M’acaba d’arribar informació sobre la IV Seminario sobre el plurilingüismo en España, orrganitzat per la Fundación Ortega – Marañon i per la Fundación Joan Boscà, que es va celebrar el divendres dia 21 al Senat espanyol. Es tracta de la quarta sessió del Seminari sobre el Plurilingüisme a Espanya, en la qual el representant del
Ahir es va celebrar a Fraga (el Baix Cinca) una jornada magnífica sobre llengua i escola, encara que amb una trista conclusió: la situació de la llengua en els territoris on governa el PP (i abans altres partits d’obediència espanyola) la nostra llengua és al límit límit… Tant la intervenció valenciana com les intervencions de
A l’hora d’imposar una llengua, un dels mecanismes que més s’ha fet servir és el de fer creure als parlants de les llengües que es volen minoritzar (o, senzillament, fer desaparèixer) és que la nova llengua que han d’aprendre (i fer seva) és la millor per expressar el progrés, la modernitat, el pensament… És l’èxit del francès
En data 3 de juliol de 2013 es va signar el protocol de coordinació entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament d’Ensenyament, i la Comunitat Autònoma d’Aragó, per al desenvolupament d’accions coordinades en matèria d’educació. El Govern d’Aragó, en data 3 d’octubre de 2013, va publicar l’ordre del “Consejero de Presidencia y
Que Josep Antoni Duran i Lleida no és independentista és un fet que no se li escapa a ningú. Potser el que no sap tanta gent és que fill del poble del Campell, a la comarca de la Llitera, actualment a la província d’Osca, per tant, administrativament aragonès. Òbviament, el senyor Duran és tan catalanoparlant
Em sembla que és evident que és global l’atac contra la llengua als territoris catalans que són a dins de l’Estat espanyol: al País Valencià, a les Illes, a la Franja i a Catalunya, amb sentències, amb propostes de lleis, amb propostes fins i tot de canvi de nom de la llengua… Ens volen acorralar… En el cas de
Llegint el que he llegit en el programa de les Festes del Pilar que ha editat l’Ajuntament de Fraga, i parafrasejant Joan Fuster, el títol d’aquest apunt és el més suau que se m’acut davant la indiferència i menyspreu envers la nostra llengua que mostra l’actual equip de govern (PP) de la capital franjolina. De fet,
És cert que en aquests anys darrers hi ha hagut una certa voluntat política de fer avançar l’ensenyament del català i en català a la Franja, que hi ha hagut persones amb responsabilitats tècniques però també en alguns casos polítiques que han mostrat una sensibilitat per la llengua com, segurament, mai no hi havia hagut
Els resultats electorals a les municipals a la part del nostre país que és dins de l’Estat espanyol i els resultats als parlaments regionals a tres de les quatre comunitats autònomes de l’Estat on hi ha territoris catalanoparlants (Aragó, Comunitat valenciana i Illes Balears) han estat, realment, negatius per al futur de la unitat de la llengua, per al
Ja sabem que, d’uns anys ençà, tothom s’ha apuntat a la interculturalitat, fins i tot aquells que mai no han entès gaire cosa del que significa la diversitat. Fixem-nos en el que hem trobat en aquesta web del Centro Aragonés de Recursos para la Educación Intercultural: una perla referida a la llengua àrab i una altra a
El 21 de desembre proppassat es va aprovar, després d’anys i panys de parlar-ne (només 20!), la famosa Llei de Llengües d’Aragó, que ha despertat passions i que ha fet renàixer, com sempre, la fòbia anticatalana d’una part molt important de la societat aragonesa que, en el fons (o potser no tant en el fons)
A l’any 1998, vaig escriure en el llibre CAT, llengua i societat dels Països Catalans: El 1997, la majoria dels partits representats a les Corts d’Aragó (PSOE, Partit Aragonès Regionalista, Izquierda Unida i Xunta Aragonesista) han instant el Govern autonòmic a presentar durant l’any 1998 un projecte de Llei de Llengües d’Aragó, en què es
Tot i que no és una qüestió estrictament sociolingüística, però tenint present com és d’important l’autoestima col·lectiva en l’ús d’una llengua, avui us comentem la sorpresa catalanista amb la qual s’ha trobat a Nova York el bon amic de Fraga Francesc Ricart… Efectivament, en una visita atzarosa a The Frick Collection de Nova York va poder
Amb aquest títol altament metafòric, però molt representatiu del que representa per a l’autor la seva part de país, Francesc Ricart ens ofereix un recull d’una vintena llarga d’articles sobre la Franja de Ponent. Hi trobareu reflexions i referències que ens poden ajudar a comprendre el, com diu l’autor, poc o molt (depèn de com
La Franja de Ponent és el segon dels territoris on, malgrat haver-hi població autòctona de parla catalana, el català no té reconeixement legal a nivell estatutari (només té una presència relativa a l’ensenyament com a matèria optativa i en algunes retolacions d’alguns ajuntaments més o menys favorables a la llengua). De fet, com ja dèiem