De boira volia parlar
Deixa un comentari“«Força, equilibri, valor i seny» – és el lema clàssic casteller. A dreta llei, el lema no és complet per a expressar el castell. El sentit d’unió es troba reflectit en el lema adoptat, des del seu començament, per l’actual colla «Castellers de Barcelona»: «Força, equilibri, valor, seny i germanor»..”– Pere Català i Roca (1981) MÓN CASTELLER (Volum II)
Tenia previst parlar-vos de la boira. Una de les manifestacions que més m’agraden. Suposo que és el meu bocinet osonenc o potser la lectura de l’Umberto Eco que em treu alguns minuts de son i molts de vigília. Però Nairobi m’ha canviat el discurs i, amb ell, les paraules que se succeeixen en aquest apunt.
I és que, saber que els paisatges que m’estimo, l’afició que m’enamora, la música que em trempa i el cant que m’emociona, serán especialment protegits per la humanitat, bé s’ho mereixen.
Els paisatges de la mediterrània donen fruit, un fruit dolç i saborós, saborós i senzill, un fruit que a més d’oli i vi, inclou el pa i el sucre. El pa amb vi i sucre és dieta mediterrània i, ara, la UNESCO me’l protegeix. Me’l protegeix a ell i a les terres que fan pa, vi i sucre.
Un pa amb vi i sucre que em menjo a l’eixida de casa, allà, en aquell edifici infecte construit per un Samaranch, un Pablo Porta o qualsevol d’aquells individus que van fer ninxols d’extraradi per encabir-hi els treballadors de la meva terra. És cap al tard i, assegut en un banc mig desllorigat, un paio, amb cabell llarg i pintes de jesucrist de barriada, canta, amb veu fonda, allò del “volant hi vaig i volant me’n torno i que pel camí jo que m’hi aturo, i pel camí jo que m’hi aturo”
I, s’hi atura, per veure el castell que el seu fillol fa a la plaça d’un poble. Un castell multicolor, un castell fet pels 7.000 castellers de les 54 colles que, ahir, a Nairobi, van ser un sol col·lectiu. Força, equilibri, valor, seny i, sobre tot, germanor. La germanor que la modèstia d’en Sala va oferir al món i que han reconegut a Nairobi amb aquestes paraules:
“els castells proporcionen als membres de la comunitat, cohesió social i solidaritat (…) i fomenten el respecte pel diàleg cultural i la creativitat humana”.
La creativitat del solitari eunuc que aixeca la veu dins una hermosa catedral.
I és que, quan les gralles deixen de sonar, s’eleva la veu del castrat medieval. Canta al judici final. És la nit de Nadal. I en la catedral marinera, s’eleva la veu més fina, més pura, més virginal, per glorificar, en la nit del naixement de la llum, la veu de les tenebres finals. Quina veu més dolça! Com s’enrosca en les voltes de la gran catedral!
La mediterrània, amb les seves terres, les seves tradicions, les seves aficions i les seves veus, ja és un xic més universal. Pel casteller novell, però encara més pel més vell, avui es dia gran, car som patrimoni a conservar i això ens ompla d’humilitat, de dil·ligent i feliç humilitat, la mateixa que ens va fer dir, als de ciutat, que, a la força, l’equilibri, el valor i el seny, calia afegir-hi la germanor que ens ha fet universals.