Club 7 Cinema

En aquest apunt enllisto les pel·lícules que avui es projecten per primer cop i oficialment en alguna de les seccions del Festival de Canes, a la Quinzena dels Cineastes, a la Setmana de la Crítica i a l’ACID. Els enviats especials les podran veure avui (tard o d’hora) o en reposicions en dies posteriors i, per tant, en parlaran un cop les hagin vistes; per la qual cosa les seves cròniques, piulades, apunts de facebook que els pugui recollir aniran ampliant els apunts ‘Ressons de Canes‘, en què recullo algunes reflexions (tantes com puc) dels films vistos. És a dir, els apunts ‘Programa diari’ són per a reflectir el programa del dia i els ‘Ressons de Canes’ per a recollir-ne impressions. Cada dia.

Avui, dijous 23, a Canes 2024.

Competició.

De Gilles LELLOUCHE, “L’amour ouf” / “Beating Hearts”. Producció: França (Trésor Films, Chi-Fou-Mi Productions), Bèlgica. Durada: 2h46. Guió: Gilles Lellouche, Ahmed Hamidi, Audrey Diwan, Julien Lambroschini, adaptació de la novel·la de Neville Thompson, ‘Jackie Loves Johnser OK?‘, traduïda al francès com  ‘L’Amour Ouf‘. Amb Adèle Exarchopoulos, François Civil, Mallory Wanecque, Malik Frikah, Alain Chabat, Benoît Poelvoorde, Vincent Lacoste, Jean-Pascal Zadi, Elodie Bouchez, Karim Leklou, Raphaël Quenard, Antony Bajon . Nota sinòptica: La relació improbable entre dues persones. Una noia d’una família de classe mitjana alta i un noi d’origen modest s’enamoren però se separen; eventualment ell es converteix en un criminal i passa 12 anys a la presó. Sinopsi: Anys 80, al nord de França. En Jackie (François Civil) i la Clotaire (Adèle Exarchopoulos) creixen entre els bancs de l’institut i els molls del port. Ella estudia, ell passa l’estona. I llavors els seus destins s’entrecreuen i és un amor boig. La vida intentarà separar-los però res no funciona, aquests dos són com els dos ventricles del mateix cor… Informació: Comèdia dramàtica musical i romàntica, definida inicialment com a ultraviolenta. S’hi barreja amor, violència i dansa -El col·lectiu de dansa (La)Horde va ser contractat per crear tres balls per a la pel·lícula, que inclou cançons dels anys 80 i 90 d’artistes com The Cure, New Order, Madonna, Nas i Jay-Z. La pel·lícula està ambientada a les dècades de 1970, 1980 i 1990– (Wkp (ang)). Gilles Lellouche és bàsicament un actor, que ha fet algun curtmetratge, ha codirigit alguns films, i que ha signat sol un únic llargmetratge, la (per mi) desgraciada “Le grand bain” (2018) -en què un home deprimit s’uneix a un equip de natació sincronitzada format per homes de mitjana edat-, tanmateix seleccionada Fora de Competició al Festival de Canes, multinominada als César i gran èxit a la taquilla francesa. | VI: StudioCanal. DF: StudioCanal*. EF: 16.10.2024. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.|

De Payal KAPADIA, “All We Imagine As Light“. Producció: Índia, França, Països Baixos, Luxemburg. Durada: 1h54. Guió: Payal Kapadia. Amb Kani Kusruti, Divya Prabha, Chhaya Kadam, Hridhu Haroon. Sinopsi: El trajecte de la Prabha, una infermera de Bombai enredada en un matrimoni concertat amb un home que se’n va anar a viure a l’estranger i de qui rep un regal que li capgira la vida diària. L’Anu, la seva jove companya d’habitació, busca un lloc on per fi pugui fer l’amor amb el seu xicot. Les dues dones van a un poble costaner balneari. Allà una selva mística es convertirà en el lloc on els seus somnis i desitjos es faran realitat. Informació: És la primera pel·lícula índia que participa a la Competició des de fa dècades. La cineasta índia Payal Kapadia va tenir seleccionat a la Cinéfondation el curtmetratge “Afternoon Clouds” (2017) i el seu documental “A Night of Knowing Nothing” (2021), programat a la Quinzena dels Realitzadors, va guanyar l’Oeil d’Or, el guardó al Millor Documental de Canes 2021. Amb “All We Imagine As Light” debuta en el llargmetratge de ficció. Pel·lícules de Payal Kapadia disponibles a Filmin. | VI: Luxbox. DF: Condor Distribution EF: 02.10.2024. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.|

Cannes Première.

