Totxanes, totxos i maons

Alguns companys de feina i uns quants lectors d’aquestes Totxanes m’han preguntat aquests dies per llibres que no sortien en els quatre apunts de recomanacions literàries de Sant Jordi amb què he castigat aquests darrers dies a la clientela (vegeu aquí).

A tothom li he dit el mateix: aquesta llista -tan discutible com qualsevol altra- correspon a aquells llibres que he llegit (com es pot comprendre, jo no llegeixo TOT el que es publica) i que m’han agradat o, dit d’una altra manera, que contenen alguns elements prou interessants (sempre al meu parer, no em cansaré de dir-ho) com per recomanar-ne la lectura.

Dit això, és el moment d’atendre les preguntes concretes… (n’hi ha més; cliqueu “Vull llegir la resta de l’article”)

… sobre tres llibres que no sortien en les meves recomanacions i que han motivat la major part de les consultes i comentaris que m’han arribat:

* “L’últim home que parlava català”, de Carles Casajuana: és un llibre que encara no he pogut llegir, cosa que penso fer en els propers dies. És lògic, per tant, que no el posés en les meves llistes.

* “El nas de Mussolini”, de Lluís-Anton Baulenas (premi Sant Jordi de novel·la) i “Amb ulls americans”, de Carme Riera: aquests, en canvi, sí que els he llegit.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!