Mig en somnis, un àngelse m’apareix i em tempta:escriu, fes un poema. Vull treure-me’l de sobre,vull dormir el son dels justos,o el son dels pecadors, m’és igual. Vull dormir.Però ell insisteix.Té, diu: quatre paraules: món, país, llengua, amor.I afegeix: gairebéja t’he fet el poema. Jo li dic: si escric món,bé hi hauré d’afegirdesastres, fam i guerres. Si escric país, ja entroal territori follde l’ésser i dels fantasmes. I si escric llengua, veus?,el dolor em trenca l’ànima.No puc escriure més. I em diu: tu escriu amorpel món i pel paísi per aquesta llengua que es mor i et trenca l’ànima:veuràs que encara potsfer aquest i mil poemes.
—————————————————————————————–
* Vegeu aquí la fixa de Narcís Comadira al Qui és qui
* Vegeu aquí l’apunt de l’any passat
* Vegeu aquí la pàgina web del Dia Mundial de la Poesia