De Gaël MOREL, “Vivre, mourir, renaître“. Producció: França (ARP, Arte). Durada: 1h49. Guió: Gaël Morel, Laurette Polmanss, Gilles Taurand. Amb Victor Belmondo, Lou Lampros, Théo Christine, Noah Deric, Amanda Lear, Stéphane Rideau, Elli Mederiros. Sinopsi: L’Emma (Lou Lampros) estima en Sammy que estima el Cyril que també l’estima. El que podria haver estat una aventura romàntica a finals del segle passat es veurà dinamitat amb l’arribada de la SIDA. Tot i que esperaven el pitjor, el destí de cada personatge farà un gir inesperat. Informació:  Quan et diuen que moriràs i que la medicina finalment et salva, com pots agafar-te aquesta nova vida? És una pròrroga o un nou començament. (..) Gaël Morel filmarà la urgència de la joventut, l’edat adulta que comença de cop, com una promesa, un vol al qual el destí talla les ales, abans que la vida reprengui els seus drets, però ja no com abans. (MédiasInfo). Fascinat pel cinema i les actrius des de ben jovenet, Gaël Morel volia dirigir pel·lícules, però el seu estimat André Téchiné li va oferir un personatge clau a “Les roseaux sauvages” (1994), el d’un adolescent introvertit i turmentat, entre les conseqüències de la guerra d’Algèria i el descobriment de l’homosexualitat, un personatge en el qual el jove Morel va posar molt de si mateix, que va significar l’inici d’una breu carrera com a actor, i un film que, no tan sols el va donar a conèixer, sinó que l’ha influït fortament en la seva posterior trajectòria com a cineasta, en què els seus companys de repartiment (sobretot Stéphane Rideau) i els temes de la joventut i el desig gai estan molt presents (també hi ha col·laborat sovint amb el guionista d’aquella pel·lícula, Gilles Taurand). Als darrers anys, ha obert la seva filmografia a d’altres qüestions, com és el cas de “Prendre le large” (2017), en què el protagonisme recau en tota una Sandrine Bonnaire, en el rol d’una obrera (Gaël Morel ve d’una família obrera) que es troba amb la deslocalització de la seva empresa al Marroc; o el cas del telefilm, thriller, “Constance aux enfers” (2022), adaptació de la novel·la de Jean-Pierre Ferrière, amb Miou-Miou com la solitària propietària d’una botiga d’antiguitats que ajuda un veí amb passat judicial per a tapar-li la mort de la dona i ambdós son objecte de xantatge. Pel·lícules de Gaël Morel com a director disponibles a Filmin.| VI: Goodfellas*. DF: ARP Sélection. EF: 25.09.2024. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné,  Sens Critique (fr), MyMovies.|

Sessions Especials.

