Totxanes, totxos i maons

Entre dilluns i divendres el despertador del meu iPhone4 el tinc programat perquè l’alarma soni a les 6:25 del matí. Val a dir, però, que la majoria dels dies és un tràmit innecessari perquè quan es dispara sol fer força estona que estic despert fent mandres dintre del llit i rumiant les coses que hi ha per fer en el dia que comença.

Bé, fent mandres, rumiant… i escoltant la ràdio. Catalunya Ràdio, és clar. Just a l’hora que em desperto -entre dos i tres quarts de 6- enxampo la part final d’un programa que es diu “El visitant” que recupera fragments de programes emesos el dia anterior i els passa novament entre les 4 i les 6.
(n’hi ha més) 

El programa el dirigeix i presenta Enric Lucena i per la seva condició de selecció fugaç de trossos destacats té una agilitat que (parlo, evidentment, per la meva experiència d’oient només de la part final) trobo ideal per afrontar el nou dia i, sobretot, per resistir el consuetudinari reguitzell de notícies destrempadores amb què Manel Fuentes obre el seu programa a les 6 en punt.

Si sou seguidors d’“El visitant” segur que us haureu adonat d’un detall que ara comentaré. Quan falten 3 o 4 minuts per arribar al final -i, per tant, ja no queda temps per incrustar-hi un nou fragment-  el presentador s’acomiada dels oients i posa en marxa un tema musical que sona fins que arriben els senyals acústics de les 6.

Des de fa una colla de mesos aquest comiat musical va a càrrec d’un grup que es diu La Tresca i la Verdesca i més concretament de “4”, que és el nom del seu darrer disc.

(Val a dir que aquestes dades les he esbrinat gràcies a les aplicacions Shazam i SoundHound de l’iPhone4, que m’han permès identificar el grup ja que en el transcurs d’“El visitant” no he sentit mai que s’hi fes cap referència)  

Si entreu a la seva pàgina web veureu que La Tresca i la Verdesca és  un grup que va començar a funcionar a principis dels 90 i que durant uns quants anys ha anat representant pels escenaris espectacles d’animació teatrals i musical adreçats al públic més jove. 

“4” és un disc que -a part de comprar-lo a la botiga, que és el normal- el podeu trobar també a Spotify i em sembla que val la pena que li dediqueu alguna estona del vostre temps perquè defuig els cànons habituals en la música del seu gènere.

Val a dir que l’interès d’Enric Lucena i el seu equip es centra en tres cançons concretes que van alternant la seva presència en aquell espai final segons els dies. Són “Per un instant”, “De fusta i mirall” i “Mirant-me passar”. Tres temes que a força d’escoltar-los -sempre de manera fragmentària- a aquella hora matinera us asseguro que els porto ben enganxats en la meva memòria. I estic segur que no sóc pas l’únic oient que es deu trobar en aquesta mateixa situació.

El que sí que em té intrigat és el motiu d’aquesta fidelitat de la gent d’“El visitant” al grup La Tresca i la Verdesca. ¿Hi ha alguna relació personal entre els seus membres que l’expliqui? Que consti que no busco complicacions ni coses rares: és mera tafaneria. I em faria molta gràcia que algú del programa me’n fes cinc cèntims d’aital fidelitat.

No cal que us digui que si m’arriba resposta i em sembla interessant prometo fer-me’n ressò aquí mateix.