Totxanes, totxos i maons

Hi ha autors de gestació lenta. Però segura, com si diguéssim. Penso, per exemple, en l’enyorat Jesús Moncada, o en l’estimat Jaume Cabré. No és estrany que, tant en la bibliografia de l’un com de l’altre, hi hagi parèntesis de cinc o sis anys entre llibre i llibre. Un temps per al treball en silenci, per planejar, escriure, fer, desfer i refer una i mil vegades sense avançar a ningú el més mínim detall del que tenen entre mans.

Hi ha altres casos, però, en què el llibre és llargament anunciat. Fins i tot des d’abans que l’autor es posi a la feina. És el cas de Tom Wolfe, que es va passar quinze anys anunciant la preparació d’una història sobre els negocis immobiliaris als Estats Units que, finalment, va fer-se realitat el 1998 amb "Tot un home". (n’hi ha més)

També Camilo José Cela, després que el 1989 li concedissin el Nobel, va estar anys i panys anunciant que el premi l’havia agafat en plena fase d’elaboració d’una novel·la sobre la costa gallega. Al final la va titular "Madera de boj" i vàrem haver d’esperar deu anys justos per poder llegir-la.

Un cas similar a casa nostra el vàrem tenir amb "El Troiacord", de Miquel de Palol. Una fabulació de gran envergadura i ambició -com és habitual a la factoria Palol- de la qual ell ja en parlava des d’abans de guanyar el premi Josep Pla de 1997 amb "El legislador" i  que va ser publicada finalment el 2001 en una insòlita edició de cinc volums. I dic això d’"insòlita" perquè tinc els meus dubtes que si Palol no hagués guanyat el premi Sant Jordi de 1998 amb "El Quincorn" -tenia, doncs, l’editor content i predisposat- el mític "Troiacord" no hagués hagut d’esperar encara uns quants anys més.

De fet, després que Palol tanqués el seu magne projecte (ara està immers en un altre -la sèrie de nou llibres "Exercicis sobre el punt de vista"- però els va publicant gradualment; ja en porta sis) només ens quedava un llibre en el calaix mental dels mites pendents de publicació. Un llibre que, tal com pintaven les coses -potser fa quinze anys que se’n sent parlar- estava convençut que Nostre Senyor no em concediria la gràcia de poder veure’l publicat. Em refereixo a la novel·la de Xavier Bru de Sala.

Doncs bé, sembla que la Divina Providència ha estat generosa amb mi perquè llegeixo en l’article de Joan de Sagarra a La Vanguardia del diumenge passat que el proper mes d’octubre La Magrana editarà la llargament esperada novel·la de Xavier Bru de Sala. Es titularà "Carta d’uns desconeguts a una desconeguda", segur que no deixarà ningú indiferent i, per tant, per poc que pugui miraré de parlar-ne aquí o al diari. O als dos llocs.

————————————————————————————

POSTDATA:

Ara que hi penso, em sembla que amb el llibre de l’amic Bru de Sala encara no farem net de ròssecs editorials promesos i no editats. Em refereixo a un altre llibre repetides vegades anunciat i tantes altres retirat: la novel·la de Ponç Puigdevall, el crític d’El País. Sé de bona tinta que la cosa existeix perquè conec amics seus que l’han llegida. I no sé per què (sí que ho sé, sí…) però crec que som molts els que estem esperant amb ànsia la lectura -sens dubte edificant- de les elucubracions d’aquest senyor.

Prometo també parlar-ne (si Nostre Senyor em dóna salut, força i clarividència per arribar a gaudir d’aital esdeveniment, és clar).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!