Totxanes, totxos i maons

* Perplexos i independentistes: Sembla que dos estudis fets públics darrerament diuen que els catalans patim una passa de perplexitat i que no sé quin enlluernador percentatge ens declarem independentistes. Jo estic amb l’Emili Teixidor quan escriu al Punt: “l’estat de perplexitat és proper al de l’estupor, que és el primer pas (…) per començar a fer les preguntes essencials de la vida: qui som, què ens fa ser com som…” I també amb el Pere Calders del conte “L’esperit guia” quan fa dir al seu protagonista “Que en sou, de quimèrics!”

* El senyor Guerra al Romea: La gent de Focus va considerar que la millor manera d’obrir la temporada del Romea era convidar el senyor Alfonso Guerra a fer una conferència damunt de l’escenari del veterà teatre del carrer de l’Hospital. És bo que tothom ensenyi les cartes. Jo ara ja tinc una mica més clar en quins teatres procuraré que no se m’hi vegi gaire el pèl.  (n’hi ha més)

* Neus Bonet: L’he escoltada alguns dies a primera hora i ja n’he tingut prou. Al matí que em busquin a can Basté. Quina pena, Déu meu. De tot aquell projecte, ara, en Puyal i prou.
Per cert, la senyora Bonet té un contrapet meravellós que no em puc estar de transcriure: “Beus no net”.

* Coca al Llibreter: Els llibreters catalans que hi ha darrere del premi Llibreter han decidit que -no fos cas que ens enfitéssim- un dels cinc llibres candidats al premi sigui d’autor català. En aquesta ocasió es tracta de Jordi Coca amb la seva novel·la “La noia del ball”. Ja és molt comparat amb alguns anys anteriors de presència zero.
Sentint-ho molt per l’amic Coca, però, he de dir que el meu pronòstic es decanta per un altre dels textos seleccionats: una petita meravella que es diu “La isla”, de Gianni Stuparich, editada per Minúscula.

* Les Balears tornen al Llull: A diferència del que passa a Catalunya Ràdio, incapaç de refer-se dels estralls que va produir el pas per aquella casa de la senyora Montserrat Minobis, sembla que les destrosses d’una altra “prima donna” de la política -l’exconsellera de Cultura Caterina Mieras- (començades pel seu il·lustre predecessor Pujals, tot s’ha de dir) s’estan redreçant: el govern de les Illes ha tornat a l’Institut Ramon Llull. Una esplèndida notícia.

* Salvador Sostres: Potser és que ara n’he llegit vint articles de cop i la dosi ha estat excessiva però tinc la impressió que aquest xicot cada dia que passa desbarra més i deixa anar més disbarats. Mantinc el que he dit sempre: de tant en tant la clava. Però entre encert i encert, ufff…

* L’Onze de Setembre a la Ciutadella: Al·leluia! Per fi una celebració oficial de la Diada sense ningú que canti flamenc. Segur que ens ho faran pagar per una altra banda però, de moment, això ja ho tenim. Tot un descans, francament.
I un gran encert fer cantar a Lídia Pujol un parell de cançons del seu magnífic “Els amants de Lilith”. Aquestes Totxanes ja en varen parlar (vegeu aquí) tot just sortir el disc. I més concretament de “Sota el pont de Lió”, una de les cançons cantades a la Ciutadella. No us la perdeu. La trobareu en l’enllaç anterior.

* “Tal dia com avui”: Suposo que és una raresa però sóc seguidor fervent de les seccions d’efemèrides dels diaris. La de l’Avui  surt a la pàgina dels jocs i val a dir que falla més que una escopeta de fira. Fa uns mesos va dir que tal dia com aquell de l’any 1938 s’havia mort Antoni Gaudí i el divendres 12 de setembre la cagada va ser de volum similar ja que rememorava l’atemptat contra les Torres Bessones de Nova York l’aniversari del qual s’esqueia, com tothom sap, el dia abans.

* Ets (més) gran Fortuny! I tu també Màrius Serra!: La Vanguardia ha tingut un detall impagable amb els lectors que ja comencem a patir les xacres de l’edat: ha augmentat l’espai destinat als encreuats dels mestres Fortuny i Màrius Serra. Que el bon Déu us ho pagui, missenyor lo Comte (o God!).

* L’iPod dels polítics: He seguit des del primer dia la secció d’estiu de l’Avui en la que es demanava als polítics d’aquí quines eren les seves preferències musicals. Una experiència més aviat frustrant, per cert. Primerament pels comentaris del periodista encarregat de la secció que semblava que havia d’esquitxar una gracieta a cada cançó que triaven els seus convidats.
Segonament perquè es va demostrar que ni mentir no saben, tota aquesta colla. Embafats per la dèria del políticament correcte resulta que tothom gasta Raimons i Llachs a dojo. Si fos veritat aquests dos cantants estarien per damunt de les vendes de Michael Jackson quan era negre.

* Adéu “Engrunes”: Joan Oliver, un dels meus columnistes de referència, ha estat nomenat director general a can Barça i ha deixat les “Engrunes”, la seva secció a la segona pàgina de l’Avui. Una absència difícilment reparable.
En Villatoro, el seu substitut, és bo i m’hi acabaré acostumant. N’estic convençut. De moment, però, el record de Joan Oliver, potent, perdura.

* Sous congelats: El senyor Bono diu que vol congelar els sous dels diputats i dels senadors per donar exemple davant la crisi. Jo crec que l’exemple millor que poden donar els nostres polítics és fer les coses bé i demostrar que si són on són és (he, he…) perquè són els millors. Fa tres mesos ja en vaig parlar (vegeu aquí). M’hi remeto, doncs.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!