Totxanes, totxos i maons

En el barri de la meva infantesa -encara hi viu mon pare- el diumenge passat es va inaugurar una biblioteca. És al carrer del Comte Borrell, entre els carrers Manso i Parlament. A tocar del Mercat de Sant Antoni.

A causa, precisament, d’aquest veïnatge la nova instal·lació surt amb una dotació inicial de 18.000 documents una part dels quals forma un fons especialitzat en col·leccionisme que estarà estretament vinculat amb el mercat que els diumenges s’allotja al voltant de "la plaça" de comprar i en el que de petit -i no tan petit- he esmerçat una gran quantitat d’hores a la percaça de meravelles de paper.  (n’hi ha més)

La nova biblioteca -que encara no conec- em mereix, però, un petit i amical retret. Se l’ha batejat amb el nom de Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver perquè sembla que el poeta Pere Quart havia viscut per aquella zona durant uns anys fins que va trobar un altre pis en la zona de Les Corts que és on residia quan va morir.

Tot això, pel que em diuen, ho va explicar la filla del poeta en l’acte inaugural. El que no entenc és que ningú de l’Ajuntament o del Districte -que són els qui tenen la potestat de posar nom a les biblioteques- hagi tingut en compte  que en el mateix carrer del Comte Borrell, just cent metres més amunt va viure Pere Calders des que va tornar de l’exili i un pèl més enllà (posem a cent vint metres de la biblioteca), en el xamfrà amb Floridablanca, va viure el seu cunyat Tísner.

Amigues bibliotecàries a les que he expressat la meva estranyesa m’han dit que per completar el mapa bibliotecari de la ciutat falten encara set o vuit biblioteques per construir i que, per tant, els noms de Calders (vegeu, per cert, en la il·lustració d’aquest apunt quina fila mes "hot" que feia quan viva a Mèxic) i de Tísner encara tenen oportunitats.

És cert. I també que l’esperança és l’últim que es perd. Però… ¿quin lloc millor que AQUESTA biblioteca per honorar la seva memòria tan arrelada a la zona de Sant Antoni?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!