El Cau de l'Ós Bru de Taradell

el futbol ni em ve ni em va ?tot i que cal agrair als pericos que, de tant en tant, donin un cop de mà als culés-. El renfing és un esport d?aventura que com va més, millor es practica i més sofert és: A les línies del segle XIX (cas de la de Vic) ara hi sumem els problemes de les línies que, millorades com cal (cas de les del sud de Barcelona), es veuen afectades per un tren pensat per senyors i gent amb recursos. M’agrada el rugby, un esport realment espectacular i, en la final d’ahir jo també era springboks, tot i que sóc un fervent seguidor dels all blacks. I, per damunt de tot, m’agraden els castells en el seu estat més pur. Per què se’n van enfronta els de la Jove de Valls de la Vella? Que no coneixen a la Vella? La Vella és la Vella i plantar el pilar de vuit a la segona va fer girar una actuació que la Joves tenia guanyada de carrer. Mare de Déu Senyor! Quina actuació!

Però, del cap de setmana, jo em quedo amb la Formula 1, ves per on.

De la Formula 1 en recordo un corredor molt bo que es deia Emmerson Fittipaldi i, si ho sé, és perquè qui conduïa els cotxes del mític Torete per fugar-se dels llocs on atracaven rebia aquest sobrenom. Com el rebien també tots aquells que eren ràpids en la conducció d?una d?aquestes màquines que, avui, entren amb més nombre a una ciutat mancada, diuen que temporalment, de transports públics.

De la Formula 1 en sé que Niki Lauda es va cremar en una cursa i que el malaguanyat Ayrton Senna o el Michael Schumacher van ser, també, grans corredors. Bé, resumint, que no estic aïllat del tot d?un món que, personalment, m?interessa ben poc.

Aquest cap de setmana, però, no he tingut més remei que tornar a caure en l?influx de la publicitat i seguir, per diferents mitjans, la darrera cursa del Mundial de Formula 1. Un mundial que, atenent als anuncis previs, semblava una cursa de quadrigues en ple circ romà. I la veritat és que, per fi, m?ha agradat la Formula 1. Si més no, he vist com, un bon equip amb un pilot reservat i modest, pot vèncer fàcilment i sense despentinar-se dues dives que són capaces d?esgarrapar-se els cabells i fer-se la traveta per a casar-se amb el príncep blau.

Diuen que el mundial de cotxes l?ha guanyat un etern aspirant, un home de gel nascut en una vella nació, però jove Estat del nord d?Europa que porta per nom Kimi Raikonnen, però, personalment, crec que aquest mundial l?han guanyat els estrategs del cavall rampant i, sobre tot, algú que ha tingut l?habilitat de liderar una cursa de principi a fi, però que, corrent a casa, ha permès que un company d?equip s?alces amb el triomf. Felipe Massa és un corredor que, temps al temps, seguirà l?estela dels grans pilots brasilers.

En qualsevol cas, l?orgull de raza imprès pels mitjans estatals a Fernando Alonso i la imatge de gentlman que els britànics han intentat donar a Lewis Hamilton han acabat en un vall de llàgrimes davant l?actuació del col·lectiu vermell. Tota una demostració de força, equilibri, valor, seny i companyonia!

Felicitats als campions, que han donat les seves lliçons, i modèstia i aprenentatge pels vençuts que, tot i llur derrota, encara malden per ventar els seus excrements amb extemporànies reclamacions contra tercers per mirar de guanyar als despatxos allò que han perdut damunt l?arena dels circs moderns. Quina vergonya!