De Tudor GIURGIU, Cristian PASCARIU, Tudor D. POPESCU,”Nasty-More Than Just Tennis“ / “Nasty”. Producció: Romania (Libra Films). Durada: 1h47. Guió: Tudor Giurgiu, Cristian Pascariu. Muntatge: Tudor D. Popescu. Documental. Amb Ilie Nastase, Ion Tiriac, Bjorn Borg, John McEnroe, Billie Jean King, Jimmy Connors, Rafael Nadal, Boris Becker, Yannick Noah, Nadia Comaneci. Sinopsi: El 1972 va ser un punt d’inflexió en la carrera d’Ilie Nastase: va guanyar el seu primer US Open, alhora que va arribar a la final de Wimbledon i de la Copa Davis. Anant i tornant en el temps i amb imatges d’arxiu sorprenents i entrevistes exclusives amb atletes de primer nivell, el documental explora els alts i baixos de Nastase, les controvèrsies que l’envolten i l’impacte durador que ha tingut en el món del tennis. Simpàtic, encantador i generós, però temperamental, arrogant i obscè, el Sr. Nice’n’Nasty va interrompre l’antiga etiqueta de l’esport als anys 70 i es va convertir en la seva primera estrella de rock rebel. Vídeo: Tràiler. Informació: Productor i director cinematogràfic romanès, àmpliament reconegut al seu país, Tudor Giurgiu va presentar al Festival de Berlín la seva òpera prima dramàtica  “Love Sick” (2006) i tornaria al certamen alemany el 2015 amb el thriller dramàtic “Historia de un fiscal” / “Why Me?“. És autor també de la comèdia “Of Snails and Men” (2012), del film romàntic “Parking” (2019) -amb Ariadna Gil i Belén Cuesta, presentat al Festival de Sevilla-, del migmetratge documental “Nunti muzici si casete video” (2008), havent realitzat el 2023 el film “Libertate“, ambientat a la revolució romanesa de 1989, en què el protagonista és testimoni d’un atac violent contra una comissaria de policia que es transforma en enfrontaments armats entre soldats, policies, manifestants i policies secretes. En diuen a Filmin: Tudor Giurgiu es va graduar a l’acadèmia de cinema i teatre de Bucarest el 1995. El seu primer treball va ser com a ajudant de direcció de Pintilie i Radu Mihaileanu. També va ser director creatiu a Atòmica TV entre 1998-1999 i després del seu pas per les millors agències de publicitat i bandes musicals de Romania, va destacar com a director de vídeos pop i anuncis publicitaris. El 2000 va dirigir el documental “Hausmeister”, sobre la comunitat Alemanya que encara viu a Transilvània i va ser premiat en diferents festivals de cinema internacionals. El seu curtmetratge “Popcorn Story“, va ser seleccionat per a la Berlinale 2002. Un altre dels seus treballs va ser com a productor a “El gran atracament al banc comunista“, una coproducció amb Les Films d´Ici, BBC, ZDF, France2, seleccionada al festival IDFA de documentals a 2004. Fundador i president del festival internacional de cinema de Transilvània. Des de Juliol de 2005 [fins el 2007], Tudor Giurgiu és director general de la TV Nacional de Romania (TVR).  Pel·lícules de Tudor Giurgiu disponibles a Filmin.| VI: Goodfellas*. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.|

Un Certain Regard.

De Céline SALLETTE, “Niki“. Producció: França (Cinéfrance Studios, Wild Bunch Production). Durada: 1h38. Guió: Céline Salette, Samuel Doux. Amb Charlotte Le Bon, Damien Bonnard, Marie Zabukovec, Judith Chembla, John Robinson, Quentin Dolmaire. Sinopsi: Biopic. El 1952, Niki de Saint Phalle té vint-i-tres anys, és model, aspirant a actriu, casada amb Harry, un jove encantador, i mare de Laura, una nena de dos anys. Junts, han fugit a França des d’una Amèrica que s’enfonsa en l’espiral paranoica del macartisme, i els seus pares tenen pressa per fer-los encaixar. París els submergeix en l’entusiasme, però no per molt de temps. Records llunyans i aterridors comencen a sorgir en Niki. La seva vocació artística serà la seva salvació. Informació: Catherine Marie-Agnès Fal de Saint Phalle, rebatejada Niki per la seva mare als quatre anys, va decidir dedicar-se plenament a l’art l’any 1953. Unint-se al grup dels Nous Realistes –que incloïa l’artista suís Jean Tinguely, amb qui es va casar per segona vegada el 1971 -, Niki de Saint Phalle va produir les seves primeres pintures de Tirs el 1961, va començar a crear les seves famoses escultures feministes Nanas en paper encolat i resina el 1964, abans de treballar a partir dels anys 1970 en projectes d’instal·lacions monumentals com el Jardin des Tarots a Itàlia o la Font Stravinski de París. Va dirigir la pel·lícula experimental Daddy en col·laboració amb el director Peter Whitehead el 1972 (AlloCiné). Òpera prima de l’actriu Céline Sallette. | VI: Pulsar Content. DF: Wild Bunch*. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Variety (ang).|

