El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Navegant de mars incertes
que cerques bell resguard,
no oblidis que l’oratge
un bon romiatge et portarà

El mar ja no és frontera. Cada cop més, forma part dels espais de plaer i esbarjo d’un ós que no defuig els cims i les muntanyes, però que es retroba amb una Mediterrània que encara guarda els records de l’infant que el visitava a Port de la Vall i les platges del Maresme.

Dissabte, per la Diada, el blau marí es va tenyir del gaudi d’un nou plaer, del trencament d’una nova frontera.

I és que, si encara no fa quinze dies, aprenia a veure les meravelles que viuen sota l’aigua, aquest nou dia, l’ós va descobrir els secrets dels vents que, tot arrissant les aigües, fa que les ones besin les virginals platges de Sant Pere Pescador.

Damunt la fina sorra, hom estén els 10 metres d’estel, n’infla les costelles i el front d’atac i estén els 25 metres de línies que subjecten el manillar a les il·lusions de la quitxalla.

Acabada la feina, hom es calça el neoprè i se subjecta l’arnés que el lligarà a la llibertat del lliscament damunt del mar.

El mateix mar on s’endinsa per aprendre a dominar, amb habilitat i paciència, l’estel que demana carinyo i no la força de braços ben armats.

L’ham funciona, l’esport és brutal. I el sentit de llibertat, que dóna sentir-se Déu dels Aires i la Mar, omple d’adrenalina al novell esportista que retorna al seu passat.

En acabat, la cuina de Can Trona, el gust fa despertar. El peix és deliciós i el jove Empordà que l’acompanya és una cirereta perfecta d’una Diada per recordar.

I que bonic que és l’indret!
I que bestial que és l’esport!
I que bella la parella, amb la que aprenc a volar!

Un esport que, si no el practiques, et deixa immers en la frontera d’un perill que et sembla gegant.

Volant un estel, passo la Diada.
Amb l’aigua al coll, llisco pel mar.
Senyorejant els vents i les aigües, el plaer es fa més gran.

Quina Diada més lluïda!
Volant l’estel sobre fons blau!