Totxanes, totxos i maons

Vaig veure ahir per Vilaweb TV l’extensa ressenya de la roda de premsa de Joaquim Maria Puyal a propòsit de la presentació del seu llibre “Aicnàlubma” (vegeu-la aquí), editat per Columna, i em va faltar temps per aconseguir-ne un exemplar.

Inicialment la meva intenció era posar-lo a la cua en espera d’enllestir el llibre que ara estic llegint –“El poder de les formes. Francesc Galmés i l’art del protocol”, d’Esteve Riambau (La Magrana)- que m’està agradant molt, però després d’haver fullejat el llibre del mestre Puyal tinc seriosos dubtes que no acabi simultanejant les dues lectures.

A tall d’avançament, de simple tast, us reprodueixo un petit fragment de l’apartat dedicat als drets de l’espectador de la televisió gratuïta (la matisació no és gens trivial). Puyal ens parla del dret a la ignorància:  (n’hi ha més)

“Enfront dels programes sense solta ni volta, l’exaltació de la trivialitat estupiditzadora i l’addicció televisiva, l’espectador té el dret legítim de no voler-ne saber res i, amb tota dignitat, apagar el televisor.”

I per tancar l’apunt una altra frase per emmarcar:

“Una persona que no pensa és un animal racional que no raona. Una persona que no pensi, no és una persona.”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!