De Tawfik ALZAIDI, “Norah“. Producció: Aràbia Saudí. Durada: 1h34. Guió: Tawfik Alzaidi, Stephen Strachan. Amb Yagoub Alfarhan, Maria Bahrawi, Aixa Kay. Nota sinòptica: Ambientada a l’Aràbia Saudí als anys noranta, “Norah” és una història profundament commovedora sobre dues ànimes bessones que es troben i descobreixen les forces creatives que els impulsen. Sinopsi: Un nou professor, en Nader (Yagoub Alfarhan), arriba a un poble remot i coneix la Norah (Maria Bahrawi), una noia valenta, que l’inspira i li desperta el talent artístic i la passió. De la mateixa manera, en Nader il·lustra la Norah sobre el món més ampli que hi ha fora del poble i s’adona que ha d’abandonar el seu món per trobar un lloc on la seva imaginació i esperit puguin ser lliures. Aquesta relació canvia les seves vides per sempre. Vídeo: Tràiler VOSA. Informació: El director, Tawfik Alzaidi, ha escrit: Aquesta pel·lícula té lloc al meu país, l’Aràbia Saudita, als anys 90 quan l’art en totes les seves formes, formes i colors no estava permès. Ara tot ha canviat, però va ser un temps que va durar 35 anys. Molts artistes i músics van aturar la seva carrera artística a causa de la pressió exercida sobre ells. Aquesta pel·lícula tracta sobre aquelles persones especials que van aconseguir mantenir viva la seva creativitat tot i ser considerades diferents o alienes per la seva societat en aquell moment. Però aquests artistes van inspirar els artistes d’avui, la nova generació, i el seu treball ara és reconegut a tot el món. Des dels 12 anys tenia una passió per la creativitat i l’art. Sempre intentava entendre per què estava prohibit a la meva societat. Vaig formar part de la primera onada de nous directors saudites que van començar a fer curtmetratges l’any 2006. A l’Aràbia Saudita no hi havia cinema i la gent sempre em deia que no tenia sentit intentar fer pel·lícules aquí. Quan estava pensant en idees per al meu primer llargmetratge, em vaig trobar amb algunes de les històries d’artistes que havien estat suprimits als anys 80 i 90. Les seves històries van ressonar amb mi i em vaig sentir com si estigués en la mateixa situació. Crec que sempre hi ha creativitat dins de les persones que necessita tenir una sortida al món exterior. La creativitat, per a mi, és una eina per comunicar-se entre les persones i ho vull demostrar en aquesta pel·lícula. Per altra banda, la revista ‘Variety’ explica:  “Norah”, que es va estrenar localment al desembre al Festival de Cinema del Mar Roig de l’Aràbia Saudí a Gidda, s’estrenarà internacionalment a la prestigiosa secció Un Certain Regard de Canes, essent la primera pel·lícula saudí que es projecta a Canes i esdevenint un símbol del creixement ràpid de les ambicions cinematogràfiques del regne des que l’Aràbia Saudí va aixecar la prohibició del cinema relacionada amb la religió de 35 anys el 2017. Òpera prima: “Norah” és el primer llargmetratge de l’escriptor i director saudita Tawfik Alzaidi. El guió de la pel·lícula va guanyar un premi del fons de la Comissió de cinema saudita Daw Film Competition, una iniciativa llançada pel Ministeri de Cultura de l’Aràbia Saudita per donar suport i animar la propera generació de cineastes saudites. “Norah” és el primer llargmetratge d’Aràbia Saudita que es va rodar íntegrament a la regió d’Al-Ula, una zona extraordinària de bellesa i patrimoni natural (NorahMovie). Tawfik Alzaidi és un director saudita, amb seu a Riad. Ha escrit, dirigit i produït “Norah”, el seu primer llargmetratge de producció pròpia. Tawfik és considerat un membre líder i influent de la nova onada de cinema a l’Aràbia Saudita. Va començar a dirigir els seus propis curtmetratges l’any 2006. El seu primer curtmetratge “The Fabricated Crime” va guanyar el millor muntatge al Festival de Cinema de Jeddah el 2007 i la seva pel·lícula “The Silence” va guanyar el Gulf Short Film Award al Muscat International Film Festival 2009. El 2010, va escriure i dirigir “Exit” que va guanyar el premi Golden Creative del Sindicat de tècnics de cinema al Líban. El 2014, va escriure i dirigir “Four Colors” amb el suport de Two Four 54 als Emirats Àrabs Units. La pel·lícula es va projectar al Dubai International Film Festival i es va presentar al Dubai Film Market. El 2015, va escriure i dirigir “The Other“, finançat per la Fundació Misk i va guanyar el premi al millor curtmetratge al Festival de Cinema de Riad 2016. La pel·lícula va comptar amb el destacat actor sirià Mohamed Al Qass i l’actor saudita Meshal Almutairi. El 2019 va signar algun episodi de la sèrie televisiva “No Filter“. | VI: Cercamon. Enllaços: Web oficial, IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies.|

Cannes Classics.

