Solitària vesprada
Deixa un comentariSurts per la porta i
miro per la finestra.
Les teves passes,
tot allunyant-se,
m’endrecen el menut
món.
Planxant la roba
em trec les arrugues,
i poso la ràdio, per
allunyar-te del meu
cor.
La música em transporta
a temps molt reculats, i
escric quatre ratlles
per a tenir-te al
costat.
Quatre ratlles que et recorden
quatre mots que m’enamoren
quatre paraules que et parlen
d’un home sol i planxat.
Ui! que bonic…….