interès...
En altres apunts d’aquest bloc, ja hem explicat que l’escola d’aquest país no sempre respon a aquell lema de l’època de transició: escola catalana en llengua i continguts. Les nostres universitats no han format en les dècades darreres els mestres que el país necessita: a la immensa majoria de les noves fornades de mestres ningú no els ha explicat què vol dir ensenyar català i en català en contextos en què la llengua familiar de la majoria de l’alumnat no és el català –és a dir, qui els ha explicat què vol dir “immersió lingüística”. En aquesta línia, no cal dir que la formació inicial dels llicenciats en didàctica de la seva assignatura en general i de l’aplicació d’aquesta didàctica en contextos en què l’alumnat té una baixa competència lingüística en català en particular no és que no sigui l’adequada, és senzillament nul·la. La formació continuada, la feta principalment des de l’administració i des de les escoles d’estiu dels moviments de renovació pedagògica, relacionada amb aquesta immersió va ser realment important els anys 80... Després un cert esllanguiment als anys 90, com si tot ja estès fet... no és fins al final de la primera dècada del segle xxi que no es torna a reemprendre el tema, però sense l’impuls institucional que havia tingut vint-i-cinc anys abans...
Però i pel que fa als continguts? Que lluny són les nostres escoles del que es pot veure en altres entorns... Quins referents es donen als nostres alumnes? Per fer-nos una idea de la situació, farem servir un article publicat aquest mes d’octubre a Perspectiva Escolar, una publicació de Rosa Sensat.
Informació sobre aquesta comarca de parla catalana que les circumstàncies històriques han convertit en un estat independent, i on el català és l'única llengua oficial
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Bloc sobre la ciutat catalana de Sardenya, fet des de Catalunya i des de l'Alguer amb la intenció fer conèixer les particularitats de la llengua i la cultura alguereses
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
La Càtedra de Multilingüisme Linguamón–UOC és fruit de l’acord subscrit entre la Casa de les Llengües i la Universitat Oberta de Catalunya el mes de novembre de 2006, amb la finalitat de cooperar en la promoció d’un concepte alhora sostenible, equitatiu i funcional de la diversitat lingüística.
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Promoció exterior de la llengua i la cultura catalanes pormogut pels governs de Catalunya i Balears. L’IRL forma part de la Fundació Ramon Llull, fundació constituïda pel govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord), el municipi de l'Alguer i la Xarxa de ciutats valencianes, que té la seu a Andorra
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Entitat constituïda la tardor de 2004 que pretén agrupar els valencians i valencianes residents al Principat de Catalunya i a tots aquells i aquelles que no sent valencians vulguen contribuir a la recuperació cultural i nacional del País Valencià. Entre els seus objectius hi ha el d'enfortir els lligams entre el País Valencià i el Principat de Catalunya tant a nivell cultural com social, polític i econòmic. Els diversos territoris dels Països Catalans han de tendir a articular-se en els diversos nivells, i la nostra entitat pretén fomentar aquesta articulació des de la base.
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Organització espanyola que treballa per la conservació de la diversidat cultural mitjançant el suport a processos polítics, culturals, socials i econòmics propis dels pobles indígenes i les comunitats locals, i el reconeixement, exercici i aplicació efectiva dels seus drets.
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Organització de la societat civil danesa que treballa a Amèrica i a Àfrica. A Bolívia, Equador i Perú treballa per donar suport a l'enfortiment dels moviments i de les organitzacions indígenes que estan treballant pel reconeixement i l'acompliment dels Drets Col·lectius Indígenes, per l'autogestio, pel territori i per l'educació.
Aquesta organització danesa impulsa el respecte als drets humans dels pobles indígenes, el seu dret a l'autodeterminació, desenvolupament i integritat cultural així com al control dels seus territoris i recursos. Publica interessantíssims informes sobre la situació dels pobles indígenes del món, que es poden baixar en format PDF.
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
Article a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Reproducció en àudio. Se celebrà a la Langile Ikastola d'Hernani, on s'explica a joves estudiants universitaris bascos (tots euskalduns!) i a alguns professors el tractament de les llengües al nostre sistema educatiu no universitari.
Reflexions a propòsit del que significa actualment parlar d'immersió lingüística. També hi trobareu la versió en castellà http://www.uoc.edu/portal/castellano/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html i en anglès http://www.uoc.edu/portal/english/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Presentació d'aquesta jornada organitzada pel Departament d'Educació i per Linguamín-Casa de les Llengües a la Biblioteca Ignasi Iglésias de Can Fabra (Barcelona, 6 de juny de 2009)
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Presentació digital exposada a la Jornada sobre l’Any Europeu del Diàleg Intercultural celebrada a Barcelona el 20 de novembre de 2008 (http://www.eapc.es/documents/2008/10867d.htm).
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