60 anys d’”Els paraigües de Cherbourg” de Jacques Demy, Palma d’Or 1964.

“Els paraigües de Cherbourg” / “Les parapluies de Cherbourg“, de Jacques Demy (1964). Durada: 1h32. Una presentació de Ciné-Tamaris. Restauració 4K realitzada pels laboratoris Eclair Classics i L.E Diapason de París, sota la supervisió de Mathieu Demy i Rosalie Varda-Demy i produïda a partir del negatiu original escanejat en immersió. Restauració sonora realitzada a partir d’una barreja de música i veus, en tres pistes i en estereofonia. En presència de Rosalie Varda-Demy i Mathieu Demy.

Còpies restaurades.

“Boja evasió” / “Loca evasión” / “Sugarland Express” / “The Sugarland Express”, de Steven Spielberg (1974). Durada: 1h50. Una presentació d’Universal Pictures. Restauració 4K supervisada per Steven Spielberg.  En presència de Cassandra Moore, vicepresidenta, mastering i arxius, NBCUniversal.

La Cinef.

Programa 4.

D’ Amie SONG, “Three”. Escola: Columbia University (EUA). Durada: 0h15. Guió i muntatge: Amie Song. Repartiment: Eleven Lee (Lin), Sam Xu (Jane), Maritza Cayo (Briana), Rika Yu (Sue), Audrey Wang (Sally), Tommy Z (Peter), King Chau (Becca), Weitong Chen (Michelle). Sinopsi: Durant una reunió, una dona xinesa que fa poc es va traslladar als Estats Units per viure amb la seva filla, s’esforça per no revelar els secrets d’aquesta última als seus nous amics de l’Església. Vídeo: Tràiler.

De Nicolas DUMARET, “Mauvais Coton”. Escola: La Fémis (França). Durada: 0h20. Guió: Nicolas Dumaret, Gabriel Colban, Elise Levy. Repartiment: Tristan Cuenot  (Chris), Raph  (Sissi), Thomas Rossello (la veu de l’agent de recuperació), Anne-Sophie Pélachale (la veu de Tony), Nicolas Dumaret  (la veu del robot Side-kick), Mehdi Aïtmehdi (la veu del pare de Tony). Sinopsi: Una nit mentre passeja, en Chris coneix la Sissi. Neix una convivència entre aquests dos éssers desafectats.

De Mansi MAHESHWARI, “Bunnyhood”. Escola: NFTS (Anglaterra). Durada: 0h09. Guió: Anna Moore, James Davis. Animació: Mansi Maheshwari. Film d’animació. Repartiment: Mansi Maheshwari (Bobby), Nina Wadia  (la mama de Bobby), José Prats (apèndix). Sinopsi: La mama no em mentiria mai, oi? L’innocent Bobby descobreix la resposta a aquesta pregunta després d’una estada sorpresa a l’hospital. Vídeo: Tràiler.

D’ Amit VAKNIN, “It’s Not Time For Pop”. Escola: Tel Aviv University (Israel ). Durada: 0h14. Guió: Amit Vaknin. Amb Yarden Shay, Aviv Ambar, Iris Haim. Sinopsi: Trobar un apartament a Tel Aviv no és una tasca fàcil, sobretot en un dia de commemoració nacional. No obstant això, la Yael (Yarden Shay) no té més remei que deixar casa seva.

De Gabriel ESDRAS, “Elevación”. Escola: Universidad de Guadalajara (Mèxic). Durada: 0h28. Guió, fotografia i muntatge: Gabriel Esdras. Repartiment: Ruth Ramos  (Fugazi),  Jaime Bernache (Albatros), Marcela Lizbeth Pérez Sánchez (veu). Sinopsi: La Fugazi, una noia deprimida, i en Samuel, un nen que busca el seu germà desaparegut, es passen els dies veient com l’exèrcit pren possessió de la ciutat. Mentrestant, la revolta es prepara als carrers. Vídeo: Tràiler.

