Avui voldria parlar breument d’una esquela que va aparèixer abans d’ahir a la pàgina 21 del diari Ara. L’encapçalava els noms de dues persones. El primer era el senyor Ramon Auleda i Casanovas, nascut a Cambrils el 19 de gener de 1902 i traspassat a Badia el 17 de juny de 1984… (n’hi ha més)
Fins aquí res d’original: una esquela encarregada pels familiars d’un matrimoni amb motiu d’algun aniversari. I en part és això perquè el que dóna valor a aquesta esquela és el text que ve a continuació dels dos difunts: “El menys gran dels vostres fills, avui compleix 70 anys”.
I a continuació apareixia la llista de noms dels fills: Montserrat 81, Elena 80, Ramon 78, Aurora 77, Rosalia 75, Sebastià 71 i Josep 70.
Set fills ja grans i tots vius que m’agrada imaginar que un bon dia es varen conjurar per veure si seria possible fer aquest homenatge als pares el dia que “el menys gran” complís els setanta anys en companyia de tots els altres. Un homenatge entranyable, ple d’orgull per haver arribat fins aquí i, sobretot, d’agraïment expressat en les frases que clouen l’esquela:
“Gràcies pares, per haver-nos fet de tan bona teia. Us recordem. 16 de març de 2012”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!