Totxanes, totxos i maons

Tinc la sort de tenir molt a prop de la feina l’exposició “Raimon. Al vent del món”, cosa que em permet fer de tant en tant alguna escapada breu per contemplar amb detall parts concretes d’aquesta mostra que es podrà veure a l’Arts Santa Mònica fins al 26 de gener de l’any vinent.

L’exposició ocupa totalment el primer pis de l’edifici de l’antic convent del final de la Rambla i està concebuda com un recorregut per la vida i l’obra de Raimon…  (n’hi ha més)

… des dels primers anys 60 fins ara mateix que compleix 50 anys de carrera musical. O, més exactament, del seu primer concert a Barcelona.

Per molta gent de la meva generació recórrer el trajecte vital de Raimon és fer un passeig per escenaris i circumstàncies que forçosament ens són familiars perquè jo -i molts com jo- hem crescut amb la música i el crit d’aquest home infatigable i exemplar.

“Raimon. Al vent del món” és, bàsicament, una mostra exhaustiva ordenada de manera cronològica de documents de tot tipus: cartells d’actuacions per mig món, cartes de gent com Pla, Espriu, Tàpies o Miró, programes de concerts, oficis de l’autoritat competent, retalls de premsa, fotografies, quadres, discos, llibres, poemes, projeccions i un llarg etcétera de petits detalls que ajuden al visitant a fer-se una idea bastant precisa del temps i del país que li ha tocat viure al nostre home. I, amb ell, tots nosaltres.

Aquesta exposició m’agrada, a més a més, perquè en el fons la veig com un homenatge a Annalisa Corti, la muller de Raimon (toscana, per cert). Amb la seva presència discreta, sovint en segon pla, ella ha estat -i encara és- el pilar fonamental damunt del qual recolza l’obra i l’energia del seu home.

(Per cert, de dones amb aquesta força quasi tel·lúrica en conec alguna més…)

Ha estat Annalisa qui a partir de 1966, quan es varen casar, ha anat recollint i arxivant tot tipus de paper i documentació generat per l’activitat del cantant. I gràcies a aquesta tasca de formiga endreçada i persistent avui podem veure l’esplèndida mostra que es presenta a Arts Santa Mònica.

Com no podia ser altrament, jo, que he nascut amb vocació de drapaire, no puc menys que sentir-me reconfortat davant una col·lecció tan extensa de documents com aquesta. Una col·lecció que reforça la meva teoria que llençar papers és un luxe que no ens podem permetre, feu-me cas. 

I abans de posar el punt final deixeu-me recomanar-vos també el magnífic catàleg que complementa l’exposició i que es clou amb el text “Barcelona-Raimon. Una història d’amor”. Una veritable declaració d’amor que acaba dient:

“Cinquanta anys després sé amb certesa allò que fou presagi: sense Barcelona primer, i tot Catalunya després, jo no hagués fet aquest llarg-camí-llarg de cantant i autor.
Al meu país, al país valencià, sovint m’ho posaren molt difícil. Tant les “autoritats-atrocitats franquistes” com alguns estimats ex-amics.
I aquí em teniu.”

Gran, Raimon. Gran…