La llarga vida de les deixalles deixades a la muntanya

Fa cosa d’un parell d’anys que vaig tenir el plaer de fer nit al Refugi
del Coll de l’Ullat, a la cara nord de la Serralada de l’Albera, just
damunt del poble de Sant Martí i molt a prop del pas del Portús.

En aquest acollidor indret del Pirineu havien tingut la pensada de penjar un full sobre “la longue vie des déchets abandonnés dans la nature”, és a dir, la llarga vida de les deixalles deixades a la muntanya.

No sé si la iniciativa de la gent de l’Ullat deu tenir alguna repercussió en la conscienciació de l’excursionista, el conductor o el turista de muntanya que s’hi apropa, però he cregut interessant de recuperar el document i deixar-lo traduït en aquest modest apunt. Qui sap si farà que una persona deixi de llençar deixalles per la finestra del seu cotxe o se les emporti del lloc on ha fet parada i fonda per dinar, descansar o defecar.

El quadre, amb dibuixets que jo no afegeixo, feia així:

DEIXALLA VIDA DEIXALLA VIDA
Cigarreta sense filtre 3 mesos Llauna d’alumini De 10 a 100 anys
Mocador de paper 3 mesos Encenedor de plàstic 100 anys
Pell de fruita De 3 a 6 mesos Got de plàstic De 100 a 1000 anys
Paper de diari De 3 a 12 mesos Bossa de plàstic De 100 a 1000 anys
Llumí (misto) 6 mesos Porexpan 1000 anys
Filtre de cigarreta 1 – 2 anys Tarjeta de crèdit o de telèfon 1000 anys
Xiclet 5 anys Vidre 4000 anys

Més enllà de la llarga vida de les deixalles a la muntanya, des del 3 mesos del tabac i la fruita als 4000 anys del vidre, encara cal afegir-hi els perniciosos efectes que alguns dels components d’aquests materials tenen en l’entorn que els fa desaparèixer. La més evident l’efecte mirall del vidre i llur capacitat per encendre focs que, després es creuen, d’origen incert. Però aquesta és una qüestió afegida que s’escapa a la voluntat d’aquest apunt i als coneixements de qui el subscriu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*