El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Hi ha vegades en que la descoberta de paisatges i espais màgics es pot fer sense sortir de casa. Amb un polsim de natura en estat pur i unes gotes d’imaginació personal es poden prendre imatges com la que tens aquí al costat. Saps d’on és?

No sé si has acceptat el meu joc i t’has endinsat pels camins de la memòria i les teves experiències a la recerca d’un polsim de màgia personal o simplement t’has decidit per un apàtic “No ho sé”. En qualsevol cas, t’explicaré cap on he anat jo i acabaré per dir-te quin és l’origen d’aquest retrat.

La veritat és que sembla una torreta de guaita d’alt d’un cim proper a un incendi o un volcà. Quan la torno a mirar, però, em recorda la casa del botxí que hi ha a les afores de Cardona. I és que es veu que en els temps en què es va construir aquella casa, el botxí no podia viure dins de les muralles de la vila perquè la seva professió no era ben vista pel comú dels vilatans i només li era permès de viure fora muralles. Si més no, això és el que em van contar quan vaig anar a passar-hi uns dies per tal de documentar-me per una d’aquestes històries interminables que els aprenents de novel·lista comencem, però no sabem acabar mai. Hi vaig anar a passar-hi uns dies per tal de veure de primera mà el Parador Nacional de Cardona -on s’allotjava el protagonista de la meva història mai acabada-, les Mines de Sal -la mística de les quals encenien el cervell del protagonista amb un tou de perills ocults i amagats- i els vorals de la darrera vila ocupada pels Borbons d’ellà el segle divuit.

Però res d’això s’amaga darrera la faisó d’aquesta fotografia. La realitat és molt més senzilla i és que l’enrogiment del cel ha tornat negres les vivendes de la vila de Taradell i el campanar de l’esglèsia de Sant Genís sobresurt per damunt les cases i dona aquesta sensació de torre de guaita encimbellada damunt d’un terrer erm i pelat.

I és que, sovint, les coses no son com les veiem i som nosaltres qui els donem sentit. Si més no això és el que m’ha passat pel cap quan aquest rúfol diumenge d’hivern he recuperat aquesta vella fotografia del meu arxiu digital.