18.00h Proclamació del Palmarés de La Cinef 2024.

Quinzena dels Cineastes.

De Jean-Christophe MEURISSE, “Les Pistolets en plastique” / “Plastic Guns”. Producció: França. Durada: 1h35. Guió: Jean-Christophe Meurisse, Amélie Philippe. Repartiment: Delphine Baril (Léa), Charlotte Laemmel (Christine), Laurent Stocker (Paul Bernardin), Gaëtan Peau (Michel Uzès). Sinopsi: Durant el seu viatge a Dinamarca, detenen Michel Uzès, un home d’uns quaranta anys, de qui la policia sospita que és Paul Bernardin, un assassí buscat acusat de matar la seva dona i els seus tres fills fa uns anys. Mentre l’Uzès sosté que és innocent, dues detectius aficionades, la Léa i la Christine, es proposen dur a terme la seva pròpia investigació. Alhora, a l’Argentina, un francès d’uns quaranta anys amb un passat misteriós celebra el seu casament amb la seva bonica i jove promesa… Text de presentació de la Quinzena: Inspirat en un dels successos francesos més destacades dels últims anys, “Les Pistolets en plastique” de Jean-Christophe Meurisse és una comèdia hilarant portada per actors excel·lents i desfermats. En aquest petit teatre de la crueltat, un home mata tota la seva família, desapareix a la natura i s’ho agafa amb calma a l’estranger. Qualsevol semblança amb un assassí presumpte no és necessàriament fortuïta. (..) Un hom tan admirat com limfàtic, investigadores aficionades de la web que es deixen anar durant el seu pelegrinatge al lloc del crim, un quídam pres per l’assassí a l’estranger quan ve a participar en un concurs de dansa country… Certa tradició de la comèdia francesa potenciada amb un humor macabre. Jean-Christophe Meurisse (nascut el 9 de gener de 1975, a Lorient, França), es va formar com a actor i el 2005 va fundar Les Chiens de Navarre -companyia d’actors les creacions col·lectives dels quals dirigeix- àmpliament reconeguda avui dia. El 2013 va debutar al cinema amb el migmetratge “Il est des nôtres“, premiat en festivals i elogiat per la crítica. Després va signar diversos llargmetratges: “Apnée” (Setmana de la Crítica de Canes 2016) -la Céline, en Thomas i en Maxence van sempre junts, volen casar-se, una casa, una feina, bons fills i menjar ostres cada dia; rebels i inadaptats a una realitat econòmica i administrativa furiosa, passen amb els seus quads de foc i travessen una França aclaparada, a la recerca de noves fites, deserts plens de bípedes i moments de felicitat efímera- i “Oranges sanguines” (Cinema de mitjanit al Festival de Canes 2021) -al mateix moment, a França, una parella de jubilats sobreendeutada intenta guanyar un concurs de rock, un ministre és sospitós d’evasió d’impostos, un adolescent es troba amb un trastorn sexual: una nit llarga està a punt de començar. Els gossos són alliberats…-. “Les Pistolets en plastique” és el seu tercer llargmetratge. | VI: Charades. DF: Bac Films. Enllaços: IMDB, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies|. Film de cloenda de la Quinzena.|

Curtmetratges de la Quinzena – Programa 1.

De Kōji YAMAMURA, “Extremely Short” / “Totemo mijikai”. Producció: Japó. Durada: 0h05. Guió: Hideo Furukawa. Film d’animació. Amb la veu de Hideo Furukawa. Sinopsi: Entre la cal·ligrafia, l’embriologia i les paraules de més enllà, un poema convuls que envolta la síl·laba “da” en japonès, un alè que pot ser el primer o l’últim. Text de presentació de la Quinzena: La pel·lícula més curta de la selecció, que signa el gran mestre de l’animació japonesa, Kōji Yamamura, que vindrà a Canes per primera vegada amb aquest poema cinematogràfic adaptat d’un conte de Hideo Furukawa.

De Frederico LOBO, “Quando a terra foge” / “When The Land Runs Away” / “Quand la terre se dérobe”. Producció: Portugal. Durada: 0h29. Guió: Frederico Lobo. Sense actors. Sinopsi: La mina de liti més gran d’Europa es construirà a Trás-os-Montes, per a consternació dels veïns. Frederico Lobo exalta una sensualitat terrenal i s’oposa a dues geologies: la de la prospecció minera i les seves màquines, la de les arrels i els homes. Text de presentació de la Quinzena: Un documental híbrid sobre un territori de pagès amenaçat per una explotació minera, cosa que provoca escàndol a Portugal. Una pel·lícula que abraça el paisatge, les màquines i els rostres amb una gran suavitat.

De Kim Lêa SAKKAL, “Immaculata“. Producció: Alemanya, França. Durada: 0h22. Guió: Kim Lêa Sakkal. Repartiment: Devrim Lingnau (Derya), Deleila Piasko (Rahel), Jan Bluthardt (Jakob). Sinopsi: L’assistenta d’una perturbadora parella poderosa queda inexplicablement embarassada. Text de presentació de la Quinzena: Plançó de “Rosemary’s Baby“ (..) entre les portes entreobertes i una fòbia als fluids, (..) un thriller de terror amb imatgeria bíblica que atresora un sentit agut de planificació i muntatge.

De Rayane MCIRDI, “Après le soleil” / “After the Sun”. Producció: França, Bèlgica, Algèria. Durada: 0h25. Guió: Rayane Mcirdi. Repartiment: Bellamine Abdelmalek (Yeba), Sonia Faidi (Lydia), Flore Hamidani (Yema), Romane Oukhemanou (Leïla), Yanis Hamidani (Karim). Sinopsi: Un estiu de finals dels anys 80: una família algeriana pren el camí de Marsella, des dels suburbis de París on viuen. A l’horitzó, un ferri mític, el port d’Alger, unes vacances “de tornada a casa” que els nens no coneixen. A la furgoneta sobrecarregada sura una barreja d’alegria i irritació, llibertat i nostàlgia. Text de presentació de la Quinzena: Els records feliços d’una família que travessa França per fer cap a Algèria per les vacances, durant els anys 90. Un espai de llibertat encapsulat durant el retorn al país.

D’ Agustina SÁNCHEZ GAVIER, “Nuestra sombra” / “Our Own Shadow”. Producció: Argentina. Durada: 0h19. Guió i muntatge: Agustina Sánchez Gavier. Repartiment: Marcia Majcher (Camila), Liliana Ojeda (Maria), León Kallsten (Lucas). Sinopsi: En algun indret de l’Argentina: mentre s’anuncia un eclipsi de sol i el bosc circumdant continua arrasat, només les dones i un nen petit continuen ocupats. Quan tot s’enfonsa, ens aferrem al més mínim indici de vitalitat. Text de presentació de la Quinzena: Sorprenent film atmosfèric al límit del gènere en què se succeeixen una sèrie de desaparicions misterioses. Destins creuats al bosc amb, de rerefons, el desastre ecològic.

Curtmetratges de la Quinzena – Programa 2.

D’ Inês LIMA, “O jardim em movimento” / “The Moving Garden”. Producció: Portugal. Durada: 0h18. Guió: Inês Lima. Repartiment: Margarida Paias (Margarida), Ana Luísa Martins (Rosa), Ângelo Castro (Rapaz). Sinopsi: Visita a una reserva botànica, en companyia de dues joves guies. A mesura que es presenten a grups de turistes, les plantes irradien llangor i erotisme: una pel·lícula on el desig sura com el pol·len. Text de presentació de la Quinzena: Comèdia solar i conte de fades,  “O jardim em movimento” senyala una vegada més la vitalitat del jove cinema portuguès. Visita guiada a un jardí botànic amb tocs fantàstics endolcit per la poesia del vocabulari floral.

De Nate LAVEY, “Very Gentle Work” / “Travail très soigné”. Producció: EUA. Durada: 0h24. Guió, fotografia, so i muntatge: Nate Lavey. Sinopsi: Entre documental, ficció i assaig, un mapa alternatiu de Manhattan, del qual una veu en off metòdica fa referència a les múltiples accions violentes dels moviments revolucionaris dels quals Nova York va ser escenari. Text de presentació de la Quinzena: Un assaig que lliga diferents actes de resistència i lluita revolucionària des de la dècada de 1920 fins a l’actualitat. Un mapa alternativa de Manhattan que pot evocar el novel·les de Sebald.

De Nguyễn Trung NGHĨA, “Mulberry Fields” / “Một lần dang dở”. Producció: Vietnam. Durada: 0h24. Guió: Nguyễn Trung Nghĩa. Repartiment: NSND Lan Hương (Võ Thương Hà), Lê Công Hoàng (Hoàng). Sinopsi: Al Vietnam, una gairebé septuagenària lluita per viure a l’edifici inacabat en què va comprar un pis sobre els plànols, mentre assisteix a una cobdiciosa organització de desenvolupament personal. A l’ombra de l’edifici deixat en estat d’esquelet de formigó armat, s’inventa un creuament amb un noi que ha trobat refugi a l’edifici. Text de presentació de la Quinzena: Una venedora excèntrica i burlesca ronda per edificis en desús. Un retrat de solituds que no aconsegueixen de trobar-se. Una crítica al capitalisme desenfrenat.

De Jules FOLLET, “Les Météos d’Antoine” / “Antoine, Élise and Léandre”.Producció: França. Durada: 0h27. Guió: Jules Follet. Sense actors. Sinopsi: L’Antoine es fa càrrec de la granja dels seus pares, i la seva companya, l’Élise, totalment implicada, s’encarrega, però, de definir el seu paper amb la màxima precisió possible. Text de presentació de la Quinzena: Un noi que ha de fer-se càrrec d’una granja familiar i la seva dona, que ha d’aprendre a trobar un lloc en aquest entorn. Aquest documental reflecteix admirablement els dubtes i els reptes d’una nova generació de pagesos sense descendir a la sociologia. (..) Aquest documental francès recull, sobretot a través de la música, la vitalitat i l’evolució d’un món sovint reduït a les seves dificultats socioeconòmiques.

19.30h Acte de cloenda de la Quinzena dels Cineastes 2024.

Setmana de la Crítica.

*Projecció de les pel·lícules premiades.

*Curtmetratges de la invitació de la Setmana de la Crítica de Canes al Festival Internacional de Morelia.

De María Almendra CASTRO CAMACHO, “Ha“. Producció: Mèxic. Durada: 0h27. Sinopsi: Aigua i sabó. Un dia de feina per a dos empleats d’un bany públic mexicà. Enmig d’una multitud d’homes mig nus, i xiuxiueigs que esbomben secrets més enllà de les cortines de fum, Alma i Ha han de revelar la seva pròpia veritat.

De Matthew PORTERFIELD i Nicolasa RUIZ, “Extinción de la especie” / “Extinction of the species”. Producció: Mèxic. Durada: 0h24. Sinopsi: L’Esther, una noia de 18 anys del nord de Mèxic, es desperta a Ciutat de Mèxic sola i trasbalsada. Després de les ablucions matinals, se’n va de casa a buscar feina. Ronda pels carrers de la ciutat, intenta establir connexions amb els desconeguts que va trobant; entre ells, un jove repartidor a qui segueix discretament fins a casa d’una dona misteriosa. Aquí és on l’Esther troba la seva ànima bessona i algú que l’acompanyi fins als confins de la terra.

De Juan Pablo VILLALOBOS DÍAZ, “Xquipi (Ombligo)” / “The Navel” / “Le nombril”. Producció: Mèxic. Durada: 0h29. Sinopsi: La Coral viu amb la seva germana Luz, que està embarassada, en una casa antiga sense aigua corrent. Al seu pati, tres paletes estan construint una cisterna. Mentre caven, troben una tomba antiga i es crida a un arqueòleg. Una nit, mentre la Luz dóna a llum al seu fill, els treballadors fan un descobriment inesperat.

ACID.

De Marcia ROMANO i Benoît SABATIER, “Fotogenico“. Producció: França. Any: 2024. Durada: 1h34. Guió: Benoît Sabatier, Marcia Romano. Amb Christophe Paou , Roxane Mesquida , Angèle Metzger, John Arnold. Sinopsi: En Raoul corre cap a Marsella, on ha mort la seva filla, amb unes quantes adreces a la butxaca, llocs i gent que freqüentava. Res coincideix: un teixit de mites. Només el disc que va gravar sembla real. Submergir-se en la vida i l’enrenou de l’Agnès és abraonar-se cap a la mort o un renaixement?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!