TEMPS D'INCERTESES

Ja fa uns quants anys un amic —per cert, molt polititzat— em va dir que era absolutament incapaç d’escoltar cap tertúlia, fos radiofònica o televisiva. I llavors, les tertúlies encara no havien arribat a l’extrem a que han arribat enguany quan, no només ens inunden amb les que fan referència a la política sinó que ara també sembla que és moda fer tertúlies sobre esport —potser s’hauria de dir sobre el Barça, per ser més exactes— tothora i a qualsevol mitjà de comunicació.

En la voràgine mediàtica actual, sembla que les tertúlies s’hagin convertit en un element central de la programació televisiva i radiofònica. Teòricament són espais de debat i opinió que pretenen proporcionar una visió diversa i plural sobre l’actualitat. No obstant això, la realitat sovint dista molt de l’ideal. Se succeeixen contínuament els programes on els mateixos tertulians van distribuint-se, ara aquí, ara allà, per dir les mateixes coses. No tenen cap informació rellevant, saben el mateix que nosaltres, però allà els deixen “perbocar” la seva bèstia interna, la qual cosa els obliga a ser més contundents, més polèmics i més cridaners que els altres per tal de captar l’atenció del públic i dels productors. D’aquesta manera s’endinsen en una dinàmica que alimenta un cercle viciós on l’anàlisi seriosa i matisada es veu substituïda per la cridòria i l’exageració, amb opinions poc fonamentades que moltes vegades, al cap d’unes hores, se sap que són errònies.

Com diu en Joan Minguet Batllori, quina buidor! I, quina vacuïtat, afegeixo jo.

Qualsevol pot comprovar quan fàcil és identificar les cares dels tertulians habituals: avui els veiem en un programa del matí, demà en una tertúlia de vespre i, habitualment, també apareixen en diverses emissores de ràdio. I, com que els coneixem tant, d’antuvi ja tots sabem l’opinió que donarà cadascú d’ells.

Aquesta rotació constant, al meu entendre, no només desgasta el format, sinó que també posa en dubte la capacitat d’aquests opinadors —al marge, inclús, de la campana que sabem sobradament que toca cadascú— de proporcionar anàlisis veritablement profundes. Amb horaris tan atapeïts, quan tenen temps de preparar-se adequadament? La resposta, sovint, és que no en tenen.

Endemés, crec que un altre dels problemes de les tertúlies modernes que més les banalitzen, és la manca de distinció entre opinió i informació. Els tertulians, molts dels quals no són experts en els temes que discuteixen, sovint opinen basant-se en informacions limitades o, pitjor encara, en rumors i especulacions. Això fa que les seves intervencions tinguin més a veure amb la seva pròpia agenda —o amb la de qui els promociona— i amb la necessitat de crear polèmica, que no pas amb una anàlisi objectiva i ben documentada.

Aquest fenomen es fa especialment evident, com he dit abans, quan, després d’unes hores o dies, es demostra que algunes de les opinions expressades eren completament errònies. No obstant això, la velocitat amb què es consumeixen les notícies avui en dia fa que aquestes errades sovint no tinguin conseqüències reals per als tertulians, que continuen amb la seva gira mediàtica com si res. Això no només desinforma el públic, sinó que també erosiona la confiança en els mitjans de comunicació.

Amb tot, considero que les tertúlies, si es desenvolupessin adequadament, serien unes bones eines d’informació, reflexió i coneixement, i podrien jugar un paper important en la configuració de l’opinió pública. No obstant això, la manera en què es duen a terme actualment posa en qüestió la seva utilitat i credibilitat. La rotació incessant dels tertulians, la manca de preparació i la tendència a la polèmica fàcil, contribueixen a una informació de baixa qualitat. Per tal de revertir aquesta situació, trobo que caldria repensar el format de les tertúlies, donant més espai als experts reals i fomentant un debat més pausat i fonamentat.

Si volem que les tertúlies tornin a ser un espai de reflexió i anàlisi útil per a la societat, és imperatiu que els mitjans de comunicació facin un esforç conscient per millorar la qualitat dels seus continguts i els seus participants. Només així podrem assegurar que les opinions que s’hi expressen siguin realment valuoses i informatives.

Ramon Font Terrades

www.ramonfont.cat

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!