Totxanes, totxos i maons

… perquè un savi sense por / ha obert la tomba d’un faraó.

Entre 1969 i 1970 varen aparèixer amb molt poc temps de separació a casa nostra dos discos importants. Si no em falla la memòria el primer va ser “El cuplet a Barcelona”, de Núria Feliu, i pocs mesos després va ser el torn de “Remena nena”, de Guillermina Motta. Dos grans discos dedicats a recuperar un gènere que semblava defintivament oblidat: el cuplet català.

Un parell de discos que, d’acord amb el tarannà de les seves intèrprets representaven dues maneres molt diferent d’abordar els cuplets…  (n’hi ha més)

… Més fina i senyora la Feliu i més irònica i “xava” la Motta. Però plenament recomanables -encara avui- totes dues. Que consti.

Quan aquests dies he vist que els diaris anaven plens amb la commemoració dels noranta anys del descobriment de la tomba de Tutankhamon m’ha vingut a la memòria un dels cuplets de “Remena nena”: el que es titula “Thutom Jhama”, que és una tonada nascuda a redós de l’enorme popularitat que el descobriment faraònic va tenir per tot arreu.

Tinc a les mans el disc de vinil original i veig que els autors d’aquest cuplet són M. Sugrañes i J. Costa, uns individus que m’imagino que serien un parell de catxondos mentals que fa noranta anys, a força de sentir el nom del faraó, van inventar-se una deformació del seu nom i es van empescar una lletra castissa i gairebé surrealista combinada amb una música que encara avui escolto amb un somrís als llavis gràcies al talent desvergonyit de la gran Guillermina Motta i a tota la gent que va intervenir en l’enregistrament.

Senyores i senyors, en homenatge al cuplet, a les cupletistes, a Egipte i als egiptòlegs… una bonica melodia que porta per títol “Thutom Jhama”!

Una gran revolució
hi ha a la Xina i al Japó
perquè un savi sense por
ha obert la tomba d’un faraó.

Quan el savi allí va entrar
lo que més el va estranyar
va ser un negre que cantà
una sardana de l’Empordà.

I una flauta de cartó (oh, oh)
que tot sola va tocar (ah, ah)
un fox africà:

Thutom-jhama, thutom-jhama
Macarrònic, faraònic
fox de fama
Que en pijama i a una cama
el ballava thutom-jha
thutom-jhama

De la tomba aquella han tret
dos pianoles i un gat verd
i deu mòmies amb carret
fent la postura de l’angelet.

En Egipte com veieu
tot són mòmies, ai, Déu meu!
i en aquí si us hi fixeu
es veuen “mòmios” per tot arreu.

Una mòmia de debò (oh, oh)
sense un “mòmio” mai no està (ah, ah)
i així us cantarà:

Thutom-jhama, thutom-jhama
Macarrònic, faraònic
fox de fama
Que en pijama i a una cama
el ballava thutom-jha
thutom-jhama.

Un cop controlada la lletra és hora de sentir com sona. Aquí sota hi teniu l’accés. Per cert, les veus masculines que li fan cors a la Guillermina són els senyors Joan Manuel Serrat, Rudy Ventura, Francesc Burrull, Aureli Vila i J. Boldú.

I si l’enllaç al visor de GoEar fa figa -aquesta gent, a part d’etzibar-vos publicitat, solen fallar més que una escopeta de fira- proveu d’entrar